Resultats de la cerca

Germà de Joaquim Trias i Pujol Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917, amb premi extraordinari Treballà a l’Hospital Clínic, fou professor auxiliar 1919 a la facultat de Barcelona, i l’any 1920 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica de Salamanca El 1927 es traslladà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura Organitzà el servei de l’Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l’anestèsia amb Josep Miquel, la cirurgia toràcica amb Sayé i Caralps, la neurocirurgia amb A Ley i l’angiocirurgia amb A…

La criptococcosi és una malaltia infecciosa crònica provocada per un fong denominat Cryptococcus neoformans , relativament freqüent al nostre medi, que afecta inicialment els pulmons i més endavant, en alguns casos, sobretot en persones immunodeprimides, el sistema nerviós central o d’altres òrgans El C neoformans es troba àmpliament difós al sòl i en els excrements dels coloms, on pot mantenir-se amb vida durant períodes prolongats El contagi es produeix per via respiratòria, en inhalar partícules microscòpiques de pols contaminades que, per exemple, des dels excrements dels coloms, poden…

L’aturada cardíaca constitueix un trastorn agut i sovint mortal que es caracteritza per la interrupció sobtada de les contraccions cardíaques i, per tant, per la interrupció de la circulació sanguínia i de l’aportació d’oxigen als teixits orgànics L’aturada cardíaca se sol presentar a causa d’una manca sobtada d’oxigen en el miocardi El factor causal més freqüent és una malaltia coronària, bé una angina de pit o bé un infart de miocardi Tanmateix, però, hi ha d’altres malalties com insuficiència cardíaca, miocarditis, diverses arrítmies, valvulopaties o d’altres circumstàncies com ara…

L’anomenat quist hidatídic de pulmó és una cavitat plena de líquid formada al pulmó a conseqüència de la hidatidosi, que és una infestació deguda al cuc Echinococcus granulosus , o tenia del gos Aquest cuc té entre 3 i 6 cm de longitud, viu a l’intestí del gos i els seus ous són expulsats per la via digestiva d’aquest animal L’home pot ingerir aquests ous en prendre aliments o begudes contaminats, o bé directament de les mans després d’haver estat en contacte amb un animal contaminat Ja a l’interior de l’organisme, els embrions del cuc travessen la paret intestinal i, a través de la vena…

El part constitueix un procés fisiològic molt actiu que ocasiona modificacions importants en l’organisme de la dona gestant, i requereix un esforç físic considerable Per aquesta raó, es considera molt útil que la dona estigui ben preparada físicament Diversos estudis han pogut demostrar que les dones amb un bon estat físic tenen menys molèsties durant l’embaràs i el part, i fins i tot que els seus parts tenen una durada més curta Perquè la gestant tingui una preparació física adequada per al part els cursos d’educació maternal solen incloure una sèrie de classes en què es practiquen exercicis…

Definició Són anomenats cossos estranys qualssevol objectes o substàncies que s’introdueixen a l’interior de la tràquea o d’algun bronqui, en general a causa d’una aspiració accidental Aquests cossos estranys poden originar diversos trastorns, segons la natura i la grandària, des d’una infecció broncopulmonar fins a una insuficiència respiratòria greu Edat i causes L’aspiració de cossos estranys que s’insereixen a la tràquea o els bronquis es produeix especialment en els infants, sobretot si tenen edats compreses entre 1 any i 3 Així, el 75% dels afectats són menors de 4 anys, el 18% tenen de…

Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…

Els tumors bronco-pulmonars benignes són masses formades per la proliferació anòmala de determinades cèllules dels bronquis, que en créixer comprimeixen les estructures pulmonars veïnes, en general sense envair els teixits veïns ni disseminar-se a d’altres òrgans Per bé que hi ha una gran varietat de tumors bronco-pulmonars benignes, la freqüència que presenten és baixa, ja que constitueixen únicament entre un 5 i un 8% del total dels tumors bronco-pulmonars Els símptomes propis dels tumors bronco-pulmonars benignes depenen fonamentalment de la seva localització, amb independència del tipus…