Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
esquí de muntanya

Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya l’any 2011
Joan Miró
Esports de muntanya
Esquí
Alpinisme
Pràctica esportiva que combina l’esquí i l’alpinisme.
Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya —que són diferents del de l’esquí de fons— per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons Es diferencien tres especialitats l’ esquí alpí o esquí alpinisme té un origen italià i el terme s’utilitzava per a denominar les ascensions d’esquí de muntanya amb un component…
,
Sant Martí d’Envalls (Angostrina i Vilanova de les Escaldes)
Art romànic
Situació Petita església que fou el centre d’un antic hospital al peu del Carlit ECSA - A Roura El despoblat d’Envalls, on hi ha l’església de Sant Martí, és situat al peu del Carlit, a la confluència del riu d’Angostrina amb el torrent dels Estanyets Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 1° 57’ 23” E Per a arribar-hi cal prendre a l’extrem S del poble d’Angostrina un camí sense asfaltar, però apte per a vehicles, que segueix el curs del riu d’Angostrina Després d’uns 4 km, aquesta pista arriba a una esplanada on hi ha informació per a caçadors i pescadors i on es pot deixar el cotxe…
Mare de Déu de l’Assumpció (Bassella)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial del poble de Bassella, ara filial de la de Castellnou de Bassella ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció o de la Garrola és la capella del cementiri de Bassella És situada abans d’arribar al poble, venint de Ponts, al costat de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell, en un indret que quedarà negat per les aigües del pantà de Rialb JAA Mapa 34-12291 Situació 31TCG578523 Història El poble de Bassella, també anomenat el Pont de Bassella, és esmentat l’any 1084 com a límit d’una terra situada al terme del castell d’Aguilar El lloc sembla…
Sant Joan de la comanda de l’Hospital (Cervera)
Art romànic
Situació Interior de l’església, ara convertida en sala de museu, on s’aprecia la volta de canó de la nau, de perfil semicircular i els murs laterals perforats per arcosolis ECSA-M Catalán L’antiga església de Sant Joan és al Carrer Major de la ciutat de Cervera, i avui dia és aprofitada com a espai d’exposició del Museu Duran i Sanpere d’aquesta ciutat JAA Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563148 Història L’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem ja era present a Cervera el 1111, a partir d’unes donacions que s’anaren incrementant a la vila i la rodalia, per al regiment de les quals s’…
Dibuixos d’arquitectura gòtica: mostres, traces, trasllats...
La construcció de les catedrals gòtiques es duia a terme sota la direcció tècnica d’un mestre d’obres, el perfil professional del qual va evolucionar des de la pràctica artesanal a peu d’obra cap a una concentració preferent en les tasques del projecte, prefiguradores de l’arquitecte modern Un dels passos decisius dintre d’aquest procés evolutiu va ser l’adopció del dibuix com a mètode de disseny per tal de respondre a la creixent complexiitat que revestia la planificació de les obres de les catedrals Les notícies sobre dibuixos d’arquitectura no són rares en la documentació catalana dels…
Tenochtitlán
“És així que enlloc no es pogueren establir, d’arreu foragitats, pertot arreu perseguits Passaren per Coatepec, passaren per Tollan, passaren per Ichpuchco, passaren per Ecatepec, i després per Chiquiuhtepetitlán, i després encara per Chapultepec, on molta gent s’acabà establint I ja existia senyoria a Atzcapotzalco i a Coatlinchán, però Mèxic no existia encara tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha Mèxic” “ Còdex Madritense ” Tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha la ciutat de Mèxic, en efecte Però el còdex mexica —és a dir, asteca—, no es referia a l’actual urbs, sinó a la fabulosa…
La catedral de Girona (segle XVI)
Art gòtic
El postcongrés de 1416-17 Com s’explica en el volum Arquitectura I de la present obra, en realitzar-se la consulta o congrés de la catedral de Girona dels anys 1416-17 la volta de la gran nau única era encara tota per fer Des que es va acabar la capçalera completament, poc més enllà de mitjan segle XIV, només s’havia avançat en la construcció de les capelles laterals La convocatòria de l’esmentada reunió del 1416 i la decisió del bisbe Dalmau de Mur l’any següent d’escollir finalment el projecte de nau única van tancar la llarga polèmica que s’arrossegava des d’abans de la primera consulta…
Rodonyà
El castell de Rodonyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona NW i Montferri W i S de l’Alt Camp, Masllorenç S, del Baix Penedès, i amb els del Montmell NE i la Bisbal del Penedès E del Baix Penedès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l’esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell Comprèn el poble de Rodonyà, cap de municipi, i la urbanització de la Pineda de Santa Cristina, al sector muntanyós, compartida amb el terme municipal de la Bisbal del Penedès Rodonyà és segons Coromines un topònim d’origen romà Travessa el terme la…
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…
Sant Miquel de Castellnou (Bassella)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, a la capçalera de la qual es detecten elements pre-romànics al costat d’ampliacions i reformes del segle XII ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de Sant Miquel, o de Sant Romà, es troben a ponent dels vestigis del castell de Castellnou de Bassella, en un esperó rocallós que domina el curs del riu Segre i el traçat de l’actual carretera de Ponts a la Seu d’Urgell Mapa 34-13329 Situació 31TCG574495 El camí per arribar-hi és el mateix descrit per anar al castell de Castellnou de Bassella i a la casa de Can Ansamora, a uns 50 m de la qual, vers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina