Resultats de la cerca

Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’…

Vida Realitzà estudis de medicina a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia el 1880 Després se n’anà a l’Havana, però al cap d’uns quants anys abandonà Cuba i s’establí a Madrid, on exercí la docència a la universitat Gran amant de la música, compongué una òpera, Cristóbal Colón , que s’estrenà al Teatre del Circ de Barcelona el 1892, i redactà un curiós tractat titulat La música en sus relaciones con la medicina Bibliografia Complement bibliogràfic Vidal i Careta, Francesc La música en sus relaciones con la medicina , Est tip de los sucesores de NRamírez, Barcelona 1882

Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva…

Formà part del cercle d’intellectuals de Josep Aladern Cosme Vidal Collaborà en les publicacions El Rector de Vallfogona  i En Patufet És autor de nombroses peces teatrals reunides en la collecció “Teatre dels Nois”  Tenorios d’estiu 1899,  La llum del geni 1899,  El camí del cel 1905, Aucellets fora del niu 1906 i L’aprenent nou 1913, entre d’altres Es tracta de peces curtes, d’un sol acte, en alguns casos monòlegs, escrites en vers, realistes, però de caràcter còmic i de finalitat moralitzant Tingueren un notable ressò entre el repertori de teatre infantil d’aquells anys…

Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939, visqué a Moscou fins el 1957 Estudià filologia hispànica a la Universitat de Barcelona UB i després seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia Des del 1978 és professora de rus a la UB, on ha publicat una Introducció a la gramàtica russa 1997 i un manual de Traducció del rus 2000 El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons , de qui també acostà Caminant pel món 1969 De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics 1990 Amb Miquel Desclot preparà una…

Fill de Cosme Vidal i Rossich Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre Exposà, sol o en exposicions collectives, a Barcelona i Madrid Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició Es dedicà molt a la illustració i a l’exlibris El 1939 s’exilià, i després s’installà a Mònaco amb el seu germà Lluís Des d’allà exposà per tot França —una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista— i a Itàlia, i reprengué la illustració de llibres de bibliòfil entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon…

Fou el director coral més actiu de les terres lleidatanes durant la segona meitat del segle XIX Inicià la seva formació musical amb F Olivé, amb qui estudià, entre altres matèries, contrapunt i fuga Vers el 1853 es traslladà a Barcelona per perfeccionar-se al costat de R Vilanova D’aquests anys de formació data la missa de rèquiem, obra que gaudí de força acceptació El 1860 fundà l’Orfeón Leridano, una entitat emblemàtica a les terres de ponent i a l’entorn de la qual s’organitzà, dos anys després, una escola de música F Vidal no pertanyia, però, al moviment claverià L’any 1863…

Estudià al Conservatori del Liceu, on fou condeixeble del tenor Rossend Dalmau i d’Eduard Canals Contemporani de Francesc Bonet i Napoleone Verger, fou considerat, juntament amb aquests, un dels hereus de l’escola de Manuel García desenvolupà l’escola de coloratura hispànica i gaudí de molta anomenada a Europa El 1869, "El Correo de los Teatros" recollia els nombrosos èxits de Vidal als teatres d’òpera d’Itàlia i França Feu una estada a Constantinoble, on triomfà amb les òperes Marta i La sonnambula Durant algun temps residí a l’Havana, on fou contractat com a cantant per Enrico…

Es formà a l’Acadèmia Trias de Barcelona Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Treballà a la Sala Parés, on exposà el 1902 —i on sembla que fou l’introductor d’artistes joves—, fins que heretà una fàbrica de filats Íntim amic de Picasso, reuní una importantíssima collecció de dibuixos d’aquest, fets a casa seva, especialment l’any 1903 Amb ell anà a París el 1904, on estigué al Bateau-Lavoir, però aviat partí a Mallorca, on abans havia tractat Degouve de Nuncques i Azorín Des d’aleshores hi residí sovint, i entre Deià i Llucalcari féu els seus quadres més coneguts, en…

Formaren el nucli fundador Jordi Font , Antoni Bobé i Ramon Farreró, professionals en el camp de la psicologia, la psiquiatria i la psicoanàlisi, els quals iniciaren un servei privat d’atenció psicopatològica adreçat, al principi, només als sacerdots, sota l’empara de la Conferència Episcopal Tarraconense El 1973 esdevingué Fundació Centre Mèdico-Psicològic, i el 1974 començà l’atenció a seglars i a infants L’any 1976 fou creada la Fundació Vidal i Barraquer, dedicada principalment a l’assistència clínica psicopatològica, posteriorment complementada amb àrees de recerca i docent…