Resultats de la cerca

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador…

Feu la carrera d’enginyer i fou dibuixant a L’Espanya Industrial i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà els primers poemes catalans entre els quals cal esmentar Al geni català i A l’Empordà a La Corona de Aragón  i a El Conceller , de Víctor Balaguer, i li’n foren inclosos quatre a Los trobadors nous Guanyà l’englantina dels primers Jocs Florals de Barcelona 1859 pel poema Són ells Desembarc dels almogàvers en Orient que fou traduït de seguida al castellà per Florenci Janer, i s’hi destacà fins el 1878, any en què fou proclamat mestre en gai saber,…

Féu estudis de pilot de vaixell mercant, essent el primer de la promoció, però deixà aquest camp per cursar estudis de tipografia El 1822 viatjà a Cadis, Sevilla —on va treballar a l’imprempta de l’Universal— i a Madrid, on treballà a la impremta reial El 1827 treballà com a oficial caixista a Barcelona Viatjà per diversos països d’Europa França, Suïssa, Bèlgica, Holanda, anglaterra i Alemanya, on treballà a empreses i aprengué les tècniques tipogràfiques més avançades El 1829 tornà a Barcelona, on treballà a l’Impremta Josep Torner fins que, el 1830, s’associà amb el publicista i catedràtic…

Fill del farmacèutic i botànic  Antoni de Bolòs i Vayreda  i germà de la geògrafa Maria del Tura de Bolòs i Capdevila Catedràtic de botànica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953 membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1945, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1963, de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1964, del comitè permanent de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine SIGMA de Montpeller 1964 i de la Societat Catalana de Biologia 1965 consultor regional per a la península Ibèrica i les Illes…

Fill d’un catedràtic de llatí i germà de l’escriptor Miguel Labordeta, es llicencià en filosofia i lletres i exercí com a professor d’institut L’any 1968 inicià la seva activitat d’intèrpret i autor de cançons i el 1974 enregistrà el disc Cantar y callar , seguit d’altres, entre els quals Tiempo de espera 1975, Que no amanece por nada 1978, Cantata para un país 1979, Las cuatro estaciones 1981 Qué queda de ti, qué queda de mí 1984, Aguantando el temporal  1985,  Qué vamos a hacer 1987, Trilce 1989, Tú, yo y los demás 1991, Canciones de amor  1993, Paisajes 1991, 30 canciones en la mochila…

Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, es doctorà en filosofia i en dret a Madrid, on entrà en contacte amb Ortega y Gasset, García Morente, Gaos i, en l’àmbit pedagògic, amb Cossío Entre el 1926 i el 1927 fou catedràtic de filosofia a les universitats de Salamanca i Saragossa, i des del 1928 a la de Barcelona Allà liderà la renovació de la universitat i exercí una poderosa influència sobre els seus deixebles A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola marxà a França i es traslladà a Mèxic, on esdevingué professor de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM En la…

Vida i obra Fou catedràtic de geografia Universitat d’Oviedo, 1955 Universitat de València, 1956-69 Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001 També fou membre de l’Institut JS Elcano CSIC, responsable/director d’ Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH 1988 Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva en la tesi doctoral 1951, sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric La seva ideologia liberal connectà amb els…

Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada 1681, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar…

Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…