Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Castell de la Manresana (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Els vestigis d’aquest castell es troben al cim del turó al vessant del qual s’assenta el poble de la Manresana, una mena de barri de l’actual capital del municipi Tot i que el topònim de la Manresana evoca la pertinença d’aquest castell al comtat de Manresa, sembla indubtable en canvi que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga, com Portell, Gospí i d’altres Les primeres referències conegudes del castell de la Manresana es troben en dues convinences establertes l’any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d’Amaltruda, i el castlà Ramon, fill d’Oruça Els Llobera, senyors del veí…
Torre del Far (Talteüll)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta torre de guàrdia, subsidiària del castell de Talteüll ECSA - Jamin És situada a uns 500 m d’altitud al cim d’un puig piramidal de la serra de Talteüll, al sud-est del castell Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 48’ 24,6” N - Long 2° 45’ 46,8” E Hom hi arriba a peu per un sender després d’un recorregut d’uns 45 minuts Història Era destinada a servir de guaita del castell de Talteüll El topònim “el Far” és esmentat des del segle XII losa del Far , 1130 Fou reconstruïda en la seva forma actual probablement en temps dels reis de Mallorca La primera menció fins ara…
El que cal saber dels traumatismes
Els primers auxilis dels traumatismes s’han de dirigir sempre inicialment a preservar les funcions vitals, i només quan aquestes estan garantides s’han de tractar les lesions locals que tingui l’accidentat La principal causa de mort consegüent a traumatismes greus correspon als accidents de trànsit, les principals complicacions fatals del quals són les hemorràgies greus, els traumatismes crànio-encefàlics i l’obstrucció de la via aèria, que pot ésser produïda per la pròpia llengua en cas d’inconsciència És molt important que les víctimes d’un accident greu rebin primers auxilis adequats en el…
Dades estadístiques de la vellesa
La població enquadrada dins de l’etapa de la vellesa s’ha incrementat progressivament a nivell mundial, i cada vegada representa un percentatge superior en el total, tant en països desenvolupats com el nostre com de manera generalitzada en tot el planeta Les previsions auguren també un notable creixement de la població d’edat en èpoques molt properes es calcula que l’any 2000 hi haurà uns 600 milions de persones de més de 60 anys en tot el món, dues terceres parts de les quals en els països desenvolupats Òbviament, el fet que les persones grans siguin més nombroses proporcionalment en els…
música d’Etrúria
Música
Música desenvolupada a Etrúria, territori comprès entre els rius Arno i Tíber i la mar Tirrena, que a partir del segle VIII aC fou habitat pel poble etrusc.
Segons algunes teories, els etruscos arribaren a la península Itàlica provinents d’Orient i es barrejaren amb la població autòctona formant el que es coneix com a cultura etrusca, el moment de màxima esplendor de la qual se situa entre els segles VII i V aC La pressió que rebien des de Roma, la crisi econòmica i els conflictes socials sorgits cap al segle III aC, dugueren aquest poble a la decadència, fins que finalment caigué sota el control de la ciutat del Laci Les tombes etrusques són la principal font d’informació sobre la societat, tant pel que fa a la vida privada, com a la religió o…
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Féu estudis de magisteri En 1913-14 dirigí el periòdic quinzenal republicà Escuela S'exilià a França en 1917-19, i el 1919 publicà La trágica ignorancia española Exiliat novament a la vinguda de la Dictadura, es traslladà a l’Argentina, on es naturalitzà argentí i dirigí el setmanari bilingüe Nación Catalana 1923-30 Una campanya de premsa l’obligà a anar-se'n a l’Uruguai 1930 A la proclamació de la República Espanyola 1931, tornà a Catalunya Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya USC i dirigí la tercera època del setmanari socialista Justicia Social 1931-36 Fou elegit diputat al…
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Història
Historiador i cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del…
, ,
Amadeu Hurtado i Miró
Política
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dret
Advocat i polític.
Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…
, ,
David
Còpia florentina del David de Miquel Àngel
© Fototeca.cat
Història
Rei de Judà i d’Israel i figura central de la tradició veterotestamentària.
Entrà a la cort del rei Saül, segons unes tradicions, per la seva habilitat musical o bé, segons unes altres, per la seva victòria sobre Goliat però, tot i haver-se casat amb Milkà, filla del rei, hagué de fugir per la gelosia d’aquest vagà durant anys per les muntanyes de Judà i entrà temporalment fins i tot al servei dels filisteus Sabé guanyar-se la confiança de les tribus del sud, que a la mort de Saül el proclamaren rei de Judà a Hebron ~1010 aC, i a la fi d’una veritable guerra civil, en eliminar Isbaal, fill i successor de Saül, aconseguí d’ésser reconegut també per les tribus del nord…