Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
música armènia
Música
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els segles III i IV.
Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant armeni Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…
,
Aram Ilič Khačaturjan
Música
Compositor armeni.
Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…
,
Sant Pau de la Calçada (Figueres)
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons F Tur L’ermita de Sant Pau de la Calçada es troba a 2 km a migdia de Figueres, al Mas de Sant Pau, prop de la riba esquerra del riu Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG980777 El casal o Mas de Sant Pau és al costat dret de la carretera N-II, anant cap a la frontera Per visitar l’església, que es troba dins el clos enjardinat de la finca, cal obtenir-ne el permís JBH Història El lloc de Sant Pau és esmentat en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, en la qual, en precisar els…
Santa Maria del Catllar (Ripoll)
Art romànic
Situació Detall de l’edifici amb un dels murs, el qual deixa veure encara el seu aparell M Anglada L’antiga parròquia, com hem dit, després santuari de Santa Maria del Catllar, es troba al cim d’un turó a 1 104 m d’altitud, al cantó de ponent de la vila de Ripoll, oposat al lloc a on hi ha l’ermita de Sant Bartomeu Des de la plaça del monestir de Santa Maria de Ripoll és visible la silueta de les restes romàniques Mapa 256M781 Situació 31TDG314715 El camí tradicional surt de mà esquerra de l’entrada a la vila de Ripoll, venint de Barcelona Passa prop de la capella del Remei i, en…
Sant Valeri (Vilella de Cinca)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb la porta principal d’accés, sobre la qual, coronant la façana, es dreça un campanar d’espadanya d’un sol ull ECSA - JA Adell Aquesta església es localitza davall de Vilella, a la dreta de la carretera C-1310 que comunica aquesta població amb la carretera N-II i amb Fraga Centra la plana de l’horta que hi ha a la riba dreta del Cinca Mapa 31-15 387 Situació 31TBG729059 S’hi accedeix des de la mateixa carretera C-1310, prop del punt quilomètric 6, 7 JBP-JAA Història Sant Valeri devia ésser l’església de l’antic nucli de Daimús,…
Sant Jaume de Miravet (Camporrells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, la part més ben conservada d’aquest edifici ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume, avui dia derruïda, és situada al costat de les restes del castell de Miravet, a migdia Mapa 32-13 327 Situació 31TBG965495 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JBP Història Molt probablement l’erecció de l’església de Sant Jaume fou afavorida pels comtes de Barcelona, els quals l’any 1066, en la donació que feren als esposos Isarn i Gerberga del lloc de Miravet, es reservaren la meitat dels delmes parroquials En la relació de la…
Sant Cristòfol d’Erdao (Graus)
Art romànic
Situació Detall de l’absis, ornat amb arcuacions llombardes de formes molt evolucionades ECSA - J Boix L’església de Sant Cristòfol és situada a la part més alta del recent despoblat d’Erdao, el qual s’emplaça a migdia del terme, a la solana d’un serrat que vigila la confluència dels barrancs de la Ribera i del de Bafallui, darrere mateix del castell de Fontova Mapa 31-11 250 Situació 31TBG884853 Actualment l’accés és problemàtic, tot i que Erdao era situat en una cruïlla tradicional de camins, entre Merli, Torroella i Fontova Per la carretera local de la Pobla de Fontova a Centernera surt…
Charles Villiers Stanford
Música
Compositor irlandès.
Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…
resposta
Música
En una fuga, la imitació del subjecte generalment a la 5a J superior o 4a J inferior.
La resposta, anomenada també ’comes’, correspon a la segona entrada de l’exposició i és, per regla general, la versió del subjecte en el to o la regió de la dominant De fet, que l’interval de la imitació sigui la 5a J asc o la 4a J desc és una conseqüència d’aquesta voluntat d’oposar la tònica i la dominant Tanmateix, una resposta pot, en determinades ocasions, situar-se també en la zona de la subdominant JS Bach Fuga per a orgue , BWV 531 o produir-se a altres intervals com ara la 3a m desc D Šostakovič 24 Preludis i fugues , opus 87, fuga núm 21, compàs 9 o la 3a M asc P Hindemith Ludus…
Studio Films
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1915 per Joan Solà i Mestres i Alfred Fontanals, tècnics experimentats de la Pathé barcelonina.
Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros 1915-16, el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D Ceret, de la Serie excéntrica Cardo 1915-16, personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives 1916, de la qual només es feu un episodi La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar…