Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
Terra baixa. 1903
El teatre d’Àngel Guimerà Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924 va suscitar, quasi des del primer moment, un viu interès Un estudiós europeu, Jean-Jacques-Achille Bertrand, a La littérature catalane contemporaine París, 1933, el definí com l’“Ibsen català”, i donà pistes sobre la trajectòria d’un drama seu Terra baixa Difusió d’un drama teatral JJ Achille Bertrand explicà, per exemple, la seva transformació de Terra Baixa en òpera, amb música de Jaume Pahissa, i les seves traduccions Tierra baja en castellà, Tiefland en alemany, La Catalane en francès, que fou adaptada com a òpera…
Llibre del consolat de mar
Historiografia catalana
Compilació privada de dret mercantil marítim i comercial català del s. XIV, elaborada a Barcelona, que arribà a tenir autoritat de llei.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’…
Joaquim Forn i Chiariello

Joaquim Forn i Chiarello
© Ajuntament de Barcelona
Política
Polític.
Llicenciat en dret, en acabar els estudis treballà en un despatx d’advocats El 1989 s’integrà a Acció Olímpica, grup impulsor de la campanya “Freedom for Catalonia” durant els Jocs Olímpics del 1992 El 1999 fou elegit regidor per Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona Revalidà el càrrec en les successives convocatòries electorals, i durant el mandat de Xavier Trias 2011-15 fou primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, president de Transports Metropolitans de Barcelona, vicepresident de l’Autoritat Metropolitana del Transport i vicepresident de Barcelona Serveis…
Jordi Turull i Negre

Jordi Turull i Negre
© Parlament.cat
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en l’àmbit de la gestió pública municipal, amb càrrecs de responsabilitat als ajuntaments de Gurb, Sant Vicenç de Castellet, Sant Adrià de Besòs i Sant Cugat del Vallès Gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, ha impartit la docència a la UAB El 1983 s’afilià a la Joventut Nacionalista de Catalunya JNC, branca juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit refundat el 2016 en el Partit Demòcrata Europeu Català , en el qual ha continuat Per aquest…
José Ortega y Gasset
José Ortega y Gasset
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Assagista i filòsof castellà.
Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…
Edgar Allison Peers
Edgar Allison Peers
© Fototeca.cat
Historiografia
Hispanista i catalanista anglès.
Catedràtic de castellà a la Universitat de Liverpool 1920, hi creà un Institute of Hispanic Studies i es preocupà d’incorporar al seu departament els estudis de portuguès i de català El 1948 hi creà un lectorat d’història i literatura catalana, adscrit al d’espanyol, que fou ocupat per Joan Triadú i pel qual passaren noms molt destacats de la intellectualitat catalana Vers el 1920 es traslladà a Barcelona per aprofundir els seus estudis sobre el romanticisme europeu, i entrà en contacte amb Antoni Rubió i Lluch i els seus principals deixebles Les seves investigacions tingueren…
, ,
Bèlgica 2015
Estat
Els greus atemptats de París del 13 de novembre van tornar a posar al centre del debat la gestió belga de l'islamisme radical, en un país amb una àmplia població musulmana, a causa de les connexions entre Bèlgica i els diversos atacs que han tingut lloc a Europa durant el 2015 El fet que, com a mínim, tres dels atacants de París fossin germans residents a Bèlgica, va fer que l'executiu belga reaccionés amb mesures radicals Va elevar l'alerta per perill d'atemptat al màxim nivell a la regió de Brusselles capital va tancar el metro, les escoles i els edificis públics, i va generar un cert…
Kosovo 2015
Estat
El procés de negociació per a l’ingrés de Kosovo com a estat membre de la Unió Europea va continuar el 2015 primer ministre kosovar, Isa Mustafa, segon per la dreta, amb l’Alta Representant de la UE, Federica Mogherini © European Consilium / Berlaymont La difícil situació econòmica de Kosovo, on més del 45% de la població viu sota el llindar de la pobresa, segons dades del Banc Mundial, amb més d'un 35% d'atur --61% d'atur juvenil--, va seguir provocant un autèntic èxode migratori La falta d'oportunitats, l'augment de les tensions ètniques entre albanesos i serbis i una permanent…
Alemanya 2011
Estat
La cap de govern alemanya Angela Merkel va marcar les directrius econòmiques per als membres de la Unió Europea © Unió Europea Malgrat la crisi econòmica i financera que va patir Europa i l’euro, a Alemanya el PIB va créixer el 3,6% durant el 2010, i l’economia del país va continuar creixent, com no ho feia des de la reunificació, principalment gràcies a les exportacions als països de la UE Tanmateix, aquestes xifres no van ser suficients per al partit d’Angela Merkel en un any en què va haver de sotmetre a control la seva gestió en eleccions a diferents estats A les primeres, celebrades al…
Parti Socialiste
Política
Partit polític francès fundat el 1971 per la fusió del Parti Socialiste [SFIO] i de diverses agrupacions i clubs socialistes en el congrés d’Épinay.
François Mitterrand fou escollit primer secretari d’un partit socialista renovat, que l’any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals Des de l’inici, ha constituït el partit majoritari del centreesquerra francès, alternant-se en el poder amb l’ RPR En les eleccions presidencials del 1974, Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, aconseguí un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any Afectat per importants diferències internes entre els diversos caps de fila…