Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
nutrient
Alimentació
Compost orgànic (que conté carboni) o inorgànic present en els aliments, absorbible pel tracte digestiu i que pot ser utilitzat pel cos humà per a una varietat de processos vitals (subministrament d’energia, formació de cèl·lules, regulació de les funcions de l’ organisme, etc).
Els nutrients es poden agrupar en macronutrients proteïnes, glúcids, lípids i aigua i micronutrients vitamines i minerals
camp animal
Biologia
Tipus de camp gradient situat en el pol animal o superior dels ous de regulació, que presenta un predomini del metabolisme dels glúcids, a causa de la precoç diferenciació morfològica i bioquímica de les cèl·lules en el sentit de la producció d’aquests composts químics.
L’efecte que decreix del pol animal al pol vegetatiu té com a conseqüència directa la formació de les estructures ectodèrmiques de l’embrió en estats més avançats del desenvolupament
enciam de mar
Botànica
Agronomia
Nom donat a diverses espècies d’ulva (U. lactuca, U. thuretii, etc), algues verdes marines que formen làmines de dues capes de cèl·lules, arrissades, fixes per la base, en litorals d’aigües riques en matèria orgànica o endutes a la costa per les ones.
Riques en vitamines, són comestibles, però hom les empra més aviat com a adob
utricle
Anatomia animal
Òrgan de l’orella interna dels vertebrats, pertanyent al sentit de l’equilibri, format per una bufeta a la base de la qual hi ha una màcula sensitiva amb cèl·lules neuronals banyades per una substància gelatinosa en la qual neden cristalls de carbonat de calci.
En moure's aquests cristalls, per efecte dels moviments del cap, les neurones envien informació al nervi estatoacústic, i així els centres poden ésser informats de la posició del cap o de l’acceleració lineal En l’home, l’utricle o utricle de l’orella és el més gran dels dos sacs del vestíbul membranós de l’orella interna, en el qual conflueixen els conductes semicirculars
esfagnals
Botànica
Ordre de la classe de les molses, els membres del qual presenten fulletes formades per dos tipus de cèl·lules, unes de verdes, petites i de paret gruixuda, i unes altres de grosses, incolores, mortes i amb porus en llur paret cel·lular, encarregades d’emmagatzemar aigua.
Es caracteritzen també pel protonema laminar i perquè l’entoteci dóna lloc a la columella L’únic gènere és l' esfagne Sphagnum
Els nematodes
Consideracions generals sobre els nematodes Els nematodes constitueixen un grup de verms de cos cilíndric, no segmentat, i recobert d’una cutícula resistent que els dóna un aspecte molt característic Essent alguns, especialment els paràsits de l’home, coneguts des de l’antiguitat, el conjunt del grup ha anat prenent cada vegada més importància al llarg de la història de la ciència Els nematodes han tingut un gran èxit en la colonització de la Terra Apareguts durant el Paleozoic, han penetrat, a partir de l’ambient marí, en les aigües dolces i el medi terrestre, on un gran nombre d’espècies…
Els esculls coral·lins
Les selves oceàniques Els esculls corallins són un cas especial de bioherms o estructures de carbonat càlcic d’origen biològic, resistents a l’onatge Formacions marines com aquestes s’originen dels esquelets cimentats d’organismes vius coneguts com a hermatípics , o formadors d’esculls, i de les seves restes mortals Hi ha esculls construïts per diverses menes d’organismes hermatípics com ara les ostres, els gasteròpodes vermètids, els poliquets serpúlids, les algues del coralligen, particularment rodòfits, els hidrozous i els coralls Aquests últims són, de molt, els més estesos, i formen els…
Els quilòpodes: centpeus, escolopendres i afins
Característiques del grup Aspecte general extern dels quilòpodes, en visió dorsal A i ventral B , i detall de la regió posterior d’un mascle B’ Hom hi distingeix 1 antena, 2 càpsula cefàlica 3 forcípula, 4 tergita del segment forcipular, 5 tergita del tercer segment del tronc, 6 pota, 7 tèlson, 8 coxostèrnum forcipular, 9 esternita del vuitè segment del tronc, 10 pors coxals, 11 esternita del primer segment genital, 12 gonopodi, 13 penis, 14 valva anal Gustavo Hormiga, original dels autors Els quilòpodes, que a casa nostra reben els noms populars de centcames, centpeus i escorçanes, són…
Parotiditis
Patologia humana
Definició La parotiditis o galteres és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent, d’origen víric, que habitualment afecta infants o adolescents, caracteritzada per una inflamació de les glàndules salivals i, en alguns casos, d’altres òrgans, com el pàncrees i els testicles Causes L’ agent etiològic de la parotiditis és el virus de la parotiditis , un virus ARN que pertany a la família dels Paramyxoviridae , de forma esfèrica i una grandària d’uns 200 nm de diàmetre L’ hàbitat natural del virus de la parotiditis és l’organisme de les persones infectades La font de la infecció és…
Els procordats: tunicats i cefalocordats
Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…