Resultats de la cerca

A ningú no sorprèn que ocells, simis o serps tinguin un hàbitat arborícola, però una de les curiositats faunístiques dels manglars i de les platges tropicals i subtropicals és que animals tan característicament aquàtics com crancs o peixos puguin, no solament viure fora de l’aigua, sinó ser també capaços d’enfilar-se dalt dels arbres Sembla mentida, però és veritat Comencem pels crancs fantasma del gènere Ocypode , els quals són, certament, els de més àmplia distribució als tròpics i subtròpics fins i tot penetren als marges de la regió temperada càlida, incloent-hi la part…

Gossada per a la caça de la guineu Corel Al so del corn, cavalls, gossos i genets es llencen campanya enllà Lladrucs, crits i ga-lops acompanyen la carrera És l’encalç de la guineu, cacera tradicional al camp britànic i francès Alhora, no pas menys tradicionals protestes de persones contràries a l’encalç cruent dels animals, increpen els genets i miren de despistar els gossos L’estampa es repeteix dotzenes de cops l’any Tot plegat, un espectacle emocionant La caça a cavall, potser més que cap altre esport de camp, està carregada de tradició Ha penetrat a tots els nivells socials a través del…

“Les capturen en els boscos i les engabien en una canya buida Les hi mantenen tancades, tot alimentant-les fins que n’han de menester el verí Aleshores enfilen els pobres animals amb un branquilló per la boca fins que els surt per una de les potes El sofriment fa que la bestiola suï molt, sobretot per l’esquena, la qual queda recoberta d’escuma blanca aquesta és la metzina desitjada, amb què unten les puntes de les fletxes, les quals conservaran el seu poder destructor durant un any Sota de l’escuma es fa un oli groguenc també metzinós, que conserva la seva activitat mortífera…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-ne la cota cimera, el pic…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Maresme, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Maresme, amb 397 km 2 de superfície, se situa entre les més petites de Catalunya per la seva extensió, però per la seva situació costanera i, fonamentalment, per la seva especial forma allargada és, sens dubte, la que es troba més de cara al mar Té uns 50 km de costa i una amplada que oscilla entre els 5 i els 15 km, que s’orienta de manera gairebé rectilínia des de l’W-SW a l’E-NE, i limita pel S-SE amb la mar i pel N-NW amb la línia de cims de la…

Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen la classe de molluscs vivents més nombrosa, i són coneguts des del Cambrià El seu model de diversificació en els nivells taxonòmics elevats no presenta restriccions periòdiques al llarg dels temps geològics, com passa entre els cefalòpodes o entre els braquiòpodes Representen un grup extremament adaptable i han tingut diversos períodes de diversificació i de radiació adaptativa En nombre d’espècies vivents, representen un 80 per cent aproximadament de tots els molluscs, i són considerats el segon grup més nombrós d’organismes després…

La fauna de bivalves dels Països Catalans conté un bon nombre d’espècies apreciades gastronòmicament, a les quals sovint s’afegeixen, als mercats, d’altres d’importades pel seu valor comercial La lamina en recull les principals 1 ostra Ostrea edulis 2 musclo Mytilus edulis , cultivat i procedent de l’Atlàntic 3 petxinot de sang Callista chione = Cytherea chione 4 escopinya verrucosa Rudicardium tuberculatum = Cardium tuberculatum 5 ou o escopinya de frare Mactra corallina 6 escopinya gravada Venus verrucosa 7 cloïssa fina Venerupis decussata = Tapes decussatus 8 tellerina Donax…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’Abrera Dels…

La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…

Situació i presentació El municipi de Palau-saverdera té 16,47 km 2 Al N i NE limita amb els termes del Port de la Selva i de la Selva de Mar, al SE amb el de Roses, al SW amb el de Castelló d’Empúries i a l’W confronta amb el de Pau El territori municipal comprèn tres sectors diferenciats A tramuntana i llevant arriba fins a la carena més elevada de la serra de Rodes i incorpora el seu vessant meridional, molt abrupte i rocós Aquest sector muntanyós enllaça, vers ponent i SE, amb els repeus de la serra, terrenys aspres i en pendent on és emplaçada la vila, els quals donen pas a les terres…