Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
Sant Sadurní del Pla (Avinyó)
Art romànic
Situació Sant Sadurní del Pla Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany Long 1°56’02” — Lat 41°50’45” Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant per una…
Castell de Cucunhan
Situació Les ruïnes d’aquest castell, molt refet al final de l’edat mitjana, coronen la part alta del poble de Cucunhan ECSA - A Roura Les restes del castell de Cucunhan són al cim del turó al vessant del qual hom va bastir el poble del mateix nom Cucunhan és situat al NW del castell de Querbús Mapa 2447 Situació Lat 42° 51'09″ N - Long 2° 36′14″ E Podem anar a Cucunhan des de Maurin, a la Fenolleda, o bé, si venim de Tuissan, passant per Padèrn Hom pot pujar fins a les restes del castell pels carrers del poble, sense cap dificultat JBM Història L’esment més antic del topònim Cucunhan és del…
Sant Pere de Gavarret (Bonansa)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la part més genuïna d’aquesta construcció ECSA - MÀ Font El llogaret de Gavarret 1 100 m s’alça en un coster dels vessants esquerres de la vall de Sirès, a ponent del tossal de Miravet Mapa 32-10213 Situació 31TCG115987 Al barri d’Aragó del Pont de Suert surt una pista de terra que mena a Sirès, tot remuntant el barranc del mateix nom en uns 4 km de recorregut Un quilòmetre escàs abans de Sirès un brancal en molt mal estat a mà dreta du en dos quilòmetres al nucli abandonat de Gavarret, on hi ha l’església de Sant Pere També s’hi pot arribar des de Bonansa MAF-…
Santa Maria de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Antiga parròquia de Finestres, avui abandonada i mig arruïnada ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria són a la plaça del poble abandonat de Finestres Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim del turó que hi ha al costat del…
Sant Esteve de Viacamp, abans Sant Miquel
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, avui desafectada i en ruïnes ECSA - JA Adell L’abandonada i ruïnosa església de Sant Esteve és a la part alta del poble de Viacamp, a l’entrada del recinte del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029670 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat, flanquejada per la torre campanar de l’església parroquial de Sant Esteve JBP Història Segons reporta la…
Josep Maria Ventura i Casas
Música
Compositor popular i cap de cobla català.
Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…
Pierre de La Rue
Música
Compositor francoflamenc.
Vida El poeta Jean Molinet, en el text de la Deploració que escriví amb motiu de la mort del mestre Ockeghem, el fa deixeble d’aquest compositor el text fou musicat per Josquin Des Prés Aquesta afirmació, però, no ha estat demostrada Segurament es formà a Itàlia Durant els anys 1482-1485 apareix documentat a la catedral de Siena com a cantor, i després retornà als Països Baixos i s’empleà com a cantor a la catedral de ’s-Hertogenbosch La seva activitat com a compositor degué començar en aquesta època L’any 1492 entrà a servir a la capella borgonyona de l’arxiduc Maximilià, i quan…
Paul Dessau
Música
Compositor i director alemany.
Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí…
Carboncle
Patologia humana
El carboncle és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen diversos animals i que, eventualment, pot ésser transmesa a l’home generalment es presenta en la forma cutània, caracteritzada per una lesió ulcerosa, el centre de la qual, necròtic, adopta una tonalitat negrosa L’agent etiològic del carboncle és el Bacillus anthracis , un bacil, o bacteri allargassat, grampositiu, l’hàbitat natural del qual és l’organisme dels animals malalts, i que pot sobreviure durant molts anys en el sòl o altres elements contaminats, en forma d’espores, que els animals malalts eliminen amb els…
Universitat d’Alacant (UA)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior creada a Alacant el 1979.
Els antecedents immediats d’aquesta universitat es remunten a la creació, en el curs 1968-69, del Centro de Estudios Universitarios CEU Sobre l’estructura acadèmica i administrativa d’aquest collegi universitari es començaren a impartir els primers cicles d’estudis de filosofia i lletres i ciències, i, al cap de poc temps, es crearen sengles facultats dependents de la Universitat de València-Estudi General D’aquí que quan la llei 29/1979 de 30 d’octubre BOE, 31-10-1979 creà la Universitat d’Alacant, les facultats amb què nasqué fossin les de Ciències i Filosofia i Lletres, a les quals s’…