Resultats de la cerca

Lde Galinsoga els anys quaranta, CPérez de Rozas ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS Luis de Galinsoga, que dirigia el diari “ABC” de Sevilla des del juliol del 1936, fou nomenat, el mes d’abril del 1939, director de “La Vanguardia Española” Aquell diari de Sevilla glossava la noticia del nomenament per part del “supremo jerarca de la Prensa” —és a dir, el ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer— i destacava, entre els tòpics de rigor, que “la dirección del gran diario barcelonés — uno de los más importantes del mundo—” era “un puesto de responsabilidad y honor máximo en la profesión…

Lliurament de credencials a la primera “Junta de Jurados”, Barcelona, 1944 ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS L’Organización Sindical Española OSE de la FET y de las JONS, dirigida per una Delegación Nacional integrada orgànicament en la secretaria general del partit únic, va organitzar-se a partir d’una doble estructura En primer lloc, la territorial, amb les delegacions provincials, comarcals i locals de la Central Nacional Sindicalista CNS com a peça bàsica, rígidament controlades per la denominada “línea de mando” , formada per militants falangistes, i que tenia entre les seves…

Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu…

Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller 1475-80 Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà Els tinells han estat considerats una tipologia habitual en el mobiliari gòtic a partir de la segona meitat del segle XIV i durant el segle següent Compartint la idea que fou una tipologia no gaire utilitzada en època medieval Barrachina, 1994a, pàg 39,…

Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom…

Situació Gran torre central que caracteritzava aquest antic castell ECSA - A Roura Aquest castell és situat 1 km al nord-est d’Argelers, no lluny del camí dit carrera de Carles , antiga via d’origen romà, al costat del mas Pujols Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 18” N - Long 3° 1’ 42” E Història El lloc és esmentat el 1074 sota la forma Pugols, evocant una lleugera eminència natural, que emergia aleshores d’una zona pantanosa, avui boscosa, sobre la qual fou edificat, probablement a la fi del segle XI o l’inici del XII, un important castell, infeudat pels comtes de Rosselló als senyors de…

Segons l’estat físic en què es trobin, els lípids es classifiquen en dos tipus els olis i els seus Els olis es caracteritzen per trobar-se en estat líquid a temperatura ambient Per contra, els sèus , on s’inclouen pràcticament tots els greixos d’origen animal, es troben en estat sòlid o semisòlid a temperatura ambient D’altra banda, segons llur estructura química existeixen diversos tipus de lípids, per bé que els més importants, sempre des d’un punt de vista nutritiu, són majoritàriament els triglicèrids i, en menor proporció, els fosfolípids i el colesterol Els triglicèrids són compostos…

Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…

Les cancelleries europees aplicaren aquesta denominació als debats i als acords que feien referència a Catalunya, entre el 1712 i el 1714, en les negociacions entre les potències que tenien com a objectiu posar fi a la guerra de Successió En virtut del pacte de Gènova 20 de juny de 1705, una representació catalana s’havia compromès amb la reina Anna d’Anglaterra a lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, la qual, en contrapartida, garantia la conservació de les constitucions i privilegis que gaudien els catalans sota els Àustria, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la guerra…

Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…