Resultats de la cerca
Es mostren 2614 resultats
història de la ciència
Historiografia catalana
La història de la ciència és una disciplina que ha sorgit en un camp d’interessos compartit per la ciència, la tècnica i les humanitats.
Conegué un gran desenvolupament en el món anglosaxó des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Tanmateix, els seus orígens són europeus i s’associen a les reflexions bibliogràfiques i de discussió de l’estat dels coneixements que ja feren alguns científics renaixentistes o illustrats, com Joseph Priestley, amb una història de l’electricitat, o Jean E Montucla, amb una història de les matemàtiques que llavors incloïen també la mecànica, l’astronomia i la navegació Després, la historiografia romàntica incorporà la ciència a la història de les identitats nacionals Al mateix temps, els…
La ciutat de Balaguer
Art gòtic
Situació i topografia La ciutat de Balaguer, capital de l’antic comtat d’Urgell i ara de la comarca de la Noguera, és a la riba dreta del Segre La població s’estén al sud del turó on s’alça el Castell Formós, edificat al mateix lloc on hi havia la suda en època islàmica, i al sud-est de l’església de Santa Maria antiga església de Sant Miquel Vista aèria de la ciutat, que fou la capital del comtat d’Urgell, amb la gran plaça del Mercadal, peça clau en la trama urbana J Todó És impossible d’entendre l’urbanisme actual i medieval de la ciutat de Balaguer sense valorar les seves arrels…
Museística 2012
Museologia
Sala renovada de protohistòria al Museu d'Història de Catalunya, on destaquen materials procedents del jaciment d'Aldovesta © Museu d'Història de Catalunya / Pepo Segura Tot i que el 2012 va ser un any de poca activitat en l'àmbit museístic, sotmès als impactes de la crisi econòmica, cal esmentar la materialització de diversos projectes de creació o remodelació de museus i espais expositius que van veure la llum A Barcelona, el Museu d'Història de Catalunya va renovar una part de l'exposició estable, incorporant modificacions a les sales dedicades a la prehistòria i protohistòria, tot fent un…
golf

Jugadors al green de sorra del Club de Golf Sant Cugat als anys quaranta
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la seva llargària Un birdie és fer…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…
Aloi de Montbrai
Art gòtic
Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…
La Guerra Civil: del 1936 al 1939
La fallida dels règims democràtics europeus 1931-1939 Ni que sigui una tautologia, val la pena de remarcar que la Guerra Civil Espanyola va ser, per damunt de tot, una guerra La proliferació d’estudis sobre els múltiples aspectes collaterals del conflicte i l’abast d’aquesta vasta Història , que defineix com a objecte seu la política, la societat i la cultura dels Països Catalans, no poden ignorar la centralitat de l’esdeveniment bèllic, que en condiciona tots els altres La vida política, l’activitat econòmica, els canvis demogràfics, les manifestacions culturals i la vida quotidiana depenen…
El Mestre de Pedralbes i l’activitat barcelonina els anys centrals del segle XIV
Art gòtic
La creació artística a Barcelona visqué durant la catorzena centúria una de les èpoques més brillants Els artífexs d’aquesta situació privilegiada foren, a parts equivalents la reialesa, centrada de manera gairebé absoluta en la figura de Pere el Cerimoniós l’Església, que participà en projectes parroquials i conventuals, a més de tenir cura de les obres de la nova catedral i la mateixa Ciutat, representada pels organismes del poder municipal Tampoc no va ser gens menyspreable la implicació d’altres entitats urbanes, com les confraries Finalment, cal no oblidar els particulars, alguns dels…
Guillem Seguer de Montblanc
Art gòtic
L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…
L’enyorança del passat: el carlisme
Partida de carlins , RTusquets, sd CG / RM El carlisme, moviment sòcio-polític de signe antiliberal i antirevolucionari sorgit a l’Espanya de la darreria de l’antic règim, ha sorprès sempre els historiadors per la seva capacitat de pervivència Això el diferencià d’opcions europees semblants, com per exemple el legitimisme francès, entre altres, com també la seva capacitat d’aconseguir el suport de sectors socials diversos, tot constituint una formació profundament heterogènia Hi ha contribuït la seva pròpia indefinició ideològica, que descansava damunt de principis generals, fàcilment…