Resultats de la cerca

Formà part del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut Municipal d…

El 1939 s’incorporà a la redacció del grup Timely Publications posteriorment Marvel, on aviat es convertí en cap de la secció de còmics, dels quals començà a escriure guions signats amb el pseudòmim Stan Lee, que més tard registrà com a nom legal L’any 1961 creà els Fantastic Four , sèrie en què els superherois adquiriren característiques més humanes, absents fins aleshores, i que es convertí en el seu primer gran èxit Posteriorment aprofundí en aquesta direcció, en la qual, amb Spiderman  i  The Incredible Hulk aconseguí dues de les considerades fites del gènere Més endavant llançà altres…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la…

Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà Dyke &…

Iniciat a Ràdio Barcelona al final dels anys setanta, el 1984 es responsabilitzà de la redacció esportiva de Catalunya Ràdio Destacà com a locutor de partits de futbol i bàsquet tant en ràdio com en televisió El 1988 presentà el programa Gol a gol a Televisió de Catalunya, que alternà amb el programa Basquetmania Entre el 1998 i el 2001 presentà i dirigí la secció d’esports del Telenotícies de TV3 Presentà i dirigí programes de Televisió de Catalunya, com L’última jugada , Futbol de somni , L’entorn , Minut Zero , Tres punts , noves edicions de Gol a gol , Hora Q , Esport Club …

El 1951 començà a jugar en el Centre Catòlic del Vendrell, del qual fou un dels fundadors i que el 1958 es convertí en una secció del Club Esportiu Vendrell Amb el Vendrell pujà a la màxima categoria el 1962 i el 1966, després de retirar-se, es convertí en el seu entrenador Després entrenà quatre temporades el Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de Lliga 1970 i Copa 1971, i el Cerdanyola 1972-74, amb el qual també fou subcampió de Copa 1973 Dirigí el Vilanova 1975-78, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de la Lliga i la Copa d’Europa 1977 Després…

Considerat com un dels millors maratonians espanyols de tots els temps, s’incorporà com a afeccionat a les files del FC Barcelona l’any 1983 Formà part del club durant cinc temporades, en les quals guanyà el Campionat de Catalunya de 5000 m 1985 i de cros individual i per equips 1986 També guanyà la medalla d’or de 3000 m als Campionats Iberoamericans 1988 Fou campió d’Espanya de cros en dues ocasions 1990, 1992 i aconseguí tres medalles de bronze al Campionat del Món de cros per equips 1990, 1991, 1995 El 1993 s’inicià en marató Guanyà set maratons al llarg de la seva carrera, fou campió del…

S’inicià al CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga Fitxà pel Reus Deportiu 2002-09, amb el qual conquerí una Copa d’Europa 2009, un Mundial de clubs 2008, una Copa de la CERS 2004, una Copa del Rei 2006 i una Supercopa d’Espanya 2006 La temporada 2009-10 passà al HC Liceo de la Corunya i fou nomenat millor jugador de la Lliga Repetí nominació el curs següent a les files del Reus Deportiu, amb el qual guanyà la Lliga 2011 La temporada següent fitxà pel FC Barcelona, equip amb el que conquerí la Lliga 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, la Copa del Rei 2012, 2016, 2017, 2018, la Supercopa d’…

Cofundador del Grup d’Espeleologia i Exploracions Subaquàtiques del Poble Nou 1955, posteriorment s’incorporà al Club Excursionista de Badalona, del qual fou fundador i primer president de la Secció d’Espeleologia Organitzà les primeres expedicions al Marboré, a la vall d’Ordesa, i al Mont Perdut 1960, on explorà l’avenc dels Quatre Pous i descobrí l’avenc Seixanta Treballà al sistema de la Fou de Bor Cerdanya, on descobrí bona part de la seva xarxa subterrània, una de les més extenses de Catalunya, amb les galeries Canela i Badalona Descobrí la cova Cuberes, a la Conca de Tremp…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’any 1955 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE Durant les dècades de 1950 i 1960 feu diverses ascensions als Pirineus, algunes de les quals foren primeres estatals, al costat d’escaladors com Josep M Colomer i M Antònia Simó El 1960 realitzà un curs a l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix ENSA, juntament amb Ferran Abella, Hermenegild Carreté i Toni Niemann, també membres del CADE, amb qui dugué a terme escalades a diverses agulles del massís del Mont Blanc, als Alps francesos Estigué molt vinculat a escaladors i socis del…