Resultats de la cerca

Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica

Professor de botànica a Viena i director del jardí botànic vienès, publicà uns Genera Plantarum 1836-50 basats en el mètode natural que, malgrat alguns defectes en les grans divisions, exerciren una gran influència en els botànics de llengua alemanya pel seu acurat i complet tractament de les famílies Fou també un notable lingüista i s’interessà sobretot per les llengües de l’Orient Llunyà Compromès amb els esdeveniments revolucionaris del 1848, se suïcidà

El seu racionalisme li ocasionà conflictes amb les autoritats eclesiàstiques Influït per ChWolff i GWLeibniz, defensà les tesis d’aquest en contra de les de Kant Entre les seves obres cal esmentar Neue Apologie des Sokrates ‘Nova apologia de Sòcrates’, 1772, i Allgemeine Theorie des Denkens und Empfindens ‘Teoria general del pensar i del sentir’, 1776 És autor també d’un Synonymisches Wörterbuch der deutschen Sprache ‘Diccionari de sinònims de la llengua alemanya’, 1802

En general bé que no sempre, com és el cas dels gitanos o els jueus, especialment abans de la creació de l’estat d’Israel, les minories nacionals mantenen un vincle més o menys intens amb un territori El terme, tanmateix, presenta dificultats conceptuals d’una banda, en la mesura que el significat precís del terme nació és objecte també de controvèrsies De l’altra, hom tendeix a confondre de vegades deliberadament el terme amb altres de similars, com ara minoria ètnica o grup ètnic , o minoria religiosa tot i que l’ètnia, la religió, com també la llengua o l’adscripció al territori hi solen…

Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional…

Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és  Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…

Aquest mapa mostra que la diversitat lingüística no es troba distribuïda de manera uniforme per tot el planeta Dos estats en concret, Papua Nova Guinea i Indonèsia, acumulen un total d’unes 1500 llengües o, el que és el mateix, una quarta part de la riquesa lingüística del món Si a aquests dos països s’afegeixen Nigèria, l’Índia i Mèxic, s’arriba al nombre d’unes 2600 llengües, i si es té en compte la llista dels deu primers estats pel que fa al nombre de llengües els esmentats anteriorment més el Camerun, Austràlia, la República Democràtica del Congo, la Xina i el Brasil, el total és d’unes…

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una …

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou lector de català a la Universitat de Liverpool 1950-52, i en 1946-56 exercí com a secretari redactor de l’ Institut d’Estudis Catalans , de la Secció Filològica del qual fou nomenat membre adjunt 1972, numerari 1982 i emèrit 1994 Del 1989 al 1995 en fou secretari i, en 1991-96, director de l’Oficina d’Onomàstica Director de la Gran Enciclopèdia Catalana  1965-71 i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona  1969-72 —d’on fou expulsat per raons polítiques—, fou membre fundador de l’ Associació…