Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
Castell de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, l’element més ben conservat de l’antiga fortalesa, restaurada els darrers anys ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell, situat a l’enclau de la Manresana, s’alça en un lloc aturonat 580 m d’altitud proper a la carretera de les Malloles, al SE dels Prats de Rei Mapa 35-14362 Situació 31TCG796173 El camí que hi mena arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 2 de la carretera dels Prats de Rei a Igualada FJM-AMB Història El terme d’aquest castell comprenia la part més ponentina de l’actual terme municipal dels Prats de Rei, ja que els antics termes de…
Castell de Pinyana (Querol)
Art romànic
Situació Conjunt de les restes del castell, edificat sobre una penya allargada en un vessant de la muntanya de Montagut ECSA - EECG Restes d’un castell, anomenat popularment el Castellot, construïdes sobre una penya allargada que s’alça, al sud de Querol, al vessant de la muntanya de Montagut Des del castell s’albira la part mitjana de la vall del riu Gaià Mapa 34-16418 Situació 31TCF656854 Del quilòmetre 33 de la carretera local T-213 que va del Pont d’Armentera a Querol, poc abans d’arribar a aquesta població, ens enfilarem fins a una casa abandonada que hi ha damunt de la carretera, del…
Sant Pere de Fraga
Art romànic
Situació Fris esculpit corresponent al brancal esquerre segons l’espectador de la porta d’entrada de Sant Pere de Fraga i detall de la seva cara interior, on és visible, en primer terme, una imposta amb un relleu fet per una tija entortolligada i, a sota, la representació del tema de Jesucrist enfrontant-se al diable ECSA - C Liarás L’església parroquial de Sant Pere, amb l’esvelt campanar, centra el nucli antic de la vila de Fraga, que és situat a la riba esquerra del Cinca JBP Mapa 31-15 387 Situació 31TBG794005 Història Abans de la conquesta de la ciutat, les esglésies de Fraga foren…
La guerra d’Espanya, una guerra internacional. 1936-1939
El fracàs del cop d’estat contra el govern democràtic de l’estat espanyol, protagonitzat per un sector important de l’exèrcit, no fou total, ja que, gràcies als vint avions Junker JU 52 de l’aviació nazi alemanya que transportaren del Marroc a Andalusia tropes localitzades al protectorat espanyol, s’inicià una guerra de llarga durada la Guerra Civil Espanyola juliol del 1936-abril del 1939 Espanya desembre del 1936 Es pot considerar que aquest conflicte bèllic inclogué, d’alguna manera, diverses guerres més Fou una guerra civil europea , el precedent immediat, o potser es podria qualificar d…
Catalanes als escenaris del món. 1873-1935
Durant els anys de la primera globalització, algunes dones catalanes submergides en el món de la música i de la dansa van actuar, amb molt èxit, als principals escenaris del món En el cas de la ballarina Rosa Mauri es conserven els retrats que li van fer alguns dels millors pintors de la seva època Les gravacions de les seves interpretacions, per camins tècnics diversos, sovint han travessat la barrera del temps Les ciutats de la música i la dansa 1900 Rosa Mauri l’Òpera de París Rosa Mauri i Segura Reus, 1849 o 1852 – París, 1923 debutà a Barcelona el 1870 i fou, durant uns quants anys, a…
El lerrouxisme
A Lerroux, G Cornet, “Cu-cut”, 25-11-1909 Coll part Pocs personatges de la vida contemporània catalana han despertat una polèmica tan apassionada com Alejandro Lerroux i García En efecte, aquest republicà andalús, fill d’un veterinari militar, esdevingué durant les dues primeres dècades del segle XX un element clau de la política barcelonina i arribà a ser aclamat com a “caudillo popular” pels seus seguidors, mentre que els adversaris l’anomenaven despectivament “el emperador del Paralelo” Format en el periodisme republicà del Madrid del final de segle, Lerroux destacà aviat com un jove…
Patrons i obrers a la cruïlla: la vaga del 1902
Vaga del 1902, “Cu-cut”, 27-2-1902 BC En els darrers anys del segle passat i els primers del segle XX, els treballadors industrials de Catalunya van patir un enduriment de llurs condicions de vida Davant la crisi de sobreproducció del sector tèxtil, agreujada per la pèrdua de les colònies, els fabricants reaccionaren amb una dràstica política de disminució de costos Es procedí a una reconversió tecnològica que va anar associada a la reducció de plantilles, la contractació preferent de dones i nens —en detriment de la mà d’obra masculina, més cara i qualificada— i a la prolongació de la…
L’Església i el treball femení
La posició de l’Església davant el treball de la dona partia d’una separació rígida de les competències de cada sexe en la societat Des d’aquesta perspectiva, el marc d’actuació propi de l’home havien de ser els camps de la producció i la política, components de l’anomenada esfera pública, mentre que la dona havia de limitar la seva activitat al marc domèstic, denominat esfera privada L’home, com a cap de la família, estava obligat a treballar i mantenir la dona de manera que aquesta pogués desenvolupar la seva vocació d’esposa i mare sense cap obstacle D’aquesta convicció se’n derivaven els…
El Museu Social
Museu Social, inauguració, “El Diluvio”, 28-11-1911 BC Durant la primera dècada del segle XX, des de l’ajuntament de Barcelona, la Diputació Provincial i, més endavant, des de la Mancomunitat de Catalunya es posaren en marxa activitats concretes d’intervenció social amb vista a “reciclar” una societat catalana en expansió, però mancada de tradició administrativa i de govern I la via que triaren per fer-ho fou l’organicisme político-administratiu, amb el benentès que es tractava d’acostar l’administració als administrats I és en aquest sentit que cal entendre per què, des de les instàncies…
Els símbols religiosos: Montserrat i sant Jordi
Si durant la Renaixença cristallitzaven els símbols polítics d’identitat, també ho feien, en un procés molt semblant, els religiosos Els dos més rellevants foren Montserrat i sant Jordi Gravat commemoratiu del Millenari de la Mare de Déu de Montserrat, 1880 MFM / GS La muntanya, el monestir benedictí i la Moreneta han esdevingut un focus potent d’identitat, que ha convertit Montserrat en el santuari nacional per excellència Hom pot veure’n el procés Segons Anselm Albareda i Ramoneda, cal cercar els orígens del monestir en una ermita que existia a la muntanya des de temps molt antic, dedicada…