Resultats de la cerca
Es mostren 19659 resultats
Penelles

Vista general del poble de Penelles (Noguera)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació Amb 25,51 km 2 d’extensió, el municipi de Penelles, a la part meridional de la comarca, pertany al que ha estat anomenat la Noguera Urgellesa, per tal com es troba al pla d’Urgell i participa de les mateixes característiques dels pobles propers de la comarca de l’Urgell i és regat pel canal d’Urgell Confronta amb els municipis de Bellcaire d’Urgell W, Bellmunt d’Urgell i Montgai N, amb els municipis urgellencs de Castellserà E, la Fuliola E i Ivars d’Urgell S, i amb Linyola W, municipi aquest del Pla d’Urgell El sector septentrional és a més travessat de N a S per una…
Canovelles
Vista aèria de Canovelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a l’interfluvi del Congost (que limita el terme per l’est) i la riera de Caldes.
Situació i presentació Confronta a migdia amb Granollers, ciutat amb la qual forma gairebé un continu urbà A l’W i al SW el terme limita amb Lliçà de Munt i a l’W també amb Santa Eulàlia de Ronçana, mentre que al N ho fa amb l’Ametlla del Vallès i les Franqueses del Vallès i a l’E altra vegada amb les Franqueses, mitjançant un tram del riu Congost El territori és bastant planer i només accidentat per les elevacions de Bellulla a ponent, de modelat suau La morfologia urbana d’aquest municipi fa que l’estudi de les seves unitats de població esdevingui força complex El poble de Canovelles és,…
Josep Francesc de Móra i Catà
Heràldica
Historiografia catalana
Historiògraf i heraldista.
Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…
, ,
Biblioteca de Catalunya
Historiografia catalana
Nom que prengué la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans quan, per decisió de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, fou convertida en biblioteca pública de recerca, el 1914, amb voluntat explícita de ser la biblioteca nacional de Catalunya.
Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intellectual deCatalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica La primigènia…
La vila d’Olot
Art gòtic
L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període…
Mont-ral

L’església de Sant Pere Ad Vincula, a Mont-ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc Conca de Barberà El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la…
la Torre de Claramunt
Vista parcial del poble de la Torre de Claramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall baixa de la riera de Carme, a l’indret de la seva confluència amb el riu de Gost.
Situació i presentació El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km 2 , limita al S amb el municipi de Mediona, Alt Penedès, a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia És situat als vessants SW de la riera de Carme, que forma en part el límit NW i que rep aquí el riu de Gost, que recull les aigües de la serra d’Espoia 513 m i del coll de Mata 511 m El sector oriental és travessat de N a S per l’Anoia, entre la Pobla de Claramunt i Capellades, vorejant la serra de Miramar…
Sant Martí Sarroca
L’església parroquial de Santa Maria des de l’aire (Sant Martí Sarroca)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell Baix Penedès A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos Pel nucli urbà passa la carretera que des de…
Mikhail Ivanovič Glinka
Música
Compositor rus.
Vida De família noble, els seus pares el van confiar acabat de néixer a la seva àvia paterna, que el tingué reclòs a la mansió familiar durant els sis primers anys de la seva vida Aquest fet va minar la seva salut i afavorí el seu caràcter melancòlic Establí els seus primers contactes amb la música a través de les cançons populars que sentia de la seva mainadera i els cants dels oficis religiosos En morir la seva àvia 1810, passà sota la custòdia dels pares, però aviat l’enviaren a Sant Petersburg 1817, a una escola privada reservada als fills de la noblesa Allà entrà en contacte amb la…
Mikhail Ivanovic Glinka
Música
Compositor rus.
Vida De família noble, els seus pares el van confiar acabat de néixer a la seva àvia paterna, que el tingué reclòs a la mansió familiar durant els sis primers anys de la seva vida Aquest fet va minar la seva salut i afavorí el seu caràcter melancòlic Establí els seus primers contactes amb la música a través de les cançons populars que sentia de la seva mainadera i els cants dels oficis religiosos En morir la seva àvia 1810, passà sota la custòdia dels pares, però aviat l’enviaren a Sant Petersburg 1817, a una escola privada reservada als fills de la noblesa Allà entrà en contacte amb la…