Resultats de la cerca
Es mostren 450 resultats
Catolicisme, regionalisme i cinema de masses
Els anys de la Segona República van ser testimoni del pas del cinema mut al sonor Aquest avenç tecnològic va comportar la reconversió de les sales exhibidores i dels diferents professionals del medi, i també una important inversió de capitals l’adaptació a la nova conjuntura topava amb un seguit de problemes, entre els quals destacaven la competència del cinema de Hollywood disposat aleshores a la producció en castellà i les càrregues fiscals imposades a la indústria cinematogràfica El reconeixement oficial del poder de la imatge en moviment com a instrument i vehicle de propaganda política…
Partido de Unión Republicana Autonomista
Política
Nom oficial adoptat pel blasquisme valencià el 1912 quan a instàncies de Fèlix Azzati —cap del partit des que Blasco i Ibáñez abandonà la política activa— el grup s’erigí com a formalment autònom del partit radical de Lerroux.
El 1930 retornà al partit radical, malgrat que continuà mantenint el mateix nom
coll del Moro

Jaciment del coll del Moro, a Gandesa
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Cim (481 m alt) situat al terme municipal de Gandesa (Terra Alta), en la proximitat del qual hi ha un important jaciment arqueològic.
Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Entitat municipalista que agrupa més del 95% dels ens locals de Catalunya amb la voluntat de defensar els interessos dels municipis.
El constitueixen municipis petits i mitjans Fou creada el 1981 a Vic, amb el nom d'Associació Catalana de Municipis, a partir de la iniciativa sorgida d’un grup d’alcaldes que propugnaven un ens intermunicipal en què tots els municipis tinguessin els mateixos drets i deures, independentment de la seva demografia, pressupost, situació geogràfica o dimensió Es contraposava, doncs, a la Federació de Municipis de Catalunya , creada el mateix any i integrada per municipis governats pel PSC-PSOE, vinculada i dependent de la Federación Española de Municipios y Províncias, adhesió que els ajuntaments…
Marià Salvador Maella i Pérez
Marià Salvador Maella i Pérez Autoretrat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de San Fernando…
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la…
Musaranya d’aigua mediterrània
Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62-96 mm de cap…
Homenots
Literatura catalana
Sèrie de més de cinquanta semblances publicades per Josep Pla entre el 1958 i el 1962 (Editorial Selecta) i represos després, entre 1969 i 1974, dins les obres completes definitives (Editorial Destino).
Són seixanta retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època, de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana Darrere dels Homenots hom pot percebre una imatge de la cultura catalana que visqué l’autor El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que interpreta el personatge en el seu entorn humà i professional, escrit en un to viu i anecdòtic, no acadèmic Els…
,
Guillem Ramon Català de Valleriola
Historiografia catalana
Cronista i militar.
Vida i obra Fill segon de Bernat Guillem Català de Valleriola, baró de Planes, i de Castellana de Cifres Es casà amb Arcàngela Beneta Valleriola Estava emparentat amb llinatges com els Vives de Canyamars, els Borja i els Joan Fou membre de l’oligarquia ciutadana i jurat en cap de València els anys 1522 i 1523 Participà en la repressió dels agermanats valencians i deixà memòria escrita del que havia vist en una Breu relació de la Germania de València 1519-22, la més llarga i detallada de les narracions coetànies sobre els fets A mig camí entre la crònica i el dietari, l’autor l’escriví…
Derecha de Cataluña/Renovación Española
Partit polític
Partit monàrquic alfonsí constituït a Barcelona el 6 d’abril de 1933 com a organització adherida a Renovación Española [RE] (formació creada a Madrid al febrer d’aquell any).
També utilitzà el nom Dreta de Catalunya Era un partit dinàstic, extremosament conservador, defensor de la propietat i d’un marcat anticatalanisme Assumí el programa de RE, que s’autodefinia en aquests termes “En lo religioso, somos católicos en lo político, monárquicos en lo jurídico, constitucionales y legalistas, y en lo social, demócratas” Els seus antecedents es troben en la Unió Monàrquica Nacional UMN del bienni 1930-1931 i, des del desembre d’aquest dar-rer any, en l’entitat Peña Blanca Aquest collectiu fou el primer refugi dels alfonsins barcelonins després de la proclamació de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina