Resultats de la cerca

El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms mort després del 1279, continuà la línia primogènita…

Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…

El 14 de juliol de 1428 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Domènec Ram Alcanyís segle XIV – Roma 1445, bisbe de Lleida diputat militar Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt, cavaller i senyor de la baronia de la Llacuna i dels llocs de Vilademàger i Pontils diputat reial Joan del Bosc, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Ramon Despujol, canonge de la seu de Vic oïdor militar Arnau de Biure, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Bernat Pinyol, ciutadà de Tortosa Domènec Ram procedia d’una família de generosos d’Alcanyís, probablement la seva…

La prehistòria El món ibèric Els primers poblaments paleolítics L’Abric Romaní de Capellades és un antic habitatge d’època paleolítica, amb restes d’indústries de l’època mosteriana ECSA - M Sagarra Les condicions naturals van afavorir una precoç aparició de la vida humana a l’actual comarca de l’Anoia Els còdols trobats al Bruc permeten imaginar-hi poblament al paleolític inferior de manera més definida, en el pas del paleolític inferior al mitjà, l’Homo Sapiens neanderthalensis ocupà un habitatge temporal a Sant Jaume Sesoliveres Igualada on, en el marge esquerre de l’Anoia, vivia de la…

Situació i presentació La comarca de l’Anoia és situada a la zona central del Principat Forma part d’un conjunt de terres i de relleus situats a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana, al límit i en contacte amb el Sistema Mediterrani, concretament amb la Serralada Prelitoral Catalana La seva extensió actual és de 866,28 km 2 amb l’annexió del municipi de la Molsosa a la comarca del Solsonès el 1989, l’extensió es veié reduïda en 26,7 km 2 Limita al N amb el Solsonès, a l’W amb la Segarra i la Conca de Barberà, al S amb l’Alt Camp i l’Alt Penedès, i a l’E amb el Bages i el Baix…

Situació i presentació La comarca de la Segarra, de 722,76 km 2 , comprèn una gran part del territori de l’Altiplà Central de Catalunya Aquest altiplà fa de partió entre les terres del vessant mediterrani que s’estenen cap a llevant, i les del vessant del Segre i la fossa de l’Ebre, que s’obren a ponent Limita a l’E amb la comarca de l’Anoia, al NE amb el Solsonès, al NW amb la Noguera, a l’W amb l’Urgell i al S amb la Conca de Barberà Els límits físics de la Segarra són, per la banda de migdia, la serra del Tallat, la tossa de Montclar i la serra de Brufaganya —que separen la comarca de les…

Combat allusiu a la presa de Mersel-Kébir, sepulcre de RFolch de Cardona, M da Nola, Bellpuig d’Urgell, segle XVI RM Arreu d’Europa, el període comprès entre el 1500 i el 1700 assenyala el sorgiment dels exèrcits moderns Aquest procés és indeslligable d’un altre de parallel el de la naixença dels estats moderns Fet i fet, no manquen autors que defineixen l’Estat modern com una magnífica maquinària de guerra La centralització política al voltant dels monarques —cas de França o de Castella— o dels parlaments —cas d’Anglaterra o dels Països Baixos—, la consolidació d’unes rendes fiscals…

Situació i presentació El terme municipal de Peralada, de 43,61 km 2 , s’estén per la plana empordanesa del N de Figueres, ben regada en aquest sector per diversos cursos fluvials que davallen de la serra de l’Albera A tocar de la vila de Peralada, cap de municipi, el Llobregat d’Empordà rep l’Orlina que poc abans ha rebut l’Anyet i aigua avall de la vila 1 km el Llobregat desemboca a la Muga, que travessa el sector de migdia del terme de ponent a llevant Al sector més muntanyós del N serra de Montpedrós hi ha reduïts espais de bosc d’alzines i garrigar L’any 1974 fou incorporat al municipi…

Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…

El context Escut de la família Feliu de la Penya, sd ANC / GS L’actitud favorable dels catalans a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria s’explicava, fins no fa gaire temps, per la fidelitat incondicional als Àustria deguda al caràcter respectuós que aquests mostraven envers les constitucions i privilegis, en contraposició al caràcter absolut de la dinastia francesa Val a dir que aquesta interpretació s’inspirava en la versió, coetània i interessada, dels Anales de Narcís Feliu de la Penya i Farell, historiador i home de negocis compromès de ple amb el partit austriacista Des de l’estat…