Resultats de la cerca

Quan coincideix una commemoració amb una situació política determinada, la història desborda els marges de la historiografia i inunda, amb referències i interpretacions, tot l’àmbit cultural La commemoració, el 2014, del tricentenari de la victòria de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona, el 1714, és una mostra d’aquest fet, tot i que els altres grans temes de la historiografia catalana continuen sent la Segona República i la guerra del 1936, així com el període de transició entre l’anterior estructura jurídica administrativa de l’Estat espanyol i l’actual El Museu Comarcal de…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…

Vida i obra És autor d’una única obra coneguda, Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , esmentada de forma abreujada amb el títol de Liber creaturarum Posteriorment, i de manera impròpia, s’hi afegí el títol de Theologia naturalis Sibiuda és, encara avui, un personatge poc conegut, perquè els documents sobre la seva persona abracen tan sols els anys 1429-36 Bibliògrafs, traductors i editors de la seva obra afegeixen, a les poques dades que dona la documentació, l’apellatiu d’ hispanus El seu nom, com diu Jaume de Puig, és genuïnament català i relativament comú al bisbat…

L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…

Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…

Estudià geografia a la Universitat de Montpeller, on obtingué el doctorat, i a París Fou professor a la Universitat de Perpinyà  des del 1972 fins a la jubilació, el 2010, on ocupà la càtedra de cultures i llengües regionals Fou vicepresident i director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans CREC codirector de l'Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la mateixa universitat membre del Consell Nacional de les Universitats París, i secretari del Patronat de la Universitat Catalana d’Estiu Fou coordinador, a la Catalunya del Nord, del II Congrés Internacional de la Llengua…

Alcolea Gil, S Los esmaltes en la orfebreria catalana , Barcelona, 1962 Barral i Altet, X La circulation des monnaies suéves et visigothiques , Munic, 1976 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol , Barcelona, 1908-1911 Cirici Pellicer, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516 , Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Historia de la moneda catalana Interpretació i criteris metodològics , Barcelona, 1996 Dalmases, N de Orfebreria catalana medieval Barcelona 1300-1500…

Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d’August Pi i Sunyer Feu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia Les seves primeres investigacions foren sobre anafilaxi, i fou un dels primers que es dedicaren professionalment a la investigació mèdica a Catalunya Treballà, becat 1925, a l’Institut Pasteur de París i aconseguí d’aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat factor Duran i Reynals , a partir del qual continuà les investigacions sobre l’…

Llicenciada en filosofia i lletres 1963 i doctora en història 1984 per la Universitat de Barcelona, el 1972 s’incorporà a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques , de la qual fou nomenada d’Investigadora Científica 1989 i Professora d’Investigació 2002, organisme del qual fou directora del 1985 al 1994 Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1992, també en fou presidenta del 2006 al 2014 Estudià especialment els aspectes econòmics i les relacions mercantils de Catalunya als segles XIV i XV i, darrerament, la…

Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce,  Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de Tristam Shandy…