Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana

Mapa del bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, creada el 1960, que té com a capital les ciutats de Sogorb i Castelló de la Plana.
Té un total de 4643,08 km 2 , amb 228 parròquies, repartides en catorze arxiprestats, els quals són agrupats en quatre vicaris episcopals Comprèn l’antic bisbat de Sogorb, llevat dels arxiprestats d’Alpont, Xelva i Ademús, que s’uniren a València, i els antics arxiprestats del bisbat de Tortosa de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser, llevat de la parròquia de Catí També se li uní Vilafermosa i el seu arxiprestat, antic enclavament de València Es troba íntegrament dins la província civil de Castelló de la Plana, i és separada al nord pel bisbat de Tortosa…
Federació Monàrquica Autonomista
Partit polític
Agrupació de personalitats monàrquiques catalanistes constituïda el 1919, com a alternativa a la Unió Monàrquica Nacional [UMN], que fou activa fins el 1931.
A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la nostra terra” L’FMA es…
Setantí
Família de mercaders, originaris de la ciutat italiana de Lucca, establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.
El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d…
Cotoner

Armes dels Cotoner
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
Bernat Cotoner , el primer de qui hom té notícia, comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363 El seu net Nicolau Cotoner i Genovard tingué tres fills Nicolau, Bernat i Gabriel Cotoner i Saguals , fundadors de les tres línies del llinatge, que començà a adquirir importància amb el besnet de Nicolau Cotoner i Saguals, Antoni Cotoner i Vall-llobar , ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sollicitar la creació de l’audiència de Mallorca concedida el 1571 i armat cavaller pel rei el 1572 En fou fill Bernat Lluís Cotoner i Ballester mort el 1641,…
Club Patí Voltregà

Equip de la dècada de 1970 del Club Patí Voltregà
© Club Patí Voltregà
Hoquei sobre patins
Club esportiu de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), dedicat únicament al patinatge sobre rodes.
Fundat el 1955 com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats, és un dels clubs que més jugadors aportà a la selecció catalana i espanyola El seu impulsor fou Victorià Oliveras de la Riva, que anys més tard fou president del Reial Club Deportiu Espanyol En el seu segon any de vida l’equip pujà de tercera a segona divisió i es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, fet que li permeté ascendir novament de categoria Romangué a primera divisió durant cinquanta anys fins que la temporada 2008-09 baixà per primera vegada de categoria En aquell moment era l’únic equip…
,
Revista de Valencia
Historiografia catalana
Publicació mensual en castellà apareguda a València entre el novembre del 1880 i el desembre del 1883, per iniciativa de Manuel Atard, Pasqual Dasí i Puigmoltó (vescomte de Bétera), Teodor Llorente i Olivares (que n’era director) i Josep Maria Torres i Belda; algunes col·laboracions literàries eren en català.
Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els escuts de la…
Josep de Vega i de Sentmenat
Història
Política
Erudit i polític.
Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…
, ,
olimpisme
Esport general
Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.
El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i el 1944 per…
Boixadors

Armes dels Boixadors
Militar
Família de l’estament militar del Principat de Catalunya, probablement originària del castell de Boixadors (Bages).
Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors 1123, Guillem de Boixadors , senyor del castell de Boixadors 1124, que rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida 1149, Berenguer de Boixadors , que participà en la conquesta de Lleida 1149 i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà 1180, i el seu germà Ramon de Boixadors , senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues 1149 i a qui Ponç de Cervera, també amb la…
art sard
Art
Art desenvolupat a Sardenya.
A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La contribució pictòrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina