Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
Castell de Rialb o de Sòls de Riu (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Seti on s’aixecava aquest castell, antic centre de la baronia del mateix nom, conservat tan sols a nivell del basament dels seus murs i actualment cobert per la vegetació ECSA - V Roca Castell situat a l’extrem d’un serrat, exactament damunt de la casa de Sòls de Riu que ha de restar colgada Per l’aigua del pantà de Rialb i de la confluència del Rialb amb el Segre A prop seu hi ha la fortificació coneguda com el castell dels Moros Mapa 34-13329 Situació 31TCG518468 Seguint la pista que va de Polig cap a Gualter, a 3 km, quan comença a baixar, cal deixar l’automòbil en un camp que hi…
Castell de Palau-sator
Art romànic
Situació Torre castell, l’element més notable del conjunt, restaurada recentment És un edifici bastant ben conservat, probablement del segle X J Bolòs És un castell pre-romànic situat al cim d’un turó, des d’on s’albiren els camps tot al voltant, situats en un nivell més baix Aquesta fortificació, de l’alta edat mitjana a l’època gòtica, fou lleugerament transformada i esdevingué la torre mestra d’un castell més ampli, envoltada d’un clos emmurallat Mapa 334M781 Situació 31TEG093488 El castell és situat al centre de la població de Palau-sator i ja és visible des la carretera que hi mena Pels…
Sant Romà de Càldegues (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Situació Sector nord-est de l’església, on és perfectament visible el sobrealçat de la nau i el fris d’arcuacions cegues que assenyala el nivell original de les cobertes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Romà és situada dins el poble de Càldegues, que es troba a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, a 2 km de la Guingueta d’Ix Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 57” N - Long 1° 59’ 12” E Per a arribar-hi, cal agafar un trencall en direcció nord que surt de la carretera N-116, una vegada passada la Guingueta d’Ix venint de Puigcerdà RMAE…
Castell de Mont-ros (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’edifici amb la capçalera J M Melció Les restes del castell de Mont-ros són situades al cim de la muntanya del mateix nom, a poc més de 100 m a llevant de l’església Des del planell que hi ha al cim, actualment força cobert d’alzines, hom pot albirar la plana de Begudà i un tros del riberal del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG629730 Si hom segueix la carretera que va d’Olot a Besalú, uns centenars de metres després d’haver passat el trencall de Begudà, surt a mà dreta una pista, inicialment asfaltada, però molt aviat només transitable amb vehicles per a…
El taller de Lluçà i el seu cercle
Art gòtic
El conjunt de pintures sobre taula procedents de Santa Maria de Lluçà Pladevall, 1974 Pladevall – Benet, 1984 ha estat la base per a definir un mestre que, tot i seguir les tendències bizantines del 1200, contribuí a la seva revisió i adaptació Des de ben aviat en la seva figura es va veure una personalitat destacada, de la qual fer dependre una sèrie important d’obres probablement realitzades del 1200 al 1260 Els vincles del Mestre de Lluçà amb l’art europeu i la seva orientació vers un canvi que permeté la consolidació del gòtic a Catalunya són els aspectes que destacarem en aquest capítol…
Sant Roc de Farrera, abans Santa Eulàlia
Art romànic
Situació L’església de Sant Roc és situada a l’entrada del poble de Farrera de Pallars, de 1 362 m d’altitud, a l’interior de la coma de Burg, en una de les valls afluents de la seva capçalera MLIR Mapa 34-10215 Situació 31TCH581067 Història El primer esment del lloc de Farrera data del 908, en una permuta realitzada entre l’abat Godemir del monestir de Gerri i el comte de Pallars, Ramon per aquest canvi el monestir cedia al comte els béns que tenia al lloc de Ferraria En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, Farrera és una de les parròquies de la vall de Tírvia L’església parroquial,…
Modernisme i antimodernisme religiós
Portada de Le Programme des modernistes replique a l’encyclique de Pie X «Pascendi domini gregis» , Libr Critique Émile Nourry París, 1908 Barcelona, Arxiu Maragall-Biblioteca de Catalunya BC Modernisme religiós expressió que designa –en l’Església catòlica i en el pas del segle XIX al xx– un moviment que desitja la reforma de l’Església i de la seva doctrina amb ganes d’adaptar-les a les exigències modernes El mot fou emprat pels defensors de l’ortodòxia per estigma titzar els excessos de la modernitat reprès per l’encíclica Pascendi 1907, designà el conjunt d’errors doctrinals descoberts…
Sant Miquel de Marmellar (el Montmell)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb el presbiteri al fons, actualment sense culte i en un lamentable estat d’abandó ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada dins el recinte del castell de Marmellar Mapa 35-16419 Situació 31TCF789798 Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit per pujar al castell JAA Història S’esmenta per primera vegada Marmellar l’any 1023, en una venda feta pels comtes de Barcelona El castell és conegut des del 1041 L’any 1148, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, donà a l’església de Sant Ruf d’Avinyó l’església de Sant Miquel Arcàngel del…
El convent de Sant Domènec de Cervera
Art gòtic
Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que és situat en…
La Seu Vella de Lleida (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina