Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
Antonello da Messina
Retrat d’home , obra del pintor italià Antonello da Messina (1430-1479)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià, fill d’un escultor.
Fou, probablement, deixeble de Colantonio a Nàpols —i no a Flandes com ha estat dit— on entrà en contacte amb la pintura de l’escola flamenca des del 1456 treballà a Messina De l’escola flamenca assimilà la tècnica de l’oli, i, versemblantment, fou ell qui la difongué per Itàlia assimilà també una concepció empírica de la pintura i una preferència per la perspectiva lineal i per les composicions verticals Crucifixió, Sibiu, Romania El seu empirisme, reflectit en una sobrevaloració dels detalls, el portà a pintar visions no convencionalment estàtiques, sinó momentànies de les escenes que…
Crònica de Sicília
Historiografia catalana
El Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae, també conegut amb el títol d’Anònim Palermità, constitueix, juntament amb les cròniques de Bartolomeo de Neocastro, Nicolò Speciale i Michele da Piazza, una de les peces clau de la historiografia siciliana medieval.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat per primera…
Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar
Història
Cinquè comte d’Adernò.
Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442 o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès 1444 El 1439 era…
Constança de Sicília
Segell de Constança de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1276-1302) i de Sicília (1282-1302).
Filla de Manfred, rei de Sicília, el 1262 es casà amb l’infant Pere , després 1276 rei de Catalunya-Aragó La lluita dels sicilians contra la dominació de l’illa per Carles d’Anjou facilità la intervenció armada de Pere II a Sicília 1282, cridat per aquells com a marit de Constança, hereva del regne el 1283 Pere II i Constança foren coronats, a Palerm, reis de Sicília Des d’aleshores, la reina residí a l’illa i participà en el govern del regne al costat dels seus fills Jaume i Frederic , coronats reis de Sicília el 1286 i el 1296, respectivament Vídua des del 1285, vestí l’hàbit…
Els científics, entre l’Antàrtida i el planeta Mart. 1939-1988
A desgrat de les dues dictadures politicomilitars dels períodes 1923-30 i 1939-75, del quasi constant allunyament de les inversions públiques en recerca i dels intents polítics de desmantellament de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats i institucions científiques catalanes, els científics catalans del segle XX han fet contribucions importants Contribucions dels científics catalans Les seves recerques s’han localitzat –segons els interessos científics i els programes que han anat sorgint– en àrees geogràfiques molt diverses des dels fons de la Mediterrània fins a l’Antàrtida,…
Francesc de Remolins i Pardines
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’…
Gaspare Pacchierotti
Música
Sopranista italià.
Començà com a corista a Forlì i després estudià amb F Bertoni a la Capella de Sant Marc, a Venècia El 1766 debutà amb motiu de l’estrena d' Achille in Sciro , de FL Gassmann, i en 1769-71 cantà a Palerm L’any 1771 actuà a Nàpols, en l’estrena d' Ifigenia in Tauride , de N Jommelli, on tingué un gran èxit Tres anys més tard participà en l’estrena d' Alessandro nelle Indie , de N Piccinni, a Nàpols, i començà a exhibir-se en moltes ciutats italianes El 1778 cantà en la inauguració del Teatro alla Scala de Milà, amb l' Europa riconosciuta , d’A Salieri, i també -per primera vegada-…
Anton Guadagno
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al Conservatori Vicenzo Bellini de Palerm, a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i al Mozarteum de Salzburg Fou en aquest centre de la ciutat austríaca on el 1948 guanyà el primer premi en un concurs de directors d’orquestra Des del començament, la seva trajectòria estigué lligada especialment a l’òpera Després de ser director musical a l’Òpera de Monterrey Mèxic, ho fou també al Concert Hall de Nova York el 1952 i en 1958-59 fou assistent de la Metropolitan Opera House Fou director musical de la Philadelphia Lyric Opera Company 1966-72 i director resident del repertori…
Piana degli Albanesi
Ciutat
Vila de la província de Palerm , a l’illa de Sicília, Itàlia, situada 24 km al S de la capital.
És situada, a 725 m, vora el llac artificial homònim Fundada el 1488 per una colònia albanesa, constitueix el principal centre italoalbanès de Sicília i en conserva les tradicions i costums i el ritu bizantí Des del 1937 és seu d’una eparquia o diòcesi de ritu bizantí catòlic
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina