Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
Sant Andreu d’Oristà
Art romànic
Situació Un dels pocs capitells que s’han conservat de la construcció primitiva M Catalán El poble d’Oristà es troba al fons de la vall de la Riera Gavarresa, a 468 m d’altitud, i a l’esquerra de la riera L’església parroquial de Sant Andreu es troba al centre de la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 22,2 —y 42,9 31 tdg 222429 S’arriba a Oristà per la carretera N-154, de Vic a Berga Un cop sobrepassat el punt quilomètric 12, enfront del mas Casa Miquela, surt la carretera que porta, en 10 km, al poble d’Oristà i…
El paper de fumar de Miquel i Costas & Miquel
La família Miquel Els Miquel i els Costas formen part de la classe emprenedora i paperaire de Capellades, com els Romanyà, els Romaní o els Vilaseca Aquesta classe es dedica a la indústria paperera, mentre que a Sabadell i a Terrassa es dedica a la llana Perquè hi ha una tradició que es transmet de pares a fills i s’adapta a les circumstàncies de l’època I amb la mateixa dispersió d’esforços El pare té un molí paperer i dos dels fills continuen el negoci, cadascun pel seu compte Si els néts fan el mateix ens trobem amb nombrosos negocis paperers que coincideixen en un cognom comú i que…
secció àuria
Música
Proporció que ja es troba enunciada en el Timeu de Plató i apareix descrita en els Elements d’Euclides, el qual, en dividir un segment donat (ab) en dues parts desiguals, observà com la petita es comporta, amb relació a la més llarga, de la mateixa manera que la totalitat del segment amb relació a la primera (ac/cb = ab/ac).
El valor numèric dproporció s’expressa aritmèticament amb el número 1,618, i fou anomenada "divina proporció" pel teòleg i matemàtic Luca Pacioli en el seu tractat De divina proportione Venècia, 1509 L’expressió secció àuria nombre d’or prové de Leonardo da Vinci, que illustrà les figures geomètriques del tractat de Pacioli El nombre d’or apareix com una llei bàsica de la morfologia de la natura i constitueix la base de l’estructura figurativa del cos humà Des de l’Antiguitat fins al Renaixement els artistes i arquitectes se’n serviren per a expressar les correspondències harmòniques entre l’…
Sant Sebastià de Font-rabiosa
Situació Edifici molt transformat l’any 1712 però que conserva encara la seva tipologia romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Sebastià és situada a l’entrada del petit nucli de Font-rabiosa, prop del torrent dels Escugots, vora la plana de l’Aude Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′10″ N - Long 2° 5′57″ E Per a arribar-hi, partint de Formiguera, s’ha d’agafar la carretera D-118 en direcció nord, i poc abans d’arribar al terme de Puigbalador cal desviar-se a l’esquerra per la carretera D-32b, que al cap de pocs quilòmetres arriba a Font-rabiosa MLIR Història Una de les primeres…
Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…
La Vidriera Catalana. Josep Vallès i Joan Ligé
Fàbrica de Josep Vallès, Fill i Gendre a l’Eixample de Barcelona Guía , 1888 La Vidrieria Catalana i Josep Vallès introduïren a Catalunya la fabricació de mig cristall Se sap ben poca cosa de La Vidrieria Catalana Es constituí el 1844 i la fàbrica era installada al barri del Clot, al terme municipal de Sant Martí de Provençals Es dedicava a la fabricació de vidre pla, prim i gruixut, i de vidre buit De la fàbrica, en sortien vidres cilíndrics i ovalats per a fanals, teules per a claraboies i ampolles de tota mena de mides i colors Tenien l’administració i les oficines a la plaça de Palau,…
treball

Esquema del treball
© Fototeca.cat
Física
Efecte d’una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d’aplicació.
Hom el mesura pel producte de la força pel camí recorregut en la seva direcció Donada una força F que actua sobre un punt material mentre aquest es desplaça de la posició A a la posició B al llarg d’una trajectòria T, hom defineix matemàticament el treball W mitjançant l’expressió W = ∫ B A F d l En el cas d’una força F constant i una trajectòria rectilínia, el treball es redueix a W = F AB En el sistema internacional d’unitats SI, la unitat de treball és el joule J en el sistema CGS, la unitat és l' erg 10 - 7 J, i en el sistema tècnic o terrestre, el quilogràmetre kgm, que…
Club Esportiu Hispano Francès
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida l’equip masculí participà…
Estienne
Família d’impressors i llibreters francesos.
Famosos per la perfecció tipogràfica de llurs publicacions i per llur erudició, els Estienne contribuïren notablement als progressos de l’esperit renaixentista Henri Estienne ~1470 — 1520 publicà cent vint-i-una obres, entre les quals destaca el Quintuplex Psalterium , en foli El seu fill Robert Estienne París 1503 — Ginebra 1559 imprimí, en hebreu, grec, llatí i francès, onze edicions completes de la Bíblia, el Dictionarium sive Latinae Linguae Thesaurus , en foli 1532 edició augmentada el 1536 i edició amb addicions el 1543, un Novum Testamentum , en foli 1550 i la seva Réponse aux…
Els Marquès
La segona indústria de Vilanova La família Marquès Pel mes de febrer del 1854 tres vilanovins —Pere Puig i Carsi, Joan Rafecas i Puig i Isidre Marquès i Riba— sollicitaren permís a l’Ajuntament de la seva ciutat per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó en un hort propietat del primer La fàbrica funcionaria amb màquines de vapor Es constituí aleshores la societat Puig, Rafecas, Marquès i Companyia formada per ells tres i per Joan Serra i Totosaus, Salvador Raldiris i Gabriel Coll i Puig El capital desemborsat era molt important 134000 duros o 2680000 rals Serà la fàbrica de cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina