La família Miquel.
Els Miquel i els Costas formen part de la classe emprenedora i paperaire de Capellades, com els Romanyà, els Romaní o els Vilaseca. Aquesta classe es dedica a la indústria paperera, mentre que a Sabadell i a Terrassa es dedica a la llana. Perquè hi ha una tradició que es transmet de pares a fills i s’adapta a les circumstàncies de l’època. I amb la mateixa dispersió d’esforços.
El pare té un molí paperer i dos dels fills continuen el negoci, cadascun pel seu compte. Si els néts fan el mateix ens trobem amb nombrosos negocis paperers que coincideixen en un cognom comú i que pertanyen a distintes branques de la mateixa família.
El primer Miquel a fer paper a Capellades inicià les seves activitats el 1752, però sembla que procedia de la Riba, a la conca del riu Gaià, on tenia la mateixa producció des del 1727.
També els Costas es distingiran com a fabricants i comerciants de paper. Hi ha un Bartomeu Costas amb botiga a Barcelona des de la dècada dels anys quaranta i amb fàbrica a Capellades uns anys més tard. El 1869, a la ciutat de l’Anoia, hi havia l’esmentat Bartomeu Costas i dos Miquel: Pau Antoni Miquel i Joan Miquel i Llusià, tots fabricants de paper.
Antoni, Llorenç i Pau Miquel i Costas (Miquel i Costas & Miquel, 1752-1929) s’establiren el 1879 com a Miquel i Costas, Germans.
Possiblement, un dels dos Miquel fou el pare dels tres germans Miquel i Costas: Antoni, Llorenç i Pau. Aquests s’establiren formalment el 1879 sota la denominació social de Miquel i Costas, Germans. Els dos primers es quedaren a Capellades, com a responsables de la producció, mentre que el tercer —Pau— s’instal·là a Cuba, la primera base comercial americana. L’especialitat dels germans Miquel i Costas va ser des del primer moment el paper de fumar i és natural que anessin a casa del primer productor de tabac del món per a vendre-li’n. Des de l’Havana, Pau Miquel i Costas també es preocupava de la resta de països de l’Amèrica llatina. L’exportació estarà entre les primeres activitats de l’empresa des del principi. La seva marca comercial serà El Pino.
Publicitat de paper de les fàbriques dels germans Miquel Costes de Capellades a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX, Alier SA 1986. Pau Miquel s’instal·là a Cuba, primera base comercial del seu paper de fumar.
Miquel i Costas & Miquel, S. en C. es constituí el 1910 en incorporar-s’hi els fills d’en Llorenç (Anunci publicat a El Mercurio, 1914).
Els tres germans guanyaran diners amb el seu paper. És el que es desprèn de la narració que reproduïm, continguda a La Ilustració Catalana (1893). En feren els dos germans a Capellades i, lògicament, en va fer també el que residia a Cuba. Una segona fàbrica, en el poble veí de Vallbona d’Anoia, s’afegí a la inicial.
El 20 de desembre de 1901 morí Llorenç Miquel i Costas. Entraran aleshores en el negoci els seus tres fills barons: Llorenç, Josep i Antoni Miquel i Bonet. Els dos darrers eren menors d’edat. Llorenç, l’hereu, serà nomenat gerent, conjuntament amb el seu oncle Antoni Miquel i Costas. La societat es dirà ara Miquel i Costas & Miquel, S. en C., domiciliada també a Capellades. El capital era de 500 000 ptes.
Fins aleshores, les operacions de fabricació del paper eren sobretot manuals. Ara es mecanitzaren ràpidament per a poder afrontar la competència, que treballava amb màquines i tenia uns costos molt inferiors. La guerra europea (1914-18) representà d’entrada un impacte negatiu per a la fabricació del paper, perquè una bona part de les primeres matèries eren importades, però aviat es trobaren nous proveïdors, impulsats per una forta alça dels preus en el mercat, deguda al tancament de les fàbriques en els països en conflicte. Com la majoria dels industrials, els paperers guanyaren molts diners aquells anys.
Gràfic de dades d'exportació de Miquel i Costas & Miquel (1919-1928).
El paper de fumar continuarà essent el producte estrella. Un paper que es ven en raimes de 500 fulls, en bobines o, aviat, en llibrets. Aquests, fets en paper d’arròs, portaran el nom de Smoking com a marca, però mantenen el d’El Pino per a l’exportació.
Es tractava d’una exportació dirigida, especialment, a l’Amèrica llatina, que tindrà un fort desenvolupament després de la Primera Guerra Mundial i durant la dècada dels anys vint, tal com es desprèn del gràfic adjunt. El 1928 se superen les 2 000 tones de paper de fumar venudes a països americans. Miquel i Costas & Miquel té aleshores sucursals i dipòsits a Xile, l’Argentina, Cuba, Mèxic, Nova York, les Filipines i l’Amèrica Central.
Aquest increment de la producció ha d’anar acompanyat inevitablement d’un augment dels centres de producció. Després de Capellades, la fàbrica més important és la de Santa Coloma de Gramenet, oberta abans dels anys vint, i que funciona amb energia elèctrica. Altres fàbriques utilitzades per l’empresa es troben a la seva zona principal d’actuació, l’Anoia: Carme, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt.
El 1929 es constituí la societat anònima.
Fets posteriors
- 1966. Es dóna entrada a l’accionariat al Banco Exterior de España, SA.
- 1975. Absorbeixen la SA Payà Miralles, societat valenciana amb una producció similar.
- 1978. Entren a la cotització de la Borsa.
- 1992. Miquel i Costas & Miquel es dedica a la producció de paper de fumar, paper d’impressió i pastes especials de lli i cànem. Produeixen la pasta de cel·lulosa de lli a Tortosa. Les fàbriques de paper són a Capellades, Santa Coloma de Gramenet, la Pobla de Claramunt i Mislata (País Valencià).
Anunci de paper de fumar (El Mercurio, 1930). El paper de fumar serà sempre el producte estrella de l’empresa i el més conegut, el de la marca Smoking.
Miquel i Costas, germans, a Capellades
La indústria paperera es la que ve exclusivament dant importancia á Capellades, y la major part dels fabricants residexen á Barcelona, menos los estius que’ls passan en tan delitosa comarca.Entre’ls que tenen lo bon gust de viurehi tot l’any, vigilant los seus interessos, hi há don Llorens Miquel Costas, que fou lo primer á qui’m presentaren. S’estava á casa seva sens podersen moure á causa d’una lesió rebuda en lo volch d’una tartana; y faig esment d’aquesta circumstancia, per lo que avalora lo següent rasgo de son bondadós carácter; s’empenyá á acompanyarme personalment á una de sas fábricas y per un camí en que no s’hi podía anar en cotxe. Mitx coxejant y repentjantse en son groxut bastó, m’hi acompanyá, fentme notar de pas los hermosos panoramas que brodavan lo camí.
Encara que las fábricas de paper per regla general no tenen un aspecte molt atractívol, son sumament curiosas algunas de sas operacions, y per altra part nostres fabricants no’s descuydan de provehirlas de la maquinaria més moderna.
En la que visitava, molt ben montada baix la rahó social de Miquel Costas, germans, hi vaig veure fer una munió d’acreditadas classes de paper pera fumar y altres usos; de palla, de blat, de blat de moro, paper blanch, pectoral (que’l pintan ab lo extracte de regalessia) papel berros (també pintat), paper chorrito y’l de barba. Y en altra fábrica que possehexen á Vallbona y que’l poble coneix ab lo nom de “fabrica de las Vobinas” hi vaig veure fer per medi d’aquestas un excelent paper de fumar. Amèrica es potser lo principal mercat dels senyors Miquel y la base de sa fortuna. Vaig preguntárloshi la cantitat de paper que sortí de totas sas fábricas, y don Llorens, si mal no recordo, va dirme: —Diariament, de 280 á 300 raimas.—
Son germá don Antoni, que’m rebé ab igual amabilitat, posseheix un chalet preciós á la entrada de la població, y es un dels edificis que més la embellexen. Per axò vaig aceptar la invitació de visitarlo. Es d’estil oriental, voltat de jardí per tots cantons y molt assoleyat. Fins lo tipo árabe de la hermosa mestressa de la casa, la senyora de don Anton, contribueix al efecte que produheix aquella armonia encisadora que s’observa entre’ls ayrosíssims adornos del edifici y las flors y plantas del jardí.
L’ornat y el bon gust en l’interior corresponen á un exterior tant hermós. Com detall, recordo la magnífica taula de menjador, taula monumental., primorosament treballada, que, en aquell lloch, al costat d’aquell industrial que feu sa fortuna elevant-se ab lo treball, desde la esfera més modesta, recordava las que solían adornar las habitacions dels superbs magnats en la època del Renaxement, oferint-se un viu contrast.
Font: La Ilustració Catalana, 1893, pàg. 299.
Bibliografia
- Miquel i Costas & Miquel (1757-1929), Barcelona 1929.