Resultats de la cerca
Es mostren 473 resultats
regatge
Agronomia
Acció de fornir aigua a un terreny de conreu, per tal de millorar-ne la producció, assegurar la constància i la regularitat de les collites en les zones de pluges irregulars.
Així com també permetre collites durant les secades, afavorir els terrenys àrids, permetre conreus molts exigents d’aigua en terrenys relativament secs, etc El regatge, que és una de les tècniques agrícoles més antigues, pot ésser estacional o permanent, segons que sigui efectuat en les estacions seques —i depèn tant de la durada d’aquestes estacions com de l’abundància d’aigua— o durant tot l’any El sistema de regatge emprat en cada conreu depèn de les necessitats del conreu, de les característiques del terreny especialment el pendent així com de la seva natura, i del clima En clima desèrtic…
diner
Economia
Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i de serveis.
A més d’ésser un mitjà de pagament —si no ho fos, l’intercanvi s’hauria de limitar a la permuta—, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor Com a unitat de compte permet de mesurar homogèniament el preu de tots els béns, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transacció que en la permuta tenen lloc simultàniament El qui rep diner en canvi del lliurament d’un bé o servei pot utilitzar en qualsevol moment el poder de compra que la seva acceptació general li…
Václav Havel

Václav Havel
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg i polític txec.
A causa dels antecedents “burgesos” i intellectuals de la seva família, tingué dificultats en la seva educació superior Cursà estudis inacabats d’economia i, després de completar el servei militar 1959, fou ajudant de direcció escènica en un teatre de Praga i estudià dramatúrgia per correspondència Durant la dècada dels seixanta, conreà el teatre de l’absurd En la seva primera obra Zahradní slavnost ‘La festa en el jardí’, 1963 exposa la dependència que els hàbits del llenguatge exerceixen sobre els actes i els pensaments, mentre que en Vyrozumění ‘Prevenció’, 1965, satiritza el llenguatge…
Primera respiració del nadó
Tan bon punt se separa de l’organisme matern, l’infant ha de començar a respirar, per tal d’obtenir l’oxigen imprescindible per a la vida i eliminar el diòxid de carboni derivat del seu metabolisme, l’acumulació del qual és tòxica Durant l’embaràs, l’oxigen passa de la sang materna a la sang fetal a través de la placenta, i des d’allí arriba al fetus pel cordó umbilical de la mateixa manera, però en sentit invers, se n’elimina el diòxid de carboni En els primers moments que segueixen el naixement, el fetus encara resta unit a la mare pel cordó umbilical, on, si es palpa, encara pot percebre’s…
El que cal saber de la insuficiència cardíaca
Patologia humana
La insuficiència cardíaca és un trastorn degut a una pèrdua de la força de contracció dei miocardi o múscul cardíac a conseqüència de la qual els ventricles no poden expulsar cap a les artèries principals de l’organisme una quantitat de sang equivalent a la que reben des dels sistemes venosos És a dir, doncs, que es tracta d’una fallada de la funció de cor com a bomba impulsora de la sang a l’interior dels circuits càrdio-vasculars La fallada del cor com a bomba impulsora de sang constitueix el grau més evolucionat o bé una complicació relativament freqüent de diverses malalties càrdio-…
Dieta hiposòdica
La dieta hiposòdica , és a dir, de baix contingut en sodi, forma part del tractament de diversos trastorns en els quals es pot produir un augment en la retenció d’aigua en l’organisme, sia en el líquid extracellular —com s’esdevé en cas d’insuficiència cardíaca, d’infart agut de miocardi, de glomerulonefritis, d’insuficiència renal crònica o de cirrosi hepàtica—, o bé, concretament, en el líquid que circula dins de l’aparell cardiovascular —com s’esdevé en cas d’hipertensió arterial— Segons dades estadístiques, en el nostre medi es consumeixen per terme mitjà de 4000 a 6000 mg de…
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…
insectes

Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
casc

Casc
Aparell assecador de cabells que té la forma d’un casc, a l’interior del qual circula un corrent d’aire produït per un ventilador i escalfat mitjançant unes resistències elèctriques.
aparell ozonitzador

Aparell ozonitzador horizontal: el dielèctric (tub de vidre) evita que la descàrrega entre elèctrodes sigui d’arc o de guspira, cosa que des compondria l’ozó
© f
Química
Aparell que consisteix en una cambra, convenientment aïllada, per la qual circula aire o oxigen i en la qual es produeixen descàrregues de corrent altern d’alt voltatge entre dos elèctrodes.
L’espai de descàrrega ha d’ésser refrigerat per a obtenir concentracions apreciables d’ozó, puix que la calor el descompon L’ozó produït és desplaçat de l’ozonitzador pel mateix corrent d’aire que hom ozonitza D’aquesta manera, hom pot arribar a concentracions de l’ordre del 10% d’ozó en oxigen Els ozonitzadors són emprats per a l’esterilització d’aigua o d’aliments i per a desodoritzar l’atmosfera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina