Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…
Sant Julià del Mont (Santa Pau)
Art romànic
Situació Ja al límit amb Sant Joan les Fonts, a l’extrem septentrional del terme i al cim de la serra que porta el seu nom, a 903 m d’altitud, s’aixequen les ruïnes d’aquesta església Mapa 257M781 Situació 31TDG652694 Des de Santa Pau, a la carretera de Banyoles a Olot per Mieres, surt una carretera de carros en direcció a tramuntana, deixant a banda i banda altres carreteres sense deixar aquesta direcció, hom arriba en un quart a l’última masia, Bellapart, la qual queda sota el coll de Boixedes hom hi pot anar amb qualsevol vehicle De la masia al coll de Boixedes, tirant llarg, hi ha una…
Estats Units d’Amèrica 2014
Estat
Durant aquest any es va viure una situació paradoxal D’una banda, en l’àmbit econòmic, és innegable que l’evolució va ser positiva, en termes generals, i sobretot si es compara amb altres regions del món La taxa d’atur, per exemple, es va situar en el 5,8% a l’octubre, un percentatge que igualava el del moment previ a l’inici de la crisi financera del 2008, gràcies al notable dinamisme de les empreses americanes Tot i que, naturalment, aquesta millora no va ser equitativa per al conjunt de la societat nord-americana, perquè, de la crisi, els rics en van sortir més rics i els pobres més pobres…
Els inicis de l’Església catalana
Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…
Les eleccions generals durant la Segona República
Les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 Figura 5a- Resultats de les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 a Catalunya * L’orientació del vot s’ha calculat sobre el total de vots ** L’ordre dels candidats s’estableix de més a menys segons el nombre de vots obtinguts El 14 d’abril de 1931, dos dies després de celebrarse les eleccions municipals, va ser proclamada la Segona República Es desfermà l’eufòria popular i el govern provisional va disposar d’un marge d’actuació ampli Ràpidament promulgà un Decret sobre la reforma electoral al maig i convocà eleccions generals a Corts…
Juliol 2014
Dimarts 1 Manifestació multitudinària per la democràcia a Hong Kong Unes 100000 persones segons la policia i prop de 500000 segons els organitzadors es manifesten al centre de Hong Kong per les llibertats democràtiques, a favor del sufragi universal i contra la creixent ingerència de Pequín en el règim que es va pactar el 1997 La manifestació és precedida d’un referèndum no oficial i no reconegut pel Govern que va tenir lloc entre els dies 20 i 30 de juny, en el qual es preguntava com s’havia d’elegir el cap de govern La majoria el 42% d’uns 800000 votants, un 25% del cens registrat va optar…
Benet Fontanella, abat de Sant Pere de Besalú (1620-1623)
El dia 22 de juliol de l’any 1620, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet FontanellaOlot 1575 – , abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Onofre Jordà i de Sassala, donzell de Tàrrega diputat reial Bernat de Berengarí, doctor en medicina domiciliat a Barcelona oïdor eclesiàstic Miquel de Macip i de Sotelles, canonge de la seu de Tortosa oïdor militar Ramon de Calders i de Ferran, donzell de Cervera oïdor reial Blai Gil de Frederic i Montfort, notari de Tortosa Tots ells juraren llurs càrrecs a la sala vella del Palau de la Diputació…
Berenguer de Sos, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser (1479-1482)
El 22 de juliol de l’any 1479, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Berenguer de Sos Barcelona – d 1502, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser diputat militar Martí Joan Meca, cavaller diputat reial Joan Boteller, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Martí Pere Ponç, canonge i beneficiat del bisbat de Vic oïdor militar Joan d’Alta-riba, cavaller de la vila de Cervera oïdor reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà Els orígens de Berenguer de Sos, nascut probablement a Barcelona, no són prou clars en el terreny biogràfic, però…
Baviera
La ciutat de Würzburg, a la riba dreta del riu Main, al land alemany de Baviera
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, limitat al N per Turíngia, a l’E per Txèquia, al SE i al S per Àustria, a l’W per Baden-Württemberg i al NE per Hessen; la capital és Múnic.
La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…
La fi de l’etapa de govern de Jordi Pujol
Els darrers governs de Jordi Pujol Els darrers vuit anys de mandat de Jordi Pujol i Soley com a president de la Generalitat de Catalunya es caracteritzaren per un intens debat polític sobre l’estratègia i la pràctica del catalanisme, en un context de profunds canvis econòmics i socials a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol que van situar ambdues societats entre les més avançades del món Les decisions que els principals actors polítics van prendre en aquell període no només van tenir una gran incidència en la vida dels ciutadans, sinó que també causaren un gran impacte en la seva pròpia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina