Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
El marc geogràfic del romànic del Capcir
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Capcir, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb 176, 95 km 2 , el Capcir, considerat per alguns autors com l’alta vall de la Cerdanya, correspon a la capçalera de l’Aude i és constituït per una extensa i suau clotada estesa entre els 1 400 i els 1 700 m d’altitud, voltada per importants massissos muntanyosos, que la converteixen en la comarca més alta de la Catalunya del Nord i si és entesa, com fan alguns autors, com un altiplà, aleshores, aquest seria el més alt dels Països Catalans Format per set municipis que…
Santa Eulàlia d’Encamp
Situació Vista general de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp des del sud-oest, després de les reformes i ampliacions efectuades el 1989 ECSA-Rambol L’església de Santa Eulàlia presideix el poble vell d’Encamp Per a arribar-hi cal anar a Encamp i travessar la Valira, després d’agafar la carretera del poble de Vila Abans de sortir del poble i al barri antic hi ha, perfectament destacada, l’església Situació x 1°34′45” — y 42°32′00” XLM Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme d’Encamp Ja des de molt aviat devia adquirir les funcions parroquials que conserva encara avui No…
Organització i explotació del territori sota l'Imperi
La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…
Tivissa
Tivissa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…
Sòls que comencen
Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…
El poblament animal
Els animals i el ritme estacional Mentre que la fauna de la selva pluvial viu en unes condicions climàtiques força estables durant tot l’any, els animals dels boscos monsònics es troben subjectes a variacions ambientals importants, tant de la temperatura com de la humitat A l’estació eixuta, quan molts arbres han prescindit de les fulles, el dosser és massa prim per a influir en les condicions microclimàtiques dels estrats inferiors del bosc i, aleshores, les fluctuacions de temperatura són molt grans La llum directa del sol penetra fins als estrats més baixos i asseca la virosta de tal…
La vida en aigües i riberes als deserts i subdeserts càlids
Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…
arqueologia medieval
Historiografia catalana
Ciència renovada a mitjan segle XX que, amb una metodologia pròpia, tracta de perfeccionar el coneixement de la història dels segles V al XV, aportant-hi, per mitjà d’excavacions, els elements materials que completen els testimonis escrits i proporcionen una nova visió de la vida quotidiana d’aquells segles.
Si bé des del segle XIX es practicava a Europa una arqueologia descriptiva de l’art, proporcionant estudis de monuments i objectes preferentment religiosos de l’Edat Mitjana, com les peces de la indumentària litúrgica o bé els altars, les sepultures, les creus, els calzes, etc —cal remarcar la publicació de l’obra de mossèn Josep Gudiol i Cunill Arqueologia Sagrada 2 vol, publicats respectivament el 1902 i el 1930 i altres articles i fulletons sobre aquest tema—, en finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, diverses nacions europees es veieren obligades a replantejar-se la reconstrucció…
Les eines informàtiques
L’ordinador, la base de la informàtica El terme informàtica designa normalment l’àmbit de desenvolupament de la ciència i la tecnologia relatiu a la representació i el tractament de la informació Comprèn tant la recerca teòrica com l’aplicació pràctica, desenvolupades normalment a les universitats i als centres especialitzats, públics o privats, de molts països occidentals L’ordinador, dit també processador o computadora de l’anglès computer , és l’instrument operatiu més important de què se serveix la informàtica Però, si preguntéssim a un expert en informàtica qui va inventar l’ordinador,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina