Resultats de la cerca

Hom inicia en aquesta pàgina l’estudi dels grups d’animals deuterostomats, és a dir, els quetògnats, els hemicordats, els equinoderms, els procordats i els cordats Els caràcters que fan que considerem aquests grups relacionats entre ells no són fàcils de veure, ja que en general es tracta de processos embriològics, és a dir, la manera com es desenvolupen els organismes a partir de l’ou, que els separa clarament de tots els organismes que hem vist fins ara artificialment agrupats com a protostomats Efectivament, en el desenvolupament embrionari dels deuterostomats, la boca no es forma a partir…

El talpó pirinenc Microtus pyrenaicus costa molt de diferenciar externament del talpó comú M duodecimcostatus Per fer-ho, cal recórrer a trets dentaris i craniomètrics Les mesures corporals són les següents 94-104,5 mm de cap i cos, 27,5-34 mm de cua, 15-16 mm de peu posterior, 7,5-8,5 mm d’orella el pes és de 18-24 g Servei de Fotografia/Román Montull És un talpó petit, de cap arrodonit, ulls molt petits i orelles amagades pel pelatge, les potes proporcionalment curtes i la cua també molt curta La coloració a la meitat del dors va de marró groguenc a marró vermellós i la part ventral és…

És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa…

Les restes foren descobertes el 2013 i el conjunt pertanyia a uns quinze individus, la troballa més nombrosa d'un grup d’una mateixa espècie d’homínids fòssils al continent africà El nom naledi significa 'estrella' en llengua sotho, i fa referència al conjunt rupestre on es localitzà el descobriment Rising Star Presentat al setembre del 2015 per l’equip dirigit per Lee R Berger, Homo naledi era d’una mida entre mitjana i petita Tenia un volum encefàlic més similar al dels australopitecs , amb els quals comparteix també similituds pel que fa al tronc, la pelvis i l’espatlla, però la morfologia…

Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…

Origen i desenvolupament dels grans grups de rèptils al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber Els rèptils, amb llurs reproducció terrestre, tegument isolant, i independització de l’aigua, representen la colonització completa de la terra ferma D’acord amb el registre fòssil, aparegueren en el Carbonífer superior fa uns 320 milions d’anys aproximadament Els rèptils són un grup més fàcil de caracteritzar que els amfibis, perquè són més homogenis En els primers…

Tradicionalment, d’una manera simplista i errònia, hom ha tendit a atribuir als grans rèptils del Mesozoic les característiques dels rèptils actuals Així, hom havia mostrat uns dinosaures molt poc actius, de moviments lents i ineptes per a regular la seva pròpia temperatura Alhora, se’ls atribuïa una capacitat mental exigua que acabava per convertir-los en una mena de criatures gegan- tines beneites i gansoneres Avui dia, les coses es veuen d’una altra manera L’atribució d’un fòssil a un grup no pot presumir mai que totes les característiques que el configuren s’hagin d’avenir…

Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…

Al llarg del miocè el clima es va refredant progressivament, amb oscillacions en el grau d’humitat ambiental Alguns gèneres desapareixen de les nostres terres durant el Cenozoic aquest és el cas de Sapindus , que illustra aquesta fotografia × 1,5 Jordi Vidal / MIPS A prop de la ciutat de Martorell, al lloc anomenat la Costa Blanca, s’ha descobert un jaciment de vegetals fòssils en estrats que pertanyen al Burdigalià en els seus trams més inferiors Hom ha determinat la presència de 31 formes diferents Les restes fòssils de plantes s’han extret en sediments lacustres formats per calcàries i…

Prop de Sant Sadurní d’Anoia afloren capes d’arenes més o menys compactes i d’argiles de colors groguencs i, localment, molt micàcies Les empremtes foliars s’han trobat pels volts de Monistrol, prop del riu Anoia Aquests dipòsits corresponen a fàcies de tipus costaner on abunden els sediments detrítics de grau mitjà, en els quals es van acumular les restes vegetals que arrossegaven els cursos d’aigua també han aparegut en alguns punts d’aquesta zona equinoïdeus fòssils Aquestes capes són més modernes que les que afloren prop de Martorell, i hom les situa en el Serravallià-Tortonià,…