Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
La recepció dels manuscrits altmedievals hispànics
Sobre els manuscrits altmedievals hispànics Foli 222 del Beatus de la Seu d’Urgell , amb la representació de Daniel a la fossa dels lleons ECSA - G Llop La cultura literària dins la Península Ibèrica en l’època de domini visigòtic va mantenir una incorporació creixent de la cultura clàssica llatina, sobretot sota l’aportació isidoriana Però aquesta supervivència cultural no sembla haver deixat gaires restes materials dins del món estrictament artístic de la illuminació de manuscrits restes que no van més enllà de la decoració de tipus textual o genèrica, com puguin ser inicials decorades,…
Conquesta i feudalització de les terres de l’Ebre (segles XII-XIII)
Art romànic
La conquesta El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia, tot i haver previst una continuació gradual fins els límits meridionals de la taifa de Ṭurṭūša Almenara-Onda Malgrat les dificultats, si més no aparents, per ocupar i…
L’empremta dels ordes religiosomilitars
Art gòtic
D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…
El turisme i la segona residència
El turisme i, en general, la demanda de recreació que comporta un canvi d’aires han esdevingut progressivament uns potents factors d’alimentació de l’economia catalana a partir de la segona meitat del segle XX, i han determinat una important especialització de Catalunya en la prestació de serveis turístics i de l’oci, fins al punt de convertir-la en una de les primeres regions turístiques europees El turisme ha representat per a Catalunya, com per al conjunt d’Espanya, un element de canvi econòmic, social i cultural de gran transcendència, que ha operat, però, en una situació política en què…
biblioteca

Biblioteca del British Museum de Londres
© Jgz - Fotolia.com
Arxivística i biblioteconomia
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altres materials gràfics.
Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…
Diverses peces provinents de la Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Escultura Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, procedents del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, on figuraven amb els núms d’inventari 1 706 i 1 707, dues peces de gres de Montjuïc núms d’inventari 14 397 i 14 398, les quals foren trobades l’any 1887 en fer els fonaments de la façana actual de la catedral de Barcelona * Fragment d’imposta de la primera meitat del s XI, procedent de la catedral i conservada al Mnac-Mac núm inv 14397 ECSA - Rambol La peça amb núm d’inventari 14 397 és un fragment d’imposta, format per tres trossos units tal com es dedueix de les…
El sòl i el bioclima
L’ambient a la superfície terrestre, avui La biosfera que veiem, la biosfera del present, és el resultat d’un llarguíssim procés, tal com mostren els capítols anteriors Resultat que es manifesta i s’organitza, però, depenent de les condicions ambientals actuals La història, en efecte, permet de comprendre el passat, però no explica el present El present és el resultat de combinar les peces heretades del passat d’acord amb les possibilitats permeses per les condicions d’avui dia No és possible tenir una percepció mínimament correcta de la biosfera actual sense considerar els processos que han…
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional
Art gòtic
De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…
La moneda del comtat d'Empúries
Art romànic
L’Empordà fou, al segle VIII, el lloc on s’inicià l’encunyació de moneda comtal catalana Aquest paper capdavanter, el tingué per segona vegada Cal recordar que foren les colònies gregues de Roses i Empúries les que originaren la circulació de les primeres monedes a casa nostra, i el lloc del nostre àmbit territorial fou on es bateren per primer cop a l’edat antiga * Novament, aquesta primacia no solament té un caràcter restringit a l’àmbit català, sinó un abast peninsular Si en temps antics Roses i Empúries, amb la moneda grega juntament amb les púniques d’altres procedències Eivissa, Gades…