Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
Joaquim Xirau i Palau
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, es doctorà en filosofia i en dret a Madrid, on entrà en contacte amb Ortega y Gasset, García Morente, Gaos i, en l’àmbit pedagògic, amb Cossío Entre el 1926 i el 1927 fou catedràtic de filosofia a les universitats de Salamanca i Saragossa, i des del 1928 a la de Barcelona Allà liderà la renovació de la universitat i exercí una poderosa influència sobre els seus deixebles A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola marxà a França i es traslladà a Mèxic, on esdevingué professor de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM En la…
amor
Sociologia
Gran desig o interès.
En l’Antic Testament, cal distingir tres dimensions de l’amor l' amor de Déu a l’home , manifestat per les seves intervencions històriques alliberació d’Egipte, aliança al Sinaí, donació de la terra de Canaan, retorn de Babilònia, etc Déu es lliga amb Israel com un marit amb la muller L’amor de Déu a l’home no és solament el del creador a la seva obra sinó el de la mare al propi fill L' amor de l’home a Déu és una resposta a l’amor electiu de Déu, que no és estimat per les seves perfeccions sinó per les seves gestes històriques amb què s’ha compromès a favor de l’home Aquest amor no pot ésser…
religió grega
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels grecs antics.
La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que cristallitzaren en la formació…
Miquel Àngel Riera i Nadal
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, impulsà moltes de les activitats culturals de Manacor Inicià la seva activitat literària com a poeta, primer amb alternança castellana-catalana i després ja en català El seu primer llibre, Poemes a Naí 1965, palesa la influència de la Generació del 27 Biografia 1969-1970 1974 marca ja una evolució, accentuada amb Paràbola i clam de la cosa humana 1974, en què la temàtica intimista dona pas a la social, La bellesa de l’home 1979 i Llibre de les benaventurances 1980 reculls que, juntament amb Poemes ocasionals , han estat aplegats a Tots els poemes 1957-1981 …
,
mariologia
Cristianisme
Conjunt d’estudis dedicats a Maria .
Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del segle V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en…
teologia de la creu
Cristianisme
Corrent teològic, típicament luterà, que és en contraposició amb la teologia de la glòria, més pròpia del pensament catòlic i que correspon a la teologia mística medieval i a l’escolàstica.
Protestants i catòlics representen, així, l’accentuació parcial de dos camins envers Déu, presents ja en Pau el d’una teologia de l’exclusiva revelació de Déu en Jesucrist 1Cor 1,18-25 i el d’una teologia natural, o de trobament amb Déu mitjançant la creació Rm 1,20-23 La teologia de la creu afirma com a impossible aquest segon camí, pres aïlladament, i l’interpreta, en Pau, com a moment interior de la revelació de la creu, la qual —tot sotmetent a judici tant l’impuls religiós humà com la pretensió racional d’atènyer Déu filosòficament— fa de la teologia natural una possibilitat estrictament…
Devotio Moderna
Escola espiritual creada als Països Baixos a la fi del s XIV, amb unes certes influències de la mística germànica i neerlandesa i de l’escola franciscana, però més intimista i personalista.
El desig d’atreure els laics i la gent senzilla a la contemplació emmenà a la sistematització de l’oració metòdica Geert Groote Deventer, Països Baixos 1340 — 1384 creà els germans i les germanes de la vida comuna, organitzats en beguinatges, i el seu deixeble Florens Radewijns, els canonges regulars de Windesheim Des del s XV, tots es dedicaren també a l’ensenyament Partint del De quattuor generibus meditationum sive contemplationum de Groote, els de Windesheim desenvoluparen el corrent intimista Tomàs de Kempis i el corrent metòdic, sobretot en el Rosetum exercitiorum spiritualium del…
lul·lisme
Filosofia
Sistema filosòfic de Ramon Llull.
Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això…
literatura boliviana
Literatura
Literatura desenvolupada a Bolívia.
La literatura pròpiament boliviana sorgeix a partir del segle XIX amb els postulats romàntics Destaquen L Anzoátegui Huallparrimachi , 1894 i NAguirre Juan de la Rosa , 1885 en novella i RJ Bustamante i MJ Tovar en poesia La tradició poètica arrelà amb Ricardo Jaimes Freyre, Gregorio Reynolds i Franz Tamayo, tots tres modernistes Més endavant, Claudio Peñaranda aprofità l’antecedent i publicà el seu Cancionero vivido 1919 En l’evolució poètica al llarg del segle XX es troben Octavio Campero Echazú i Guillermo Viscarra Fabre, i destacà la lírica de Yolanda Bedregal amb Del mar y…
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina