Resultats de la cerca
Es mostren 669 resultats
El que cal saber de les desviacions del membre inferior de l’aparell locomotor
Patologia humana
Les desviacions més habituals dels membres inferiors són el genu valgum , que consisteix en el desplaçament del genoll cap endins i la cama cap enfora el genu varum , és a dir, la desviació del genoll cap enfora i la cama cap endins, i el genu recurvatum , el desplaçament del genoll cap enrere Totes aquestes desviacions poden afectar un membre inferior o tots dos Les desviacions dels genolls poden ésser congènites o bé presentar-se durant la infància o l’adolescència, degudes a factors constitucionals, raquitisme, traumatismes o infeccions òssies Cal tenir en compte, però, que durant els…
selector
Tecnologia
Commutador de què van proveïts diverses menes d’aparells i que permet de triar una opció de funcionament entre un cert nombre de possibles.
dent

Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
popa
Transports
Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i plana i la seva obra morta…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…
arc
Electrònica i informàtica
En un gas ionitzat, tipus de descàrrega que es produeix entre dos electrodes quan el càtode és pròxim de la temperatura d’emissió termoiònica i que es caracteritza per un pas de corrent de gran densitat i una irradiació de llum.
Es diferencia de la guspira perquè aquesta és disruptiva, transitòria i, a més de llum, emet soroll i de l' efluvi perquè aquest és possible amb el càtode fred L’arc presenta una característica tensió-corrent decreixent, és a dir, que la tensió u disminueix quan la intensitat i augmenta, aproximadament segons la llei d’Ayrton u = a + b/ i , on a i b són constants, i per tant la seva resistència equivalent és r = a/ i + b/ i 2 Així, resulta que l’arc és inestable quan s’alimenta d’una font de tensió constant, perquè, un cop establert, si la intensitat tendia a disminuir, la resistència…
accent
Fonètica i fonologia
Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba o un fragment d’una síl·laba anomenat mora (d’un mot o grup de mots) i que li dóna prominència sobre les síl·labes o mores adjacents.
Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest contrast són de dues menes…
Les litràcies
Detall de la inflorescència de Lythrum salicaria , a la part superior de la qual poden observar-se algunes poncelles amb els sèpals acabats en una petita prominència Aquesta espècie també presenta heterostília, amb tres menes de flors diferents Ramon M Masalles Grup format per unes 500 espècies herbàcies, arbustives i, fins i tot, arbòries, agrupades en 24 gèneres, esteses principalment per les regions tropicals i temperades Al nostre país n’hi ha unes nou espècies, incloses en els gèneres Lythrum i Ammania Les litràcies tenen les fulles simples i enteres, oposades, verticillades o més…
Neurosi fòbica
Patologia humana
La neurosi fòbica és un trastorn mental caracteritzat per una por anormalment intensa d’uns objectes determinats o de situacions específiques que considerats objectivament no representen una font de perill significativa Aproximadament un 90% dels infants tenen eventualment por d’objectes o situacions concretes, com poden ésser animals, el mar, sorolls intensos o persones estranyes, però es considera que aquestes pors són normals si no arriben a incapacitar o es prolonguen més enllà de la pubertat En els adults, les fòbies o les pors més freqüents es relacionen amb els espais oberts o…
Trisomia 18 o síndrome d’Edwards
Patologia humana
Genètica
És anomenada trisomia 18 o síndrome d’Edwards una alteració cromosòmica numèrica de pronòstic molt greu, consistent en l’existència d’un tercer cromosoma 18 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 8000 nadons vius, amb una freqüència triple en les femelles El nounat té poc pes, escàs desenvolupament dels músculs esquelètics i del greix subcutani, i també una marcada hipertonia muscular el plor és feble i respon escassament als estímuls sonors L’aspecte facial és característic microcefàlia amb occípit prominent, escàs desenvolupament de les crestes orbitàries, fenedures palpebrals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina