Resultats de la cerca
Es mostren 550 resultats
Josef Bohuslav Förster
Música
Compositor txec.
Vida Estudià a l’Escola d’Orgue de Praga 1879-82 empès pel seu pare, que era organista, mestre de cor i una figura important en la renovació de la música religiosa a Bohèmia Succeí A Dvorák, a qui conegué personalment, com a organista de l’església de Sant Vojtech 1882-88, activitat que compaginà amb la de crític musical i la de professor de cant a diverses escoles de Praga Casat el 1888 amb la cantant Berta Lauterová, l’acompanyà quan aquesta, contractada per la Stadtsoper, es traslladà a Hamburg 1893 Förster continuà donant classes en aquesta ciutat i exercint de crític en la premsa local,…
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…
, ,
Isabel-Clara Simó i Monllor
Isabel-Clara Simó i Monllor
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Escriptora i periodista.
Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…
,
Lola Anglada
Margarida, llibre amb text i il·lustracions de Lola Anglada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Nom pel qual és coneguda la dibuixant i narradora per a infants Dolors Anglada i Sarriera.
Vida i obra Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920…
,
L’administració dels béns i de la justícia de l’Alt Urgell
Art romànic
Els canvis en la propietat dels béns S’ha de tenir present que en aquest període es produí un conjunt de transformacions socials, econòmiques i mentals amb un reflex en el marc jurídic En aquest aspecte el segle XI fou crucial La progressiva desaparició de la petita propietat pagesa tingué, en la comarca que ens ocupa, clars inicis ja al segle X La constitució del patrimoni de la seu urgellesa condicionà en bona part aquest procés d’absorció, o almenys de control i obtenció de rendes que, com es veurà en un altre apartat, van adoptar formes diverses i que cal relacionar amb les càrregues…
Mare de Déu de Baldós, abans Sant Martí de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Vista de l’església, en què destaca el campanar de torre gòtic decorat amb motius de tradició llombarda ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de Baldós és a la part més alta del poble de Montanyana, al costat de la ruïnosa torre del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG083706 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat a la monografia anterior JAA Història Aquesta església, parròquia de la vila de Montanyana, era dedicada primitivament a sant Martí La primera església parroquial de Montanyana fou aixecada a la fi del segle X gràcies a l’empenta particular d’un cler-gue,…
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…
Redistribució de l’hàbitat del Berguedà
Art romànic
Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…
Santa Maria de les Franqueses (Balaguer)
Art romànic
Situació Dues vistes d’aquest antic monestir cistercenc, fundat el 1186 per la comtessa Dolça d’Urgell des de la banda de migjorn a baix s'evidencia el seu grau de deteriorament ECSA - E Pablo ECSA - J Giralt El monestir de Santa Maria de les Franqueses és situat al sud del nucli urbà de Balaguer, al marge dret del riu Segre i al mig de l’horta Mapa 32-14359 Situació 31TCG173265 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que partint de Balaguer mena a Menàrguens i a Lleida després d’haver fet uns 2 km, s’ha d’agafar una altra carretera que surt d’aquesta en direcció est Cal seguir-la tot fent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina