Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…
micrita
Mineralogia i petrografia
Material intersticial de les roques calcàries que forma una matriu semiopaca amb textura subcristal·lina molt fina.
És constituïda per partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i forma la quasi totalitat de la calcària litogràfica, anomenada també, per aquest motiu, micrítica
Aralar
Serra del País Basc, entre Guipúscoa i Navarra, a l’extrem oriental de les Muntanyes Basques.
Té una altitud que oscilla entre 1000 i 1500 m i una pluviositat elevada 2000 mm anuals Hi ha el santuari de San Miguel de Aralar 1220 m alt
Les micareàcies i les esquamarinàcies
Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…
Musaranya menuda
La musaranya menuda Sorex minutus es diferencia de la musaranya cua-quadrada Sorex araneus perquè presenta unes dimensions corporals i cranials més reduïdes El pes és també inferior, pot atènyer els 6,5 g Té la cua relativament llarga, amb la base de secció no quadrangular, i la longitud del peu posterior inferior als 12 mm Es diferencia de la musaranya de Millet Sorex coronatus , ultra per la grandària, perquè presenta el pelatge bicolor Les seves mesures corporals són les següents 50-70 mm de cap i cos, 35-47,5 mm de cua, 10-11,5 mm…
Les bacidiàcies
Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes…
escaldat tou
Agronomia
Alteració de la fruita consistent en un desarreglament del metabolisme a causa d’una conservació a temperatures massa baixes.
Inicialment apareix com una taca terrosa que afecta només la pell però que es va endinsant fins a 6 o 7 mm fent tova la fruita com si fos podrida
Anàlisi de sang
Patologia humana
L’ anàlisi de sang consisteix en l’examen d’una mostra sanguínia que permet d’obtenir informació, bàsicament, sobre la concentració dels elements constituents, bé dels components habituals o bé dels que es presenten ocasionalment en el curs de diverses alteracions orgàniques Per tal d’efectuar una anàlisi, cal extreure sang del cos i que sigui recollida en unes condicions adequades l’anàlisi en si mateixa és duta a terme en laboratoris que disposen de mitjans tècnics i personal especialitzat D’altra banda, l’ extracció de sang es pot efectuar en el mateix laboratori que després analitzarà la…
cigronera

Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que…
Les arquidials
Molses de l’ordre de les arquidials 1 Archidium alternifolium a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 15 b detall de fillidi rameal x 70 c detall de fillidi periquecial x 70 Miquel Alcaraz Les arquidials constitueixen un petit ordre de molses menudes, acrocàrpiques, amb brots que surten per sota del periqueci, i fillidis petits, els superiors més llargs, de base embeinadora L’esporòfit no té seta, i la càpsula és indehiscent cleistocàrpica Archidium alternifolium presenta caulidis 10-20 mm simples, molt curts el primer any, amb branques flagelliformes que apareixen el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina