Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat de Groningen 1961, treballà a l’FMI en 1966-69 Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam 1970-73, ministre de finances del govern socialdemòcrata 1973-77 i president del banc central dels Països Baixos 1982-97 President de la Institució Monetària Europea 1997, el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’entrada en vigor d’…

Es formà a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola i Sánchez Sarto Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i política internacional el 1929 a L’Opinió Més tard formà part, juntament amb alguns dels seus mestres, de l’equip de redacció d’ Economia i Finances Entre el 1934 i el 1939 fou professor ajudant de ciències econòmiques de la Universitat Autònoma Resultat dels seus treballs a l’Institut d…

Aquesta pensió ha d’ésser sempre anual i solament pot consistir en diners, aquesta última característica amb la finalitat d’evitar possibles confusions entre els censos i els contractes parciaris Atès que el cens normalment té una durada llarga i que actualment les relacions jurídiques de llarga durada es veuen molt sovint afectades negativament pel procés de devaluació monetària, les parts poden determinar una clàusula d’estabilització del valor de la pensió És també admissible el pacte en virtut del qual el censalista pot modificar unilateralment la quantia de la pensió si es donen…

Establien la serp monetària europea basada en l’encongiment voluntari dels marges de fluctuacions entre monedes europees, amb la qual cosa hom reduïa la diferència màxima entre dues monedes europees a 2,25%, més enllà de la qual ha d’intervenir la banca d’emissió del país respectiu Les monedes europees també canviaren en relació al dòlar a l’interior del “túnel” 2,25% en relació al dòlar Però el 16 de març de 1973 ho deixaren després d’una decisió de flotament convinguda davant el dòlar Les dificultats d’alguns països Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, França a respectar aquest acord afebliren…

El 176-177 fou proclamat imperator i augustus i fou associat al govern de l’imperi El seu govern assenyalà la fi del “període idíllic” iniciat en temps de Nerva i anuncià la crisi del segle III Còmmode prescindí del senat i dels collaboradors del seu pare i cercà el sosteniment de l’exèrcit i de la plebs Acabà, amb una pau poc avantatjosa, les campanyes contra els quads i els marcomans iniciades pel seu antecessor ofegà les conspiracions aristocràtiques i procurà, sense èxit, de resoldre la crisi econòmica a través d’una dràstica devaluació monetària i imposant una sobretaxa als…

La modificació de la paritat d’una moneda en aquest sentit, mesura que es porta a terme rarament, és conseqüència d’una situació de superàvit crescut i permanent de la balança de pagaments L’encariment dels productes interiors que representa fa baixar les exportacions i equilibra així els intercanvis, però és evident que cal optar-hi només en situacions properes a la plena ocupació

El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros alfonsí d’Alfons X

Professor a la Universitat de Copenhaguen 1924 i a Estocolm des del 1929, fou ministre de comerç 1944-45 com a membre del partit liberal, del qual fou cap fins el 1967 Elaborà una teoria monetària de l’interès a partir de l’obra de Wicksell, i també féu importants aportacions per a l’estudi del comerç internacional, algunes de les quals en collaboració amb Heckscher Obres principals Interregional and International Trade 1933, The Problem of Employment Stabilization 1949 i, juntament amb KRose, Theorie der internationalen Wirtschaftsbeziehungen ‘Teoria de les relacions econòmiques…

Professor de la London School of Economics 1931-50 i de les universitats de Chicago 1950-62 i Friburg de Brisgòvia 1962-70 El seu liberalisme econòmic, reflectit en el tractament de la teoria dels cicles i monetària — Monetary Theory and the Trade Cycle 1933, The Pure Theory of Capital 1941—, és la base del seu liberalisme polític Road to Serfdom 1944, revisat i ampliat el 1956 i el 1976, allegat contra l’economia planificada i el dirigisme polític, tingué una gran repercussió i fou la base dels posteriors The Constitution of Liberty 1960 i Studies in Philosophy, Politics and Economics 1967,…

La seva cotització es mantingué a la par amb la del ruble soviètic des del 1950, fins que aquest fou revaluat el 1961, i s’establí aleshores una equivalència de 4,44 złoty per ruble Amb l’enfonsament del règim comunista 1989 i la crisi econòmica subsegüent, el govern polonès decidí el 1995 introduir una nova moneda del mateix nom amb una equivalència de 10 000 złoty antics per un de nou La paritat amb el dòlar EUA era de 4,10 złoty per dòlar el 1999, però la incidència d’un ampli mercat negre fa que les cotitzacions en el mercat real variïn constantment