Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
Sant Andreu d’Aristot (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Vista de l’interior vers la capçalera, amb l’obertura de l’absis central i una de les fornícules obertes prop de l’arc presbiteral ECSA – JA Adell L’església parroquial de Sant Andreu és situada al costat sud del nucli urbà d’Aristot, que és en una posició eminent sobre el curs del Segre s’hi arriba per una carretera de 7 km que surt dels Banys de Sant Vicenç JAA Mapa 35–10216 Situació 31TCG867930 Història La vila d’ Arestuate és citada, en una permuta de terres, l’any 898 A partir d’aquesta data els esments relatius al lloc o a la vila, que també és citada en l’acta de consagració…
Castell i vila de Caudièrs de Fenolhet
Situació Aspecte de Lo Fòrt, on es conserven murs de l’antic castell en bona part aprofitats per les cases que s’hi construïren més tardanament ECSA - A Roura La vila de Caudièrs de Fenolhet és situada sobre la riba dreta de la Bolzana, al N de la comarca El seu terme municipal limita amb la vall de la Santa Creu Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′52″ N - Long 2° 22′37″ E Caudièrs de Fenolhet és a uns 11 km a l’W de la vila de Sant Pau de Fenolhet per la carretera D-117 PP Història El lloc de Caudièrs és mencionat en la documentació des de l’any 1011, car en una butlla atorgada pel papa Sergi…
delme
Història
Impost del deu per cent sobre els productes de la terra destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos.
La seva percepció era ja ordenada a l’Antic Testament, i la primera formulació legal de l’obligació del poble jueu a pagar el delme és al Deuteronomi Amb el Nou Testament desapareix l’obligatorietat els primers cristians el rebutjaren, considerant que era un costum jueu Però la necessitat d’arbitrar algun sistema per al manteniment del clericat i de les esglésies imposà progressivament el costum de percebre delmes dins l’Església occidental Els primers passos per a la regularització del delme com un tribut eclesiàstic foren fets a França al segle VI en els concilis de Tours i…
cristall líquid
Física
Nom genèric de certes substàncies que presenten, dintre d’un cert interval de temperatura, una organització no prou ordenada perquè puguin ésser considerades sòlides ni prou desordenada per a ésser considerades líquides; els cristalls líquids són, doncs, substàncies en estat mesomorf.
Són formades per molècules llargues encadenades entre si, que presenten una polarització elèctrica manifestada sota d’un camp elèctric, per canvis en la transparència i en l’índex de refracció Aquesta característica s’utilitza per a la construcció de visualitzadors electroòptics En un visualitzador de cristall líquid, el líquid és tancat entre dues plaques de vidre molt prim en les quals, per un procés de vaporització al buit d’òxid d’estany-indi, es dibuixen les formes que faran d’elèctrodes i es reproduiran quan hom els apliqui una tensió El camp elèctric pot ésser continu, però també pot…
Vila medieval de Fondespatla
Art romànic
Situació Torre de planta quadrada situada al carrer de Bonaire, que segurament formava part de l’antic recinte murat ECSA - J Bolòs La vila de Fondespatla és al sud-oest de Vall-de-roures Mapa 30-20 520 Situació 31TBF525216 Des de Vall-de-roures s’arriba a Fondespatla per la carretera TE-302, que es dirigeix a Mont-roig de Tastavins CPO Història El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia El 1188 Fortuny Robert, senyor de Vall-…
Sant Miquel de Graus
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, amb la porta d’entrada precedida per un porxo i el ràfec originari format per una cornisa bisellada suportada per un fris de permòdols ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és al centre de la població de Graus Mapa 31-11250 Situació 31TBG804745 Graus és a uns 19 km de Benavarri per la carretera N-123 JAA Història El lloc de Graus, conquerit definitivament als musulmans l’any 1083 pel rei Sanç Ramírez, fou donat l’any següent pel mateix monarca al monestir de Sant Victorià d’Assan A partir d’aquell moment, l’esmentat cenobi emprengué la tasca d…
Sant Sadurní d’Esdolomada (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis i el campanar d’espadanya aixecat sobre el mur de llevant de la sagristia ECSA - F Parra L’església de Sant Sadurní centra el nucli ponentí d’Esdolomada El poble d’Esdolomada es troba enlairat a la riba dreta del barranc del Congustro 1 030 m Mapa 32-11 251 Situació 31TBG931879 S’hi arriba per una pista forestal que s’agafa a la Pobla de Roda i segueix el curs del barranc JBP Història Es tenen referències del lloc per primera vegada gràcies a l’acta de consagració —que algun autor creu falsa— de l’església de Güel de poc després de l…
Sant Pere de Monistrol (Gaià)
Art romànic
Situació Vista de l’interior del temple, totalment desafectat al fons hi és visible una part del mur de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas la Roca, és situada en una vall oberta al peu del serrat de l’Àliga, a la riba esquerra del Llobregat i no gens lluny de la barriada del Gramolar o de la Galera, a la banda ponentina del terme Long 1°53’49” - Lat 41°55’05” S’hi va per la carretera de Manresa a Berga, bé que, en arribar a Navàs, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la que mena a Gaià, la qual, poc després d’haver-la iniciada, també caldrà deixar per seguir-ne una…
Crònica universal del Principat de Catalunya
Portada de la Crònica universal del Principat de Catalunya, de Jeroni Pujades
© Fototeca.cat
Història general de Catalunya des de l’antiguitat fins a la mort del comte Ramon BerengerIV (1162) escrita per Jeroni Pujades.
La primera part de l’obra, fins a la invasió sarraïna, fou escrita en català i, acabada el 1606, fou publicada el 1609 la segona fou escrita en castellà i restà inèdita i sense revisar Possiblement Pujades només pensà de completar els Anales de Zurita en el període comtal català Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’E Barelles, acabà component una història general de Catalunya des de l’antiguitat fins al 1162, amb llargues descripcions geogràfiques Representa una acumulació considerable de material historiogràfic i documental, que procura conciliar els fets…
existencial sobrenatural
Cristianisme
En la teologia contemporània (K. Rahner), determinació ontològica de l’home, per tal com la natura humana ha estat, de fet, ordenada a participar de la vida de Déu, la qual cosa no era, però, exigible en un hipotètic pur ordre natural.
Aquest existencial és afirmat per tal de salvar la transcendència i la gratuïtat del sobrenatural i, alhora, la seva immanència en l’home
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina