Resultats de la cerca

Format a Milà i a Roma, debutà en aquesta ciutat el 1898 amb Lohengrin , però es dedicà preferentment a papers verdians i veristes El 1903 debutà al Covent Garden de Londres i cantà per tot Europa i Amèrica Metropolitan de Nova York, 1922-29 A Barcelona debutà amb Hamlet , de Thomas 1908 hi actuà sovint amb Rigoletto 1908, 1910, 1912 i hi tornà encara amb Tosca en 1925-26 Enregistrà molts discs

Deixeble de JProhaska, GBaum i HCottschalt a Berlín, el 1951 féu el primer recital de lieder , i un any més tard debutà a l’Òpera de Wiesbaden després d’haver guanyat el Concurs de Ràdio Hesse Entre el 1952 i el 1960 fou membre de l’Òpera d’Hamburg i el 1959 debutà als festivals de Salzburg i Bayreuth Reconegut intèrpret de les òperes de Mozart, triomfà igualment en papers rossinians i wagnerians

Especialitzat en papers biogràfics transformava el seu físic segons l’expressió dels caràcters més diversos, interpretà P'otr Pervij ‘Pere el Gran’, 1937-38 de Vladimir Petrov, Aleksandr Nevskij 1938 de SM Eisenstein, Lenin v 1918 godu ‘Lenin el 1918’ de Mikhail Romm, Ivan Groznij ‘Ivan el Terrible’, 1943-45 d’Eisenstein i Don Quijote 1956 de Grigorij Kozincev Publicà un excellent llibre de memòries Zapiski sovetskogo akt'ora ‘Notes d’un actor soviètic’ 1953

Estudià al Conservatori de Sofia i debutà el 1967 a l’Òpera de Leipzig El 1972 cantà a Berlín i s’imposà amb personatges operístics mozartians Herbert von Karajan la inclogué en les òperes i els concerts del Festival de Salzburg És considerada una extraordinària intèrpret de Mozart i Strauss, però també ha cantat amb èxit papers de Verdi i Puccini De les seves actuacions cal destacar-ne la interpretació a Simon Boccanegra , de Verdi

Fill de l’advocat Pere de Rosselló i Puig Es dedicà a la investigació genealògica i el 1924 aconseguí que li fos rehabilitat el comtat de Vilanova, sembla que aportant una documentació no gaire fidedigna, i es cognomenà de Vilanova de Rosselló Fou mort en iniciar-se la guerra civil Publicà treballs sobre llinatges catalans i deixà una collecció de notes manuscrites procedents de documents conegudes com Els papers del comte de Vilanova

Inicià la seva carrera intervenint en diferents programes de la televisió Debutà al cinema fent petits papers Thank God It's Friday 1978 o Urban Cowboy 1980 Per les seves actuacions a An Officer and a Gentleman 1982 i Terms of Endearment 1983 fou nominada a l’Oscar Des d’aleshores ha intervingut en diverses pellícules com Legal Eagles 1986, Betrayed 1988, The Shelterng Sky 1990, A Dangerous Woman 1993 i Forget Paris 1995, entre d’altres

De forta personalitat, interpretà papers durs i desagradables El 1970 rebutjà l’Oscar per la seva interpretació en Patton 1969, dirigida perFJ Schaffner Altres pellícules seves són The Hanging Tree 1958, Anatomy of a Murder 1959 O Preminger, The Flim Flam Man 1960 I Kershner, The Hustler 1961 RRossen, Petulia 1967 R Lester, The Last Run 1971 R Fleischer, The Hindenburg 1975 R Wise, Islands in the Stream 1977, Taps 1981 H Becker i Gloria 1999 S Lumet

Historiador i religiós dominicà, publicà Centuria, o Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino Barcelona 1600, llibre dedicat a la Diputació de Catalunya Tot i que l’autor el presenta com un relat verídic i amb pretensions històriques, en afirmar que el trobà entre els papers d’un rabí de Montblanc anomenat Capdevila, en realitat és una història fabulada Fou combatuda amb duresa per alguns historiadors, com ara Jeroni ↑ Pujades

Estudià cant a Milà i debutà a Trieste el 1844 Posteriorment estigué activa a Espanya Cantà a Barcelona, València i Madrid, tot i que no s’ha pogut documentar en totes les fonts El 1847 actuà a Sant Petersburg com a soprano principal Es casà amb el director JA Cappa A partir del 1852 el seu nom torna a constar en teatres europeus, on interpretà diferents papers de G Rossini, V Bellini, G Donizetti i S Mercadante

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948