Resultats de la cerca
Es mostren 1127 resultats
Tadeu Amat i Brusi
Cristianisme
Missioner paül i bisbe.
Arran de la revolució, el 1835 fugí a França, on acabà els estudis i fou ordenat a París el 1837 L’any següent anà a Nova Orleans i a Saint Louis EUA El 1839 fou nomenat director de novicis a Barrens Missouri i rector del Saint Charles Borromeo Seminary a Filadèlfia 1847-48 El 1854 fou nomenat bisbe de Monterey, i l’any següent s’installà a Santa Barbara S'adonà que Los Angeles seria el centre geogràfic de la futura Califòrnia, i demanà a la Santa Seu de ser-hi transferit Fou un remarcable promotor de centres educatius i assistencials Fundà, a la seva diòcesi, els asils de Los…
Joan Vives i Remolins
Economia
Política
Sindicalista i empresari.
Format de manera autodidacta Treballà en el camp tèxtil, ram en el qual arribà a ser contramestre en una empresa Dedicat al sindicalisme, fou un actiu militant de la CNT Arran de la Dictadura de Primo de Rivera i la situació de precarietat produïda, ofegat, el 1928 s’embarcà, sense recursos, cap a América S'establí a l’Argentina, a Buenos Aires, on ja el 1931 havia obert una petita fàbrica de tovalloles Amb una millor situació econòmica, va fer-hi anar la família Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, s’incorporà al Casal de Catalunya, on fou un dels…
Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez
Art
Historiografia
Historiadora i crítica d’art.
Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, collaborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74 i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró 1971-75 Realitzà el muntatge de diverses exposicions Maillol, Gargallo, Matisse, etc Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia 1985, obra…
François de Salignac de La Mothe Fénelon
Retòrica
Literatura francesa
Cristianisme
Prelat, orador i escriptor eclesiàstic francès.
Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon, coneguda pel seu misticisme,…
El cristianisme
Aquest mapa mostra la distribució dels cinc grans corrents del cristianisme, que apleguen uns dos mil milions de fidels Les raons d’aquesta diversitat són múltiples, però en qualsevol dels casos es poden relacionar molt directament amb fenòmens de tipus cultural i polític En aquest sentit, per a poder entendre la distribució actual de les principals esglésies cristianes arreu del món caldria recórrer a quatre fenòmens històrics de primera magnitud En primer lloc, al fet que, en el moment de néixer la religió cristiana, Palestina era una part de l’imperi Romà Aquesta circumstància explica que…
Josep Fugarolas i Arquer
Cinematografia
Empresari.
Vida Home inquiet i culte, s’inicià en el món del cinema a través de la creació d’Exclusivas Eca cap a l’any 1924 L’any següent ja obtingué un èxit remarcable amb La ballarina del Nil The Dancer of the Nile , 1923, D P S Earle i amb l’estrena d’un film "en relleu", la gran novetat de la temporada El 1927 participà en la creació de la firma Cinematográfica Astrea, SA, de la qual fou gerent Aquesta tenia l’exclusiva per a la venda dels equips sonors de la casa Orpheo Sincronic, SA OSSA Posteriorment intentà conrear també l’edició de films mitjançant una productora que obrí amb el…
Pere Comellas i Pons
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Mecànic de professió, era destre i imaginatiu, i construí enterament un autocicle amb Silvestre Condom, amb un motor de dos cilindres en València un Blumfield de 8-10 cavalls Bon afeccionat a la fotografia, ben aviat s’interessà pel cinema Rodà una sèrie de films en 35 mm, que ell mateix revelava –així com les fotografies– en un petit laboratori que installà a casa seva Els caps de setmana projectava pellícules amb un equip que ell mateix acondicionà en un local de la seva propietat, el Monopol Cine, per als amics i vilatans de la contrada, del 1920 al 1926 Després anà a viure a la…
Barcino Films
Cinematografia
Distribuïdora d’art i assaig.
Fou fundada a Barcelona el 1967 per Josep Sagré i Pera i Joan Munsó Cabús El mateix any s’hi incorporà Víctor Sagi i Vallmitjana, es convertí en societat anònima, i s’installà a l’avinguda Diagonal, seu del grup Sagi Representada a Madrid per Ars Films-Ismael González, s’introduí en l’àmbit de l’art i assaig amb films d’un interès remarcable, especialment europeus Inaugurà com a sales especials el Savoy i el Rialto a Barcelona, els Alexandra i Galileo a Madrid, que compartiren les estrenes amb els Apolo Manresa, Elíseos Saragossa, Casablanca Alacant, Numancia Santa Cruz de…
baixkir | baixkira
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turca anomenat pròpiament baškunt, que habita principalment la República Federal de Baixkíria (on constitueix el 40,3% de la població i és majoritari a la capital, Ufa).
El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan…
apostolat laical
Cristianisme
Participació dels laics en l’evangelització.
La progressiva restauració del sentit del laïcat és una de les característiques de l’evolució contemporània de l’Església catòlica Després de la creació de l'Acció Catòlica, fites d’aquest procés són el Primer Congrés Mundial de l’Apostolat Laic, a Roma, el 1951 el reconeixement per la Santa Seu, el 1953, de la Conferència de les Organitzacions Internacionals Catòliques la presència, bé que molt limitada, de laics al Concili II del Vaticà, i el decret sobre l’apostolat seglar promulgat pel concili el 1965 Aquest decret, bé que tenyit d’un cert clericalisme, afirma “el dret i el deure dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina