Castell d’Esclanyà (Begur)

Situació

Un aspecte de la torre, de cap al segle XII, edifici molt remarcable i ben conservat.

J. Bolòs

Torre situada al poble d’Esclanyà, en un petit pujol, al costat de l’església dedicada a sant Esteve.

Mapa: 335M781. Situació: 31TEG14733.

Seguint la carretera que va de Palafrugell a Begur, en arribar al trencall d’Esclanyà, cal girar a mà esquerra. Poc després, en travessar la riera, ja veurem al davant la torre del castell d’aquest veïnat de cases.

Història

El castell d’Esclanyà, tot i que per les seves característiques constructives sabem que ha d’ésser molt més antic, no apareix documentat fins el 1362. En un document d’aquesta data surten esmentats els drets de pescar peixos i corall que tenien els homes del castell d’Esclanyà, tant a la mar del terme d’aquest castell, com a la zona marítima que depenia del terme del castell de Begur. En aquest moment, al segle XIV, el castell d’Esclanyà depenia dels mateixos senyors del castell de Begur, que al mateix temps eren senyors de Cruïlles i de Peratallada.

Castell

La torre d’Esclanyà és de planta rectangular. Té una amplada d’uns 6 m i una llargada, a la façana de llevant, de 9,90 m. Aquest edifici és construït sobre la roca i té una alçada total d’uns 13 m. Els seus murs, al nivell inferior, tenen un gruix d’aproximadament 1 m. Actualment, té adossades diverses construccions més modernes a les façanes de tramuntana i de ponent.

A la façana que dona al torrent, la de llevant, hi ha un matacà, situat a uns 6,5 m del terra actual. L’obertura del mur, que hi ha darrere aquest matacà, s’acaba amb un arc de mig punt, format per diverses dovelles.

En aquesta mateixa paret hi ha diverses línies de forats: una a uns 3 m, una altra a uns 9 m i encara una de superior a uns 12 m, gairebé al cim de tot, les quals segurament cal relacionar amb les bastides que foren utilitzades per a construir-la.

Aquesta construcció sembla que en un cert moment tingué merlets, que només s’han conservat a la banda de tramuntana.

A la part inferior de l’edifici els carreus són més aviat grossos (d’uns 25 cm d’alt per 35 cm d’ample o bé de 25 cm per 40 cm, etc.) i força ben escairats. A la part superior de les façanes les pedres són una mica més petites, per exemple de 15 cm d’alt per 25 cm de llarg.

Aquesta torre, que ha d’ésser de cap al segle XII, és un edifici altament remarcable i molt ben conservat, que convindria poder estudiar d’una manera detinguda, tot i que en l’actualitat, a causa d’ésser de propietat privada, és difícil de poder visitar i analitzar les façanes de tramuntana i de ponent i, d’una manera especial, el seu interior.

Bibliografia

Bibliografia sobre la història

  • Pere Català i Roca, Miquel Oliva i Prat i Miquel Brasó: Els castells catalans, vol. II, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1969, pàg. 603.

Bibliografia sobre el castell

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I, Diputació Provincial de Girona, 1977, pàgs. 87-88 i vol. II-B, Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició.