Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
Sant Jaume del Barretó o de Montbac o de Bonbac (Ripoll)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis M Anglada La petita església de Sant Jaume del Barretó, gairebé al límit amb Vidrà, es troba a l’extrem sud-oriental del terme, al vessant de migjorn de la serra de Milany, a una altitud de 1 200 m Mapa 256M781 Situació 31TDG315715 Hom hi pot arribar per una pista que surt de Santa Maria de Besora, a mà esquerra vers tramuntana, just a la sortida del poble, i passa per la casa del Ferrer, on el camí es bifurca, a mà esquerra va a Llaés i a mà dreta, sempre pujant, arriba a la gran masia del Barretó, amb un trajecte de…
Enric Moreu-Rey
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Història
Filòleg, lingüista i historiador.
Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…
, ,
Vila medieval d’Igualada
Art romànic
La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…
Santa Reparada de Cinclaus (l’Escala)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del nord-est La capçalera rectangular d’aquest edifici, sens dubte l’element més important, porta a datar-lo d’època pre-romànica F Tur És l’església del llogaret de Cinclaus, situat en una eminència rocosa, gairebé imperceptible, al bell mig de la plana alluvial, al nord-est de l’Escala i 2 km escassos a ponent d’Empúries Al petit nucli, format per un conjunt de cinc masies i l’església, hi ha elements del recinte fortificat o castell de Cinclaus Mapa 296M781 Situació 31TEG085653 Per anar-hi cal seguir la carretera comarcal de Palafrugell a Vi-…
Aiguaviva

Petit agrupament que centra el municipi d’Aiguaviva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a l’extrem SW del pla de Girona i pels turons que limiten aquest pla.
Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Bescanó, al N amb el de Vilablareix, a l’E amb el de Fornells de la Selva, i al S afronta amb els termes de Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar també per l’W, ambdós de la comarca de la Selva Rega la part septentrional del terme el Güell i la resta el torrent de Masrocs i el rec de la Torre Una part del sector més accidentat és boscada, amb alzines, alzines sureres, pins i roures El poblament és disseminat i repartit entre el poble d’Aiguaviva, cap de municipi, les caseries de Güell, Masrocs, Puigtorrat, Migdia i les Rajoleries, i les…
Santa Maria de Castellar de la Muntanya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església, enmig del paisatge que l’envolta J M Melció L’església de Santa Maria és la titular del poble de Castellar de la Muntanya, situat a la vall de Castellar o de Colldecarrera, al vessant septentrional de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera, sobre els vessants orientals de la serra de Malforat i sota el puig de la Cau Mapa 257M781 Situació 31TDG588765 Hom hi pot arribar per Sant Joan les Fonts, després de travessar el Fluvià i pujar fins al Puig de Vivers, per un camí carener que es dirigeix vers tramuntana També s’hi pot…
Brabant
Història
Regió històrica de l’Europa occidental, que comprenia aproximadament les actuals províncies belgues del Brabant Flamenc, el Brabant Való i Anvers, i la neerlandesa del Brabant Septentrional.
És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví, el porcí i…
Torre i necròpoli de les Taütetes (Castelló de Farfanya)
Art romànic
Situació Vista parcial de la necròpoli, amb tombes excavades a la roca, situada en un petit turó entre Castelló de Farfanya i Balaguer P Bertran A la rodalia de la població de Castelló de Farfanya, al cim d’una petita elevació a la plana que hi ha entre aquest poble i Balaguer, es troben els vestigis d’una torre de planta quadrada i un conjunt d’enterraments excavats a la roca Mapa 32-14359 Situació 31TCG131314 Si se segueix la carretera que va de Balaguer a Castelló de Farfanya, és a la dreta, aproximadament a 1, 5 km abans d’arribar al cap de municipi, on hi ha un trencall Des…
Sant Cap o Sant Joan d’Organyà (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Aquesta ermita és de molt difícil localització pel fet d’haverse construït aprofitant una balma del vessant meridional de la serra de Sant Miquel que l’amaga d’una primera visualització llunyana La història de l’ermita de Sant Cap és força confusa, ja que el seu origen està més basat en la tradició que en un registre documental fiable Sembla que hem d’identificar el que actualment es coneix a la rodalia com l’ermita del Sant Cap amb l’emplaçament originari del monestir de Bellpuig de les Avellanes, conegut com a “Bellpuig el Vell”, malgrat que no s’hagin conservat més restes que…
Sant Vicenç de Vallmanya
Art romànic
L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al poble de Vallmanya, a la seva part alta Vallmanya és a l’alta vall del riu Lentillà, a 855 m d’altitud, en els vessants orientals del massís de Canigó i en un territori accidentat i boscos Una de les primeres mencions del lloc de Vallmanya i de la seva església data de l’any 950, en una butlla del papa Agapit II atorgada en favor del monestir de Cuixà hi consta que, entre d’altres moltes propietats, el papa li ratificà la possessió de Vallemagna cum sua ecclesia Poc després, l’ ecclesiam de Valle Magna cum alodibus fou confirmada a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina