Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
El boom de la cuina catalana
Joan Roca a la cuina del seu restaurant, sd Celler de Can Roca La cuina realitzada als Països Catalans ha assolit la seva maduresa conceptual i creativa entre els anys 1997 i 2007 L’avantguardisme radical s’ha consolidat i, al mateix temps, ha aparegut un moviment per salvar de l’extinció la cultura gastronòmica autòctona D’aquesta manera, combinant progrés i conservació es tanca un cercle que altres cultures gastronòmiques més avançades, com la francesa i la italiana, feia temps que havien tancat Les arrels d’aquesta maduresa les van plantar, a la dècada de 1970, intellectuals de la…
Sant Marçal del Colomer (Amer)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest, on s’aprecia l’atri afegit a ponent i altres reformes posteriors J Recarens Aquesta església es troba al centre del veïnat del Colomer, situat al costat nord-est del cap del municipi, Amer, molt proper a la Font Picant L’edifici és una mica enlairat en relació amb els que té a tocar, que formen la caseria del Colomer L’església és pràcticament tancada i sense culte Malgrat això, es conserva força bé Mapa L38-12295 Situació 31TDG652529 Per anar-hi cal situar-se al quilòmetre 22 de la carretera C-152, de Girona a Olot, l’5 km…
Antoni Josep Cabanilles, un il·lustrat valencià
AJ Cabanilles, CTorrents, sd BV-BNPG / GC Els estudis recents sobre el segle XVIII han trencat la imatge unitària que tradicionalment es donava dels intellectuals d’aquell segle i han fet palesa una pluralitat de corrents i uns canvis generacionals molt enriquidors, que permeten de comprendre l’originalitat del botànic Antoni Josep Cabanilles i Palop Nascut a València, el 1745, morí a Madrid, el 1804 Estudià filosofia a la Universitat de València i es doctorà en teologia En aquest període va poder observar la penetració de la filosofia moderna Cabanilles va ser suspès en les…
Els catalans vistos pels estrangers
La tardor , A Viladomat, sd MNAC / RM Una extensa literatura, fonamentalment anglesa, però també francesa i italiana, elaborada durant la segona meitat del set-cents, s’ocupà de descriure el paisatge, l’activitat econòmica i el caràcter dels catalans En el seu vessant més conegut, tal com va constatar Ramon Boixareu, aquests viatgers remarcaren unànimement el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià, alhora que el caràcter laboriós dels seus habitants, en clar contrast amb els territoris de la resta de la monarquia Edward Clarke, per exemple, que va visitar Catalunya els anys…
Digestió i absorció dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids grassos i…
Sant Feliu de Codines

Vista de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, estès a la dreta de la riera de Tenes (en part límit septentrional del terme), al sector on aquesta passa engorjada prop de Sant Miquel del Fai.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, Bigues i Riells del Fai E, Caldes de Montbui S i Gallifa W, aquest últim pertanyent al Vallès Occidental El terme s’estén en un sector accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral, que fa d’enllaç entre els cingles de Bertí o raconada del Fai, el turó de Montbui i la muntanya de Sant Sadurní de Gallifa Dins aquest triangle d’elevacions desiguals, amb altituds màximes dins el terme de 858 m al serrat de l’Escaiola al NW del terme, prop del collet de les Termes, on coincideix amb Sant Quirze Safaja,…
Cervià de Ter

Cervià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a l’esquerra del Ter.
Situació i presentació Comprèn la plana alluvial de vora el riu i un sector muntanyós al nord, accidentat pels contraforts de la serra que separa el Fluvià i el Ter Aquest riu forma el límit meridional del terme de Cervià que hi inclou diversos illots, en una zona en què el riu forma meandres amb els de Bordils i Sant Joan de Mollet, aquest al SE A l’E limita amb Sant Jordi Desvalls, al N amb Viladasens A l’W limita amb els municipis de Vilademuls, de la comarca del Pla de l’Estany, i amb Sant Julià de Ramis al SW Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la Farga, que coincideix en part…
Milij Aleksejevic Balakirev
Música
Compositor rus i membre catalitzador del Grup dels Cinc.
Vida Fill d’un funcionari del govern, la seva mare li donà les primeres lliçons de música A deu anys començà els estudis de piano amb Alexander Dubuque, un pianista deixeble de John Field Mentre seguia la seva educació a l’Institut Aleksandrovskij, continuà els estudis musicals amb un mestre alemany, mentre tocava el piano en les vetllades musicals que se celebraven a casa d’Aleksandr Ulibišev, personatge que influí de manera important sobre el seu futur Els contactes que continuà mantenint amb Ulibišev li descobriren les simfonies de Beethoven i, impressionat per les obres de Mikhail…
monaquisme
monaquisme Sant Benet, per Jaume Baçó
© Fototeca.cat
Religió
Moviment espiritual, que pertany a diverses religions i que pren formes molt diverses.
Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…
castell de Montbui
El castell de Montbui (Anoia); a la dreta, l’església de Santa Maria de la Tossa
© Fototeca.cat
Església
Antic castell i església (Santa Maria de la Tossa de Montbui) del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat al vessant S de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al SW de la ciutat d’Igualada.
El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del castell,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina