Resultats de la cerca

Fill del paraire Pere Sala, es casà el 1592 amb Maria Sellers i féu la passantia d’examen d’argenter el 1593 El 1606 fou nomenat argenter de la catedral de Vic, on treballà tota la seva vida, fent imatges de plata, calzes, etc, tot perdut Féu l’urna de plata dels màrtirs Llucià i Marcià 1618 És autor de creus processionals per a la Móra 1598, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià Sassorba 1617 Intervingué, amb el seu fill, en la revolta del 1640 de Vic, d’on fou conseller, i tingué cura de les encunyacions de moneda vigatana dels anys 1640 i 1641

Estudià al seminari de Vic i molt jove encara fundà, el 1902, l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 prengué el nom d’Orfeó Vigatà i que ell dirigí fins a la seva mort Ordenat de sacerdot 1907, fou tot seguit nomenat sotsxantre de la catedral Tota la seva vida l’esmerçà en l’ensenyament del cant a Vic, fundà l’Escola Popular de cant i gimnàstica rítmica 1910 i la Revista de l’Orfeó Vigatà 1920 Des del 1924 ensenyà cant gregorià al Seminari Tingué amistat i relació amb tots els principals musicòlegs del país i el 1953 el papa el nomenà prelat domèstic amb motiu de…

Fou deixeble a Vic de Lluís Jordà i amplià els seus coneixements amb Felip Pedrell Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic i renuncià aquest darrer càrrec l’any 1920 És autor d’obres molt originals i profundes en les quals hi ha una vinculació entre les melodies característiques del cant pla i els elements musicals de la cançó tradicional catalana Escriví cinc misses, motets, himnes, cançons i càntics, peces per a orgue i l’oratori Adveniat regnum tuum Publicà el treball La versió autèntica dels goigs del Roser 1928 Algunes de les seves composicions…

Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brusselles, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar Colomer i Munmay SA, que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al…

Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels…

Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…

Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1919-21 L’historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens 1924-27 El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus 1930 i fixà la residència a Roma Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic 1941, protonotari apostòlic 1961, canonge d’Astorga 1930 i canonge de Vic 1961 És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs Home de la Illustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament Madrid 1790, s’interessà per la teodicea de Leibniz i publicà…

Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…

Doctor en farmàcia 1874, residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’ Esbart de Vic 1867 collaborà a La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Veu de Catalunya , La Veu de Montserrat  i la Gazeta Vigatana Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué la flor natural amb Criat major 1878 i la viola amb Penediment 1892 en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921 La seva obra poètica, emmarcada tota…