Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
Banc Industrial dels Pirineus (1974-1981)
La constitució Anunci Banca Española , 1975 El seu primer nom va ser Banc de Coordinació Industrial, i va ser constituït el 1974, sota la presidència d’Higini Torras, empresari paperer El banc fou autoritzat el 7 de novembre de 1974 amb el nom de Banc de Coordinació Industrial i amb l’anagrama Gehler Aquestes lletres corresponien a les tres primeres lletres de les províncies que pretenia potenciar el banc, en la seva versió castellana Girona, Osca i Lleida El promotor era Higini Torras i Majem Nascut el 1934, pertanyia a una família amb una llarga tradició industrial paperera a la Garrotxa i…
Sant Miquel de Vivers
Art romànic
Situació Interior de l’església, totalment transformat per obres posteriors a l’època romànica, però que deixa endevinar l’estructura original, sobretot en l’arc triomfal, rebaixat, que neix al darrere dels brancals ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel presideix la petita caseria de Vivers, poble dels baixos Aspres, situat al centre del terme, prop de la capçalera de la ribera de Vivers Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 49,8” N - Long 2° 45’ 49,2” E Vivers és 2 km al nord-oest de Sant Joan de Pladecorts, i uns 4 km al sud-est de Llauró El poble és travessat per la D-13, de Llauro a Sant…
Sant Grau d’Entreperes (Sales de Llierca)
Art romànic
Situació Una vista de l’església de Sant Grau d'Entreperes, perduda enmig del paisatge F Tur L’església de Sant Grau o de Santa Maria d’Entreperes és situada a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, la qual en aquest indret forma els cingles d’Entreperes, més al sud de Gitarriu Fent honor al seu topònim Entreperes = entre pedres, l’edifici fou erigit en una graonada de la serra i des d’ell hom podrà admirar unes boniques vistes sobre les valls del Llierca i del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG692806 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona…
Santa Maria de Castellar de la Muntanya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església, enmig del paisatge que l’envolta J M Melció L’església de Santa Maria és la titular del poble de Castellar de la Muntanya, situat a la vall de Castellar o de Colldecarrera, al vessant septentrional de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera, sobre els vessants orientals de la serra de Malforat i sota el puig de la Cau Mapa 257M781 Situació 31TDG588765 Hom hi pot arribar per Sant Joan les Fonts, després de travessar el Fluvià i pujar fins al Puig de Vivers, per un camí carener que es dirigeix vers tramuntana També s’hi pot…
Arqueologia funerària de Gerunda (Girona)
Actualment, es coneixen diverses àrees funeràries a l’entorn immediat de Gerunda Aquests cementiris han estat descoberts arran d’actuacions realitzades en l’àmbit urbà, o en excavacions d’urgència provocades pel ritme creixent de la construcció o de millora de serveis d’infraestructura, o en intervencions programades destinades a la recerca La major part de les necròpolis es troben situades fora del recinte murat i a poca distància de les portes d’entrada a la ciutat Solament el cementiri de la Caserna d’Alemanys es localitza intra muros , a l’extrem est Les campanyes realitzades el 1947 i el…
La geografia de Baldiri Reixac. 1745
Al segle XVIII, durant la Illustració, a bona part d’Europa hi ha un veritable esforç per a explicar “tot lo món” a les escoles Un bon exemple és un text de Baldiri Reixac i Carbó Bell-lloc d’Aro, 1703 – Ollers, 1781 titulat Instruccions per a l’ensenyança de minyons Girona, Anton Oliva, 1749 Es tracta d’un text que, per la seva qualitat, ha estat reeditat una vintena de vegades i que aquí reproduïm tal com figura en l’obra "Tot lo món", segons B Reixac Superposició dels topònims de Reixac sobre un mapa francès de l’època Instruccions per a l’ensenyança de minyons És un text escrit en una…
Molins de Rei
Vista general de Molins de Rei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació S’estén des de la plana alluvial del riu fins als contraforts occidentals de la serra de Collserola Serralada Litoral És delimitat pels termes del Papiol NW, Sant Cugat del Vallès al N-NE, ja del Vallès Occidental, l’enclavament barceloní de Santa Creu d’Olorda E, Sant Feliu de Llobregat SE, Sant Vicenç dels Horts SW i Pallejà W El 1937 el municipi canvià el nom pel de Molins de Llobregat S’hi distingeixen dues grans unitats morfològiques el pla i la muntanya El pla ocupa el 12% de l’extensió del terme, al llarg de la riba esquerra del Llobregat, eixamplant-se…
Àger

Àger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal d’Àger, d’una extensió de 160,57 km 2 , comprèn la major part de la vall d’Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d’Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà A ponent, la divisòria passa per la Noguera Ribagorçana des de l’estret de Mont-rebei o portell de Montsec o de Claramunt fins al congost de Blancafort, on hi ha el pantà de Canelles en aquest…
L’organització territorial del Solsonès
Art romànic
Els castells Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 El Solsonès, com a terra fronterera, s’organitzà en termes de castells, sobretot a la zona occidental, on aparegué una línia defensiva que connectava amb els castells d’Oliana, Altés i Ogern, de fora de la comarca continuava amb els castells de Ciuró 964, Castellar 964, Clarà 992, Madrona 964, Pi-nell 964, la Rata 1028, Miravé 1000, Llobera 1002, Peracamps 1042, Llanera 1033, Vallferosa 1052…
Santa Maria de Marcèvol (Arboçols)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta antiga canònica del Sant Sepulcre, encara en curs de restauració ECSA - F Tellosa Vista del conjunt prioral, que es troba en un planell de dilatats horitzons ECSA - Rambol El priorat de Marcèvol es troba a migdia del poble de Marcèvol, en un planell enlairat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 48” N - Long 2° 30’ 6” E El conjunt és a uns 200 m del poble de Marcèvol PP Història Aquesta església fou la seu d’un priorat del Sant Sepulcre Sembla que els canonges del Sant Sepulcre —orde fundat a Jerusalem el 1114 i confirmat pel papa Calixt II el 1122— d’antuvi s’…