Resultats de la cerca
Es mostren 34899 resultats
Els elements cel·lulars sanguinis
Anatomia humana
Els elements cellulars o corpuscles sanguinis componen l’anomenada massa globular sanguínia Bàsicament, hi ha tres tipus d’elements cellulars els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes Els glòbuls vermells , anomenats també hematies o eritròcits , són les cèllules més abundants de la sang En condicions normals, hi ha aproximadament 4,5 milions de glòbuls vermells per cada mm 3 de sang Les hematies donen color a la sang perquè tenen una coloració vermellosa pel fet que contenen hemoglobina , un pigment ric en ferro Les hematies no són cèllules completes perquè no tenen nucli,…
Biogeografia dels rèptils
Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…
repetidor
Repetidor de comunicacions instal·lat al cim del Montcaro
© Fototeca.cat
Aparell que amplifica i retransmet els senyals elèctrics aplicats a la seva entrada, a fi de compensar les pèrdues que es produeixen durant una transmissió.
Són emprats en telefonia, telegrafia, radiocomunicacions, televisió, etc En telefonia i telegrafia, segons la banda de freqüències, els repetidors són anomenats de baixa freqüència o de freqüències vocals —de 300 a 3 400 Hz— o bé d’alta freqüència , quan hom utilitza corrents portadors modulats Segons el mitjà de transmissió, cal incloure els repetidors de radioenllaç i de coaxial En televisió són petits equips emissors que amplifiquen els senyals rebuts i els tornen a emetre amb més potència i generalment a una freqüència diferent Són anomenats també reemissors
possessiu | possessiva

Pronomspossessius
Gramàtica
Dit de l’adjectiu o pronom que indica la possessió, és a dir, que els objectes que determina (en el cas de l’adjectiu) o representa (en el cas del pronom) pertanyen a algú o a alguna cosa o bé hi tenen qualsevol mena de relació.
En català, els possessius són afectats pels morfemes de persona i nombre respecte al subjecte posseïdor, i pels de gènere i nombre respecte a l’objecte posseït Tots ells, llevat llur , anteposats al nom que determinen, han d’anar sempre precedits de l’article Llur es refereix sempre i únicament a més d’un posseïdor Les formes febles mon, ton, son, etc sempre sense article, són usades actualment només en el llenguatge parlat i gairebé exclusivament amb alguns mots de parentiu mon oncle, son avi, sa mare, tes germanes
aminoglicòsid
Farmàcia
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics naturals i semisintètics aïllats de soques de Streptomyces
o Micromonospora
.
Químicament són constituïts per un o més aminosucres units per un enllaç glicosídic o una hexosa com és el cas de l’estreptidina o la 2-desoxistreptamina Llur acció bactericida és deguda al fet que actuen directament en la subunitat 30S del ribosoma del bacteri, inhibint la síntesi proteica Són mal absorbits pel tracte gastrointestinal i actius sobretot contra els gèrmens gramnegatius Aquests productes presenten ototoxicitat i nefrotoxicitat i són contraindicats en el primer trimestre de la gestació Els més importants són l’estreptomicina, la gentamicina, la tobramicina, la kanamicina, l’…
plecòpters
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes, que inclou espècies de talla petita (2 a 3 cm) amb teguments tous.
L’aparell bucal és mastegador i és molt reduït en l’adult les antenes són llargues, filiformes i multiarticulades a més dels dos ulls normals tenen tres ocels Els dos parells d’ales són membranoses i, plegats, són més llargs que l’abdomen aquest té 11 segments i acaba en dos cercs llargs, multiarticulats i anteniformes, que en els mascles serveixen de ganxos copuladors Les larves, aquàtiques, són semblants als adults De règim fitòfag, hom els troba entre les pedres, a les herbes o sota escorces, però sempre prop de l’aigua
ardeids
Bernat pescaire, pertany al grup dels ardeids
© C.I.C. Moià
Ornitologia
Família de l’ordre dels ciconiformes, integrada per ocells bastant grossos (gairebé tant com les cigonyes), camallargs, amb el coll també allargat i flexible.
Els quatre dits dels peus són lliures, o bé els tres anteriors són parcialment units per una membrana El bec és llarg, de forma cònica i totalment endurit Potes i bec canvien de color quan l’ocell adquireix el plomatge nupcial Tenen sovint plomalls al cap, al coll o al pit Són semiaquàtics i viuen prop de l’aigua Nien en arbres o arbusts els pollets són nidòfils Volen amb el coll replegat entre les espatlles Pertanyen a aquest grup els agrons, el bernat pescaire, l’esplugabous, els martinets i els bitons
Els bòvids: isard i cabres salvatges
Els bòvids són el grup dels artiodàctils que més s’ha expandit des del Pleistocè fa uns 10 milions d’anys Són representats per 49 géneres i prop de 115 espècies, 75 de les quals es troben a l’Àfrica Són originaris de la regió paleàrtica, i es troben àmpliament distribuïts, per bé que no n’hi havia ni a Austràlia ni a Amèrica del Sud, fins que van ser introduïts per l’home Als Països Catalans i a la Península són representats per tres espècies, pertanyents totes elles a la subfamilia dels caprins Caprinae
Innervació
Anatomia humana
En la pell hi ha nombroses fibres nervioses que transmeten impulsos nerviosos, tant des de la pell al sistema nerviós central com en sentit invers Els nervis que transmeten estímuls procedents del sistema nerviós central es localitzen en el derma i l’hipoderma Innerven les glàndules sudorípares, els vasos sanguinis i els músculs erectors dels pèls, tot controlant l’acció d’aquestes estructures D’altra banda, en l’epidermis hi ha nombroses terminacions lliures de fibres nervioses que, en ésser estimulades, originen impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós central i generen la…
Necessitats nutritives
L’organisme humà té unes necessitats nutritives pròpies de l’espècie, és a dir, determinats requeriments de nutrients, tant en quantitat com en qualitat, que cal que siguin aportats regularment per tal de garantir el manteniment de les seves funcions Expressat d’una manera més completa, les necessitats nutritives són els requeriments diaris de nutrients energètics, plàstics i reguladors, que l’organisme ha de rebre en l’aportació alimentària per a poder mantenir les seves múltiples funcions vitals En realitat, no es pot determinar quines són les necessitats nutritives de l’ésser humà en…