Resultats de la cerca
Es mostren 4689 resultats
Manuel Bertran i Oriola
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut al si d’una família de teixidors que es traslladà a Gràcia quan ell tenia poc més d’un any, rebé una educació ferventment religiosa Treballà d’administratiu a Barcelona i el 1929 es casà amb Josefina Tura Abans de la guerra freqüentà els Lluïsos de Gràcia, on entrà en contacte amb escriptors com O Saltor, S Sánchez i Juan o T Roig i Llop Entre el 1933 i el 1936 publicà diversos poemes a La Veu de Catalunya Però no fou fins a la postguerra que aparegué el seu primer llibre, Comunió 1945, recull de poemes escrits entre el 1932 i el 1945 És un volum que deixa clara la…
,
Jean-Marie Gustave Le Clézio
Literatura francesa
Escriptor francès.
Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963 amb Le procés-…
Josep Maria Bonilla i Martínez
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Història
Literatura
Periodisme
Escriptor, polític, pintor i gravador; periodista en català.
Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…
,
Sant Martí de Ca n’Amat Gros (Bescanó)
Art romànic
Situació Capella rural, actualment dependència agrícola, annexa a Ca n’Amat Gros M Catalán La capella de Sant Martí és integrada a les construccions del mas de Ca n’Amat Gros, que és situat a 1 km de la carretera de Girona a Anglès, per un camí que neix uns 4 km abans d’Anglès Mapa L38-13333 Situació 31TDG739464 JAA Història Es troba a la part ponentina del terme, dintre l’antiga demarcació de Vilanna És una edificació unida perpendicularment a la façana de Ca n’Amat Gros, que s’imposa pel seu gran volum Enlloc no n’hem trobat cap referència històrica, tot i que la nau indica que es trobava…
Castell de Torena (Sort)
Art romànic
Situació El castell de Torena, situat al cim del tossal de Torena, a 1699 m d’altitud, és al nord del poble de Llessui i al mig de la vall d’Assua Vista del tossal on hi ha les ruïnes del castell, situat al mig de la vall d’Àssua ECSA - J Bolòs Mapa 33-10214 Situació 31TCH419026 De l’est de Llessui surt una pista que porta a les bordes d’aquest poble Havent fet 1 km, ens hem d’enfilar per la carena, cap a l’oest, fins a arribar al cim de la muntanya, on s’alçava la fortificació Castell L’any 1994, els qui signem aquestes ratlles vam fer un estudi sobre el poblament i l’organització del…
Helmints
Patologia humana
Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub…
El que cal saber de la diabetis insípida
Patologia humana
És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és causat per un dèficit en la síntesi, l’alliberament o Facció de l’hormona antidiürètica, la qual cosa provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com polidípsia o set excessiva La persona afectada evacua un volum d’orina superior a l’habitual, sovint entre 2,5 i 6 l per dia Però en els casos greus es poden evacuar entre 15 i 25 l diaris, amb el trastorn que comporta haver d’orinar moltes vegades tant de dia com de nit La set excessiva, intensa i constant, és un…
Varicocele
Patologia humana
Hom anomena varicocele un trastorn caracteritzat per la formació de dilatacions de les venes que buiden la sang del testicle En general, la varicocele és deguda a una anomalia congènita del drenatge de la vena espermàtica, que condueix la sang del testicle cap a la circulació venosa general Aquesta anomalia es presenta gairebé solament en el costat esquerre, pel fet que la vena espermàtica esquerra segueix un trajecte vertical i conflueix en angle recte amb la vena renal esquerra Així, la sang transportada per la vena espermàtica esquerra, després de vèncer la força…
Necrosi cortical renal
Patologia humana
La necrosi cortical renal és una forma relativament estranya d’infart renal caracteritzada per la destrucció parcial o total de la part cortical del ronyó, sense que afecti la part medullar En general és anomenat també necrosi cortical bilateral , ja que solen afectar-se conjuntament ambdós ronyons La malaltia, les causes íntimes de la qual es desconeixen, es presenta generalment en dones afectades per algun trastorn relacionat amb l’embaràs o el postpart, com ara toxèmia gravídica, hematoma retroplacentari, hemorràgia postpart, sèpsia puerperal o avortament sèptic També es pot presentar…
Funció dels urèters. Ompliment de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…