Resultats de la cerca
Es mostren 2165 resultats
Consolidació democràtica i reptes identitaris a l’àrea catalana
Mancada de les convulsions dramàtiques que han caracteritzat gairebé tot el nou-cents català —sagnants conflictes de classe, Guerra Civil, exili, repressió, lluita contra la dictadura…—, l’etapa històrica que començà el 1980 resulta potser menys èpica, no pas menys important De fet, les dues darreres dècades de la centúria constitueixen un oasi únic d’estabilitat democràtica, de consens social i d’autogovern després de gairebé dos segles de règims autoritaris o d’estats d’excepció, de projectes polítics i socials antagònics que s’enfrontaven amb les armes, i de fràgils experiències d’obertura…
Veneçuela

Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions…
Capitells i fragments arquitectònics d’una altra procedència
L’inventari següent inclou un seguit de peces d’escultura arquitectònica de procedència diversa, sovint desconeguda Destaca el conjunt de capitells conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona Capitell MHCB, núm d'inv 9889 Aquest capitell pertany al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, amb el núm d’inv 9889 Actualment és al Dipòsit Municipal Es tracta d’una peça trobada a Barcelona El capitell, de pedra calcària i del tipus corintitzant, es troba en molt mal estat i sembla que la base fou rebaixada per tal que encaixés amb una altra peça Fa 50 cm d’alçària i…
Juny 2015
Dilluns 1 Naufragi al riu Iang-Tsé Més de 400 persones moren en bolcar un vaixell al riu Iang-Tsé Xina Només 14 dels 456 passatgers i membres de la tripulació que transportava l' Eastern Star sobreviuen Fins el dia 9 es recuperen 434 cossos Les 8 persones restants es donen per desaparegudes La causa del naufragi sembla que ha estat un cicló que va sorprendre el vaixell durant el trajecte Nanquín Chongqing, tot i les grans dimensions 76 m de llargada i 2200 tones de l'embarcació La Xina prohibeix fumar en públic Entra en vigor la llei que prohibeix fumar en públic a la Xina, país que consumeix…
Àger

Àger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal d’Àger, d’una extensió de 160,57 km 2 , comprèn la major part de la vall d’Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d’Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà A ponent, la divisòria passa per la Noguera Ribagorçana des de l’estret de Mont-rebei o portell de Montsec o de Claramunt fins al congost de Blancafort, on hi ha el pantà de…
Ulldecona
>Ulldecona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, estès a l’esquerra del riu de la Sénia, límit meridional i occidental del terme.
Situació i presentació El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual Limita al N amb Mas de Barberans NW, la Galera, Godall, i Freginals NE, a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada 687 m, on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases Al sector de ponent, el riu de la Sénia…
L'art barroc i neoclàssic
El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…
Sant Esteve de Banyoles
Art romànic
Situació El monestir de Sant Esteve marca l’extrem E de la vila Vella, i aquest fou el que va originar la població medieval i va donar impuls a la vida espiritual, cultural i econòmica de la vila i dels voltants TAVISA El monestir de Sant Esteve és situat a l’extrem de llevant de la Vila Vella de Banyoles, en un indret enjardinat i, gràcies a la bona senyalització, fàcilment localitzable Mapa L 38-12 295 Situació 31 TDG 811635 MLIR Història Aquest monestir benedictí fou fundat pels volts de l’any 812, en un extrem de la Vila Vella de Banyoles, per l’abat Bonit l’església, que seria…
Santa Maria de Lledó (Lledó d’Empordà)
Art romànic
Situació Una vista aèria del conjunt monàstic J Todó-TAVISA L’antiga canònica de Santa Maria és situada a la vila de Lledó, cap d’un municipi emplaçat a l’alta vall del Manol, als contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont La vila, travessada per la riera Àlguema, és d’origen molt antic i ocupa un espai de topografia força irregular L’església de Santa Maria i les restes de la canònica són al sector més baix, vora la riera, a la plaça Major i la placeta del Priorat Mapa 258M781 Situació 31TDG848777 Per anar-hi cal agafar la carretera local que hi porta des de la comarcal de…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…