Resultats de la cerca

La seva família fou represaliada pels franquistes a la fi de la Guerra Civil Els anys cinquanta entrà en contacte amb el cercle literari format entorn de l’ Editorial Torre  El seu primer poemari fou  Canción olvidada 1947 Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls de poemes  Altra veu  i Eva en el tiempo , de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior Criatura múltiple 1954, guardonada amb el premi València de poesia 1953, Aquí  1956, Tierra viva 1956 i  Ratlles a l’aire  1956, premi Ciutat de Barcelona Aquest mateix any la seva Antología general  rebé…

Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis, freqüentà la…

Fou fundat el 1694, amb la finalitat de finançar la guerra contra França 1689-97 Durant els segles XVIII i XIX actuà com a banc privat, bé que s’encarregà de la circulació i l’emissió dels valors del govern, i a partir del 1751, de l’administració del deute públic El 1844, mitjançant l’aprovació del Peel Act , hom en reforçà el caràcter públic Finalment, el 1946 desaparegué el capital privat i l’actuació amb clients particulars És el banc central de la Gran Bretanya, i efectua les funcions de banquer del govern, dels bancs i de les discount houses , institucions del mercat monetari Gestiona l…

Els seus fundadors foren Manuel Manolo  Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023,  Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos,  Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una…

Filla dels antropòlegs Alfred L Kroeber  i Theodora Quinn Kroeber, es graduà al Radcliffe College el 1951 i, l’any següent, obtingué un màster en literatura romànica medieval i del Renaixement per la Universitat de Colúmbia Posteriorment anà becada a París, on conegué l’historiador Charles Le Guin, amb qui es casà El 1966 publicà la seva primera novella, Rocannon’s World , a la qual seguí, dos anys més tard, el primer volum de la saga Earthsea A Wizard of Earthsea , 1968 The Tombs of Atuan , 1971 The Farthest Shore , 1972, que rebé el National Book Award for Young People’s Literature Tehanu…

Estudià romanística, història, política i filosofia a les universitats de Göttingen, Berlín Universitat Lliure, Montpeller i Tübingen Posteriorment fou lector d’alemany a la Universitat de Bordeus III 1971-73, professor a les universitats de Münster de Westfàlia 1974-86, Hannover i Wuppertal, i professor visitant a les universitats de París, Buenos Aires, Bahía Blanca i Niça Del 1986 al 2012 fou catedràtic de romanística a la Universitat de Viena posteriorment emèrit Ha estat també professor associat a la Universitat de Leipzig 2006 A l’occità, amb la problemàtica del qual se sent…

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Marxà a Itàlia l’any 1950, on fou deixeble de Roberto Longhi, un dels grans historiadors de l’art del segle XX Establert a Barcelona el 1944, desenvolupà una tasca docent rellevant com a professor d’història de l’art i secretari de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-70 i com a director de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1975-77, en la qual havia ingressat com a professor el 1970 Quan aquesta esdevingué facultat de belles arts, passà a ser cap del departament d’història…

És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10 Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques La configuració del pati correspon a aquesta…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València l’any 1940 El 1944 fundà la revista Arbor , òrgan del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la qual dirigí 1951-53 Fou catedràtic d’història moderna de la UV i d’història de la filosofia espanyola i filosofia de la història de la Universidad Complutense de Madrid Dirigí la secció de publicacions del pensament actual de l’editorial Rialp Fou delegat del Ministeri d’Afers Estrangers per a les relacions culturals amb l’Europa Occidental Persona de gran prestigi intellectual, fou membre de l’Opus Dei i…