Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
Joan Argenté i Artigal

Joan Argenté
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Advocat de professió, es donà a conèixer en la segona Antologia Poètica Universitària 1950, i traduí poemes de Jacques Prévert, el qual esdevingué una influència cabdal en la seva obra Després publicà El temps de tants dits 1960, que rebé el premi Joan Salvat-Papasseit 1959, i Cicle, bicicle, tricicle 1966 L’any 1975 guanyà el premi Carles Riba amb Seminocturn, semidiürn , llibre constituït per un únic procés verbal que s’estén des de l’onomatopeia fins a la presa de consciència del valor humà de la paraula El 1976 publicà Moviment peristàltic o Aquest home, per a mi, és una…
,
adjectiu qualificatiu
Gramàtica
Adjectiu que expressa una qualitat del nom substantiu al qual es refereix (blanc, alt, petit, bonic, etc.), en oposició a l’adjectiu anomenat adjectiu determinatiu, que en limita l’extensió, sense qualificar-lo.
Els adjectius qualificatius poden ésser qualificatius pròpiament dits que expressen una qualitat i de relació o relacionals , els quals són derivats de substantius i expressen una relació entre el nom qualificat i el nom d’on deriva l’adjectiu, relació que és precisada per l’ús situació universitària , problema lingüístic, crisi econòmica Aquests darrers adjectius poden donar lloc a usos sinònims o complementaris dels del complement del nom introduït per la preposició de crisi econòmica o crisi de l’economia L’adjectiu qualificatiu pot ésser epítet , quan modifica el substantiu directament…
Costa Rica 2012
Estat
En el balanç de dos anys de mandat, la presidenta, Laura Chinchilla, va mostrar l'èxit del seu govern per aconseguir l'estabilitat econòmica en un context de crisi internacional, tot i les dificultats per equilibrar les finances del país a causa de la crisi fiscal Malgrat això no va obtenir l'aprovació parlamentària per la reforma fiscal que pretenia augmentar la recaptació, amb la intenció d'assegurar el finançament de l'educació pública i de la seguretat social, els dos capítols de despesa pública que requerien més atenció A més, el ministre de finances i arquitecte de la reforma fiscal,…
Vicenç Mañach. Panys, matrius i bicicletes
Factura Vicenç Mañach fou el primer fabricant de bicicletes i creador el 1889 del Centre Velocipedista barcelonès Vicenç Mañach i Pujol era serraller de professió al carrer de Tallers, núm 30, de Barcelona, a la dècada dels anys 1870 Ell es definí més tard com a constructor mecànic, ja que per aplicació de maquinària al seu taller es convertí en fabricant d’eines i peces especials de ferro i s’especialitzà en matrius per a la indústria, accessoris per a pianos i panys de seguretat Però no hauria entrat en aquesta obra si no hagués estat el primer fabricant de bicicletes a Catalunya i a l’…
Jordània 2018
Estat
El rei Abdallà va impulsar a l’abril un paquet d’esmenes constitucionals tendents a consolidar el seu poder executiu, com el control total sobre els militars, el sistema judicial i les agències de seguretat Amb aquestes esmenes, el rei no necessita el Govern per a proposar nomenaments D’altra banda, el paquet de mesures d’austeritat aprovat pel Govern va ocasionar, al juny, protestes massives als carrers i la dimissió del primer ministre, Haní al-Mulqí, el qual va ser reemplaçat pel ministre d’educació, Umar al-Razzaz En un intent per a apaivagar les protestes i ajudar el règim jordà, l’…
Carles Fabra i Carreras
Política
Polític valencià.
Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló Milità a Unión de Centro Democrático del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament de Castelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha el parc temàtic Mundo Ilusión, la…
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…
,
Antoni Coll i Cruells
Música
Músic, pedagog musical i director de cor.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i des del 1941 al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig amb J Bernet i piano amb T Buxó A partir del 1946 fou director de l’Escolania de l’Escola Pia del carrer de Balmes de Barcelona, a través de la qual va exercir una important tasca com a músic i pedagog, especialment en les representacions líriques del Gran Teatre del Liceu fins el 1989, on el 1952 estrenaren l’òpera Cecilia amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional El 1956 assumí la direcció de l’Orfeó Enric Morera i del cor Lo Pom de Flors, ambdós de Sant Just Desvern el…
Lingüística 2012
Lingüística i sociolingüística
Al llarg de l'any 2012 es va continuar incrementant del nombre de parlants de català, que van arribar als 9,9 milions Aquesta xifra representava el 70,7% de la població dels territoris de llengua catalana A més, segons aquestes estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, la proporció de població que entenia la llengua era del 91,3% 12,7 milions d'habitants i la que sabia escriure-la, del 50,3% 7 milions d'habitants A més, la majoria dels parlants de català no el tenen com a llengua materna 4,4 milions d'habitants, fet que remarca la capacitat d'atracció d'aquesta llengua La dècada anterior havia…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…