Resultats de la cerca
Es mostren 6294 resultats
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Filosofia
Religió
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…
,
Comunitat Econòmica Africana
Economia
Organització econòmica internacional que depèn de la Unió Africana.
El seu objectiu és assolir un mercat comú que hauria de conduir en el futur a la unió política S’estructura en blocs regionals i hi ha països que formen part de més d’un bloc Per tal d’arribar a la unió econòmica, s’ha establert un pla en diverses fases que ha de seguir cadascun dels blocs En les primeres fases es pretén aconseguir el desenvolupament econòmic del continent mitjançant l’establiment de zones de lliure comerç i tractats d’ajuda mútua Els blocs són els següents la Comunitat d’Estats del Sahel, creada el 1998 i formada per 25 països que envolten el Sàhara el Mercat Comú de l’…
filtrador
Zoologia
Dit de l’animal principalment aquàtic que s’alimenta de manera passiva, retenint el material damunt filtres adients.
Els filtradors són micròfags, animals que s’alimenten indiscriminadament d’una gran quantitat de material orgànic fi que està al seu abast més immediat Només l’aigua duu en suspensió una quantitat suficient d’aliment en forma de partícules, raó per la qual els micròfags filtradors es limiten al medi aquàtic Hi ha animals filtradors en nombrosos grups, com per exemple en ciliats, porífers, anèllids, briozous, braquiòpodes, rotífers, crustacis, gastròpodes, lamellibranquis, tunicats, peixos i fins i tot grans cetacis misticets i algun ocell, que tenen característiques molt diverses alguns són…
César Pelli
Arquitectura
Arquitecte nord-americà d’origen argentí.
Obtingué el títol a la Universitat de Tucumán 1948 El 1952 s’establí als Estats Units, on es graduà a la Universitat d’Illinois conjuntament amb la seva muller Diana Balmori, amb qui realitzà gran part dels projectes, inicialment, els primers deu anys del seu itinerari professional, al despatx d’ Eero Saarinen Nacionalitzat nord-americà el 1964, des d’aquest any fins al 1968 fou director de disseny en una empresa d’enginyeria de Los Angeles i posteriorment fou soci de Victor Gruen El 1977 obrí despatx propi, que el 2005 incorporà el seu fill Rafael Construí tota mena de tipologies…
Fèlix de Azúa i Comella
Filosofia
Escriptor i filòsof.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria 1968, El velo en el rostro de…
veld
Geobotànica
Tipus de praderia pròpia dels altiplans de l’Àfrica austral.
Per extensió, hom designa amb aquest nom vastes regions d’aquesta zona El nom veld ‘camp’ fa referència al seu aspecte obert i d’arbrat escàs Es caracteritza per un clima bastant sec i una relativa aridesa, que pot augmentar o disminuir segons l’altitud La vegetació és principalment herbàcia, tot i que en les zones més àrides predominen els matollars, i està adaptada a un règim de precipitacions entre moderat i baix Les temperatures poden ser molt altes a l’estiu i presenten oscillacions diàries acusades Segons l’altitud, hom distingueix tres tipus de veld alt veld entre 1200 i 1800 m, veld…
taoisme
Taoisme
Un dels tres grans corrents del pensament xinès tradicional, en el qual cal distingir d’una banda una doctrina misticofilosòfica (taoisme sapiencial de l’època Zhou) i de l’altra unes pràctiques supersticioses (taoisme religiós posterior).
A part el dubtós Yangzhu , els dos clàssics del taoisme són el Laozi o Lao-Tse i Zhuangzi Laozi, en la seva obra homònima, més coneguda per Daodejing o Tao-teking substitueix l’antiga deïtat xinesa Shangdi pel tao, misteriós principi de l’Univers, diferent del món però immanent en ell per la seva virtut De Tao ho produeix tot, ho regeix tot, ho vivifica tot la seva absència és la mort La seva acció, però, es realitza sense activitat, i el no-fer és la llei de la natura Per això el savi que està en acord amb el tao, sense fer res, tot ho perfà el bon governant, sense forçar, harmonitza l’…
primavera

La primavera (1482), de Sandro Botticelli
© PhotoDisc / Fototeca Storica Nazionale
Art
Astronomia
Estació de l’any, entre l'hivern i l'estiu, que a l'hemisferi nord va del 19-21 de març (equinocci de primavera) al 20-22 de juny (solstici d'estiu), i, a l'hemisferi sud, del 21-23 de setembre al 19-21 de desembre.
Astronomia i meteorologia L'inici de la primavera es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de primavera És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la tardor En aquesta època de l'any el dia s'allarga A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt abans que el dia anterior i a…
acreció

Representació artística del disc d’acreció al voltant del sistema binari d'estels WZ Sge
P. Marenfeld i NOAO/AURA/NSF
Astronomia
Acumulació de massa, entorn d’un objecte estàtic, com un estel, un estel de neutrons o un forat negre, atreta gravitacionalment pel mateix objecte.
Els estels i els estels de neutrons es formen en un procés d’acreció a partir d’objectes protoestellars en un interval de temps entre 10 5 i 10 9 anys Els protoplanetes creixen per acreció, però molt més lentament El temps d’acreció més curta és el de caiguda lliure, t t 2 ~ r 3 /GM, on G és la constant de gravitació, M la massa total i r la distància entre el gas sotmès a acreció i l’objecte que la provoca L’acreció té lloc també pel collapse d’un nucli estellar, que inicia l’explosió d’una supernova Habitualment, el fenomen d’acreció té lloc en forma de disc d’acreció , el qual es manifesta…
Jaume Ferran i Camps
Literatura catalana
Escriptor en castellà i professor.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes Desde esta…
,