Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
Coses que no et vaig dir mai
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 88 min., dirigida per Isabel Coixet i Castillo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Eddie Saeta Lluís Miñarro, Barcelona, Carbó Films EUA ARGUMENT I GUIÓ ICoixet FOTOGRAFIA Teresa Medina Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mark Rosenblatt MUNTATGE Kathryn Himoff MÚSICA Alfonso Vilallonga SO Dominick De Stefano INTERPRETACIÓ Lily Taylor Ann, Andrew Mc Carthy Don Henderson, Alexis Arquette Paul, Debi Mazar Diane, Leslie Mann Laurie, Richard Edson Steve, Seymour Cassel Frank, Linda Ruth Goertz Aurora ESTRENA Barcelona, 26041996 07051998 en català, Madrid, 03051996 PREMIS Sant Jordi de Cinematografia 1997 millor film espanyol, Praga…
Paco Poch
Cinematografia
Productor.
Vida Llicenciat en història moderna per la Universitat de Barcelona, cursà estudis també de fotografia, economia i direcció d’empreses S’introduí al cinema com a director de producció de diversos llargs, la majoria produïts per Pepón Coromina per a Figaró Films i Samba PC, entre el 1979 i el 1986 Posteriorment creà la seva pròpia empresa, Virgínia Films, amb la qual produí el seu curt documental Sergi Aguilar 1983, premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 al millor curt català i els llargs La senyora 1987, Jordi Cadena, L’home de neó 1988, Albert Abril i Innisfree 1988-90,…
Rafael Bardem i Solé
Cinematografia
Actor.
Vida El 1909 entrà a la companyia teatral de Rosario Pino i treballà també amb José Tallaví, Enric Borràs, María Guerrero i Carmen Díaz, fins que formà companyia pròpia amb la seva dona, l’actriu Matilde Muñoz Sampedro, amb qui es casà el 1918 El matrimoni inicià una de les sagues més famoses del cinema espanyol, encapçalada pels seus fills, l’actriu Pilar i el director Juan Antonio, i continuada pels nets, Mónica i Javier actors, María secretària de rodatge, Juan músic, Rafael productor i Miguel director Debutà en el cinema el 1940 en el darrer film que dirigí l’escriptor…
Ernest Vilches i Domínguez
Cinematografia
Actor i director.
Vida Estudià batxillerat a Múrcia i començà la carrera de dret a Madrid, que deixà per dedicar-se al teatre Formà companyia pròpia, si bé poc després ingressà a la de Miguel Muñoz viatjant per l’Estat espanyol, a la de Balaguer actuant per l’Amèrica Llatina, a la de Roser Pi i a la de Guerrero - Díaz de Mendoza, i es consagrà finalment en els escenaris de Madrid al costat d’Irene López Heredia En el cinema debutà a Aventuras de Pepín 1909, Francisco Oliver, seguida per El golfo 1917, Josep de Togores, però descontent amb el cinema mut tornà als escenaris El 1929 anà a Hollywood per actuar en…
Josefina Tàpias
Cinematografia
Actriu.
Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián…
Esquerra Catalanista
Partit polític
Agrupació política, liderada per Antoni Rovira i Virgili, que entre 1914 i 1915 aspirà sense èxit a servir com a punt central d’una fusió entre republicanisme i nacionalisme.
L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR féu esclatar aquesta darrera formació Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu El seu eslògan “Endintre” era una versió pròpia del “Catalunya endins”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914, al marge dels…
Vaticà 2014
Estat
El procés d’obertura endegat pel papa Francesc va continuar durant l’any centrat en la reforma de la cúria i les finances, el regeneracionisme moral de les pràctiques religioses per mitjà de l’austeritat i una major tolerància vers l’homosexualitat Amb una frenètica i mediàtica agenda, al febrer el pontífex va crear un consell d’economia format per cardenals i laics amb l’objectiu de controlar l’administració i les finances vaticanes Al maig, va carregar durament contra els donatius de persones corruptes i va excomunicar els membres de la màfia calabresa ‘Ndrangheta Al juny, va fer públics…
Richard Rogers
Arquitectura
Arquitecte britànic.
Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture EUA Treballà successivament formant equip amb Norman Foster , Su Brumwell —que fou la seva esposa— i Wendy Cheesman Team-4, 1963-67, i, posteriorment, amb Renzo Piano El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates 1965 Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes…
Agnès Varda

Agnès Varda (2010)
FICG 25 / Oscar Delgado (CC BY 2.0)
Cinematografia
Directora cinematogràfica belga nascuda Arlette Varda.
Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7 1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981, Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de…
Flat
És anomenat flat un dolor sobtat, breu i punxant, que apareix a la part alta de l’abdomen, generalment en un costat, tant en l’esquerre com en el dret, mentre es realitza una activitat física intensa Els mecanismes que produeixen el flat no són completament coneguts Tradicionalment ha estat atribuït a una acumulació de gasos en l’interior de l’estómac o de l’intestí, però sembla que també podria ésser degut a altres circumstàncies rampa dels músculs abdominals o del diafragma, una elongació sobtada dels budells, o bé una distensió brusca dels lligaments que subjecten els budells en l’interior…