Resultats de la cerca

Els Tarassona, d’origen aragonès, apareixen a la primera meitat del segle XII a Tolosa de Llenguadoc amb d’altres cognoms aragonesos, com els Jaca o els Tudela, tots els quals pertanyien, sens dubte, al grup que partí amb els occitans quan aquests, després d’ajudar a la conquesta de la vall de l’Ebre, se’n tornaren al seu país La nissaga d’Eiximèn Peres d’Arenós tingué una marcada influència política Els fills d’Eiximèn Peres d’Arenós, Blai Eiximenis d’Arenós i Eiximèn d’Arenós acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia Eiximèn Peres d’Arenós , fill…

Les primeres referències que trobem sobre el castell i el llinatge dels Cabanyes són del segle XII, quan aquests s’emparentaren amb la nissaga dels Sant Vicenç El 1113 Bernat Guadald donà el castell de Cabanyes al seu fill Berenguer Bernat, juntament amb el castell de Montbui El 1173 Berenguera de Cabanyes, vídua de Guadald de Sant Vicenç, donà al seu fill Pere de Sant Vicenç la casa de Cabanyes amb tots els seus termes i pertinences El 1184 Pere de Sant Vicenç i la seva dona, Berenguera, empenyoraren un mas de la parròquia de Sant Fost i Sant Cebrià de Cabanyes a Arnau de Gallifa El 1195…

Situació En unes roques localitzades en un bosc de pins i a una altitud d’uns 700 m, en el lloc anomenat Plans de Ferran, podem visitar un conjunt d’habitacle medieval de remarcable interès Mapa 34-15390 Situació 31TCG723039 S’hi arriba per un trencall que surt de la carretera C-241 d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, on arrenca un camí que de Cal Mariano o també de Cal Jan mena a Cal Gotso de Dalt Aquest habitacle és situat al costat dret de l’esmentat camí i abans d’iniciar el pendent que porta a Cal Gotso de Baix Casa En un aflorament de roques envaït totalment pel bosc i els esbarzers…

El poble de Sala de Comalats, avui pràcticament deshabitat, és situat a la banda sud-oriental del terme, en una petita vall formada pel barranc de la Sala Una de les primeres mencions de l’indret data de la darreria del segle XI, concretament entre els anys 1079 i 1080 A partir de mitjan segle XII, el lloc de la Sala de Comalats era una de les propietats que la família Cervera tenia en aquesta àrea, car l’any 1172, en testar Ramon de Cervera, llegà els drets que tenia a Comalads al seu fill Pere A mitjan segle XIII aquest indret fou donat pels Cervera a l’orde de l’Hospital, i aquest, al seu…

Aquest era entès no com a imposició d’una part damunt l’altra, sinó com un compromís entre dues parts lliures, basat en el respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment dels termes del pacte Adquirí una força extraordinària a Catalunya i esdevingué gradualment la base de les relacions de la monarquia catalanoaragonesa amb els seus súbdits afavorit per l’evolució social catalana i formà el mecanisme constitucional català, amb l’organització d’uns representants dels estaments en un cos, la cort general, única institució europea —juntament amb el parlament anglès— que plantejà d’una…

L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós 879 i acaba el 1147, any en què fou redactat « ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus » El cronicó és definit pel seu autor com a « collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi » per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia , triat arbitràriament per Baluze L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació conservada al cenobi ripollès…

El projecte s’encarregà als joves J Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Collegi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia l’any 1901 el Collegi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys 1970 i 1995, respectivament es publicaren uns índexs força…

Premiada al concurs Martorell de l’any 1907, el seu autor assajà, amb aquests tres volums, de compilar i actualitzar els coneixements bàsics que havien anat aplegant molts estudis erudits entorn de la temàtica de la numismàtica catalana Inclou una descripció de cadascuna de les monedes basant-se en les informacions aportades per altres estudiosos, les recerques dutes a terme als arxius –sobretot al de la Corona d’Aragó– i l’estudi de les colleccions públiques i privades a les quals l’autor pogué accedir L’obra s’estructura en una introducció, on es presenta l’evolució de la…

Vida i obra De professió fou pèrit industrial en les seccions de mecànica i electricitat a l’empresa Electricista Alcoyana i, posteriorment, a la Hidroeléctrica Española d’Alcoi A partir del 1914 fou professor d’electricitat a l’Escola Industrial d’Alcoi La comarca de l’Alcoià generà una colla d’afeccionats a l’arqueologia i de colleccionistes, alguns dels quals s’acabaren professionalitzant Figures com la de C Visedo Moltó 1876 - 1958, R Vicedo Sanfelipe, E Pérez Segura 1894 - 1922, L Gisbert Botella 1894 - 1974, S Reig Candela 1892 - 1963, F Ponsell Cortés 1898 - 1975 i el mateix Botella,…

S’especialitzà en la publicació d’obres didacticohistòriques Fou deixeble de F Valls i Taberner i de F Martorell als Estudis Universitaris Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 L’amistat amb J Vicens i Vives –que condicionà bona part de la seva tasca d’historiador– es forjà durant el debat que aquest mantingué, l’any 1935, amb A Rovira i Virgili Bagué hi intervingué defensant les aspiracions de la nova generació de la historiografia catalana Durant els anys de la guerra civil, promogué la recerca i l’ensenyament de la història de Catalunya a través del Seminari…